Ermita del Sagrat Cor, erigida per la família Farrés el 1901.
A llevant del terme de Sant Ferriol, aturonat sobre el Puig Cornador a la dreta del riu, hi ha l’ermita del Sagrat Cor, erigida per la família Farrés el 1901, on se celebra un aplec el diumenge més proper a Corpus.
El Sagrat Cor al cim del Puig Cornador42.190237, 2.684774Descripció:Ermita del Sagrat Cor, erigida per la família Farrés el 1901.Adreça:Sobre el Puig Cornador.Població:Sant FerriolCodi Postal:17850Web: www.ddgi.cat/sferriolTelèfon: 972 590 951
Sant Privat és un petit poble envoltat d’un patrimoni natural espectacular. Situat al marge esquerre del riu Gurn, el nucli de Sant Privat és un petit poble amb molt poques cases i una església on s’accedeix per un únic pas sota una volta.
El nucli més primitiu s’assenta en un fons muntanyós de gran bellesa natural. Presideix l’horitzó un altiu penya-segat on es recullen les aigües de boscos i cingleres, donant lloc a un espectacular salt d’aigua conegut com el Salt del Sallent. Les aigües segueixen el seu curs riu avall -riu Gurn- que fent saltirons sobre les pedres forma gorgues o piscines naturals que conviden a banyar-s’hi.
L’església i un reduït grup de cases encerclen estratègicament la plaça, que queda tancada i a la qual s’accedeix per un pòrtic amb volta per sota d’una de les cases.
La primera referència documentada que es posseeix de l’església de Sant Privat data de l’any 1017.
Conjunt de Sant Privat d'en Bas42.149526, 2.408166Descripció:Sant Privat és un petit poble envoltat d'un patrimoni natural espectacular. Situat al marge esquerre del riu Gurn, el nucli de Sant Privat és un petit poble amb molt poques cases i una església on s'accedeix per un únic pas sota una volta.Adreça:Poble de Sant Privat d'en BasPoblació:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina. Passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont.
El Coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. D’aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l’afluència de viatgers de l’època.
Conjunt de Talaixà42.300642, 2.572405Descripció:Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.Adreça:Conjunt de Talaixà.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Ermita amb la façana de carreus de pedra i campanar d’espadanya. Les obres d’urbanització del seu entorn no han respectat la seva forma original. Fou construïda a l’entrada del poble de Les Preses i dedicada a Sant Sebastià.
Fou construïda al costat del camí vell que conduïa d’Olot a Vic. Es tracta d’una capella votiva, és a dir construïda pels habitants de Les Preses a partir d’un acte de fe sobre una promesa. Sembla que el poble va patir les conseqüències de les epidèmies de l’època i es va encomanar a Sant Sebastià. Els documents de l’època ens diuen que moltes persones van morir a conseqüència de la pesta que va afectar tota la zona. La capella fou construïda entre el 1528 i el 1530. La capella ha rebut diverses restauracions, les últimes no van respectar la seva arquitectura original. Va donar nom al carrer que s’hi va formar al seu voltant. Des del 2000 s’ha recuperat la tradicional Festa de Sant Sebastià. Acompanyat de grallers, el pendó de Sant Sebastià fa el recorregut de la Plaça major del poble fins a la capella.
Ermita de Sant Sebastià42.146387, 2.460309Descripció:Ermita amb la façana de carreus de pedra i campanar d’espadanya. Les obres d’urbanització del seu entorn no han respectat la seva forma original. Fou construïda a l'entrada del poble de Les Preses i dedicada a Sant Sebastià.Adreça:c/ Sant Sebastià, núm. 40Població:Les PresesCodi Postal:17178Web: (www.lespreses.cat/) (http://atma.garrotxa.net/)Telèfon: 972 69 32 32
Església parroquial d’origen romànic amb successives obres d’ampliació i reforma. Té dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.
L’església parroquial de Sant Pere de les Preses va ser consagrada el 1119 pel bisbe Berenguer Dalmau, però és probable que aquesta fos la tercera construcció. En l’església actual no es conserva cap vestigi romànic, ja que al llarg dels segles ha sofert diverses transformacions, la darrera de les quals fou la de la fi del segle XVIII, que convertí el temple en un edifici d’estil neoclàssic, de tres naus, separades per columnes gruixudes. Es tracta d’una obra d’imitació neoclàssica, de les darreries del segle XVIII, amb tres naus separades per columnes, bastida al mateix lloc que la consagrada pel bisbe Berenguer Dalmau, l’any 1019.
Església parroquial de Sant Pere42.141104, 2.460983Descripció:Església parroquial d’origen romànic amb successives obres d’ampliació i reforma. Té dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.Adreça:Plaça Major, núm. 3Població:Les PresesCodi Postal:17178Web: (www.lespreses.cat/) (http://atma.garrotxa.net/)Telèfon: 972 69 32 32
Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.
De l’església de Sant Martí de Dosquers se’n tenen notícies documentals des del segle XIII. És citada el 1278 com a Sancti Martini de Duobus Cheriis. Havia estat possessió de la seu episcopal, exercint el bisbe, que tenia castell en el lloc, la jurisdicció civil. L’any 1722, durant el viatge que realitza el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena l’església perdé el permís per a celebrar dues misses diàries sense cap justificació.
Església parroquial dedicada a Sant Martí. Edifici romànic d’una sola nau i absis semicircular que presenta construccions annexes, d’època posterior, que modifiquen la seva primitiva estructura: dues capelles a tramuntana i dues a migdia més una sagristia a l’angle sud-est. A ponent hi ha la porta d’accés al temple, protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació; La llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa. L’absis va ser sobrealçat, i per la part de migdia s’observen les ampliacions del temple. A l’interior destaca l’arc triomfal que uneix la nau amb l’absis. El campanar antigament era d’espadanya i fou convertint en torre amb finestres d’arc de mig punt; s’hi accedeix per una escala exterior.
Església de Sant Martí de Dosquers42.195160, 2.753472Descripció:Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.Adreça:Camí de DosquersPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Fou l’església de l’antic priorat de Santa Maria de Jonqueres. Es troba en un indret privilegiat des d’on es pot veure tot l’Empordà. És una de les ermites més espectaculars i desconegudes de la Garrotxa.
Actualment se la coneix amb el nom de Santa Magdalena de Maià, però antigament fou l’església del priorat de Santa Maria de Jonqueres. Aquest no el trobem documentat en cap text fins al segle XIII, malgrat que és anterior a aquesta data. El lloc de Jonqueres sí que el trobem documentat ja a l’any 978. El priorat depenia del monestir de Santa Maria de Vallbona, al bisbat d’Elna. Del priorat només es conserven algunes dependències, convertides en mas, i l’església. Temple romànic del segle XII amb absis semicircular fortificat. L’edifici ha sofert moltes transformacions, a la façana s’observen tres èpoques ben destacades. La part inferior és la més antiga. L’interior és d’una sola nau, molt elevada, totalment mancada d’ornamentació, amb volta de mig punt. Es troba completament rehabilitat i és un dels més espectaculars de la Garrotxa, ja que la seva construcció, ens recorda més a una força que a una església. Davant mateix en queden encara les restes d’un possible poblat ibèric, que s’ha anat destruint al llarg dels segles.
Església i antic monestir de Santa Maria de Jonqueres
loading map - please wait...
Església i antic monestir de Santa Maria de Jonqueres42.219464, 2.768851Descripció:Fou l'església de l'antic priorat de Santa Maria de Jonqueres. Es troba en un indret privilegiat des d'on es pot veure tot l'Empordà. És una de les ermites més espectaculars i desconegudes de la Garrotxa.Adreça:Puig de Santa Magdalena.Població:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Temple romànic del segle X. Destaca la bella portada que conserva el forrellat primitiu amb quatre arquivoltes en degradació i al damunt un ull de bou i una cornisa a tot volt que separa l’alçament del teulat.
L’església de (Sancti Vicencii in Villa Maliano) s’esmenta l’any 978 en la donació feta pel compte Miró Bonfill al Monestir de Sant Pere de Besalú. El topònim del lloc, al llarg del segle XI, ve documentat com a (Maliano) (1011) o (Malano) (1027), però de l’església no torna haver-hi referències fins al 1175, citada com a (Sancti Vicenccii de Maiano) en el testament d’Hug, Vescomte de Bas, el qual llegà deu sous a l’esmentada parròquia. El 1362 surt com a (Santi Vicenci de Mayano), denominació que apareix ja igualment escrita en la centúria anterior. Les visites parroquials dels anys 1851 i 1858 fan constar el bon estat de la parròquia, això reflecteix l’ús constant que s’ha fet d’ella.
Església parroquial del poble de Maià de Montcal. Fou restaurada al 1978 coincidint amb el mil·lenari de la primera cita documental del temple. La construcció que ha arribat fins als nostres dies és, però, romànica, del segle XII. És d’una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. Una cornisa, que ressegueix tot l’edifici, marca l’alçada de l’església abans del seu realçament. A ponent i damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d’ampliació aprofitant una part de l’espadanya original; és de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d’arc de mig punt per les campanes. El perímetre de l’absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules que representen: un cap d’home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d’acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. La façana principal es troba ubicada al costat de ponent. Aquí hi ha la porta d’accés al temple formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis rectangular, tot protegit per un guardapols semicircular. La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan compostes per planxes de ferro subjectades i reforçades per claus; al centre es troba el passador que té l’extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l’aguanten estan decorades amb motius de cercles.
Església Sant Vicenç de Maià de Montcal42.220531, 2.741318Descripció:Temple romànic del segle X. Destaca la bella portada que conserva el forrellat primitiu amb quatre arquivoltes en degradació i al damunt un ull de bou i una cornisa a tot volt que separa l'alçament del teulat.Adreça:Plaça de l'EsglésiaPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
El primitiu edifici romànic fou reformat al segle XVI (1589) i a la segona meitat del segle XVIII, i conservà fins al 1936 una notable imatge de la Mare de Déu de fusta policromada, obra probablement de la fi del segle XIII (reconstruïda actualment).
Capella de Romeria és un edifici ubicat al barri més antic de Mieres, anomenat la Cellera, a l’interior de la vila. De la seva existència ja n’hi ha constància a l’any 878, amb la grafia de “Romzentila”, per un privilegi atorgat per l’emperador franc Carles el Calb, a favor del Monestir de Sant Benet de Banyoles. L’església de Santa Maria de Romeria és citada per primera vegada en una butlla del papa Benet VIII a l’any 1017. Actualment està considerablement reformada, conservant però, vestigis del romànic. La imatge de la verge és una còpia de l’antiga del segle XV, desapareguda durant la guerra civil espanyola. Capella de principis del s. XI, dedicada a la Verge de la Romeria és d’una sola nau, absis carrat i cobertes de creueria molt ornamentades. La porta d’ingrés està orientada a ponent i conserva la següent llinda: 17 AVE MARIA 8
Conjunt de la Romeria42.122274, 2.638812Descripció:El primitiu edifici romànic fou reformat al segle XVI (1589) i a la segona meitat del segle XVIII, i conservà fins al 1936 una notable imatge de la Mare de Déu de fusta policromada, obra probablement de la fi del segle XIII (reconstruïda actualment).Adreça:Carrer RomeriaPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
El conjunt es caracteritza per la presència del turó sobre el qual es troba situada l’Església de Sant Pere i per l’ordenació històrica de l’edificació entre mitgeres disposada al vessant del tossal que cau cap al Merançà.
L’església i cel·la de Sant Pere de Mieres es troba esmentada l’any 866 en un precepte del rei Carles II el Calb a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, fet que es torna a produir més endavant en documents similars signats per Lluís el Tartamut i Carles el Simple, deixant clara la seva dependència de Sant Esteve. En documents posteriors només s’esmenta com a església. L’actual edifici barroc de Sant Pere recorda aquella cel·la, de la qual s’ha perdut tot altre rastre.
Conjunt de Sant Pere42.125289, 2.637899Descripció:El conjunt es caracteritza per la presència del turó sobre el qual es troba situada l’Església de Sant Pere i per l’ordenació històrica de l’edificació entre mitgeres disposada al vessant del tossal que cau cap al Merançà.Adreça:Barri de Sant PerePoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
