La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Forn de calç del Sesquer
s'està carregant el mapa - espereu...
Forn de calç del Sesquer42.064723, 2.518008La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
L’extrema rusticitat de l’obra i l’existència d’un seguit d’elements com l’arc ultrapassat, la capçalera rectangular, un xic irregular; i els graons que separen la nau del presbiteri dificulten la seva datació. En principi semblarien elements propis d’una arquitectura preromànica, però per l’estil i restes conservades sembla més aviat que ens trobem davant d’un edifici que s’hauria de datar entre final del segle XII i principis del següent i que respondria a un retorn a una certa rusticitat tecnològica.
La primera referència documental que trobem de l’indret de Monars es troba a la fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú pel comte-bisbe Miró Bonfill l’any 977. L’església, en canvi, no la trobem documentada fins l’any 1064, quan es fa esment en la donació d’un alou situat a la parròquia de Beget que afrontava amb el camí que duia a l’església de Sant Feliu de Monars, feta per una dona anomenada Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. Cinc anys més tard la mateixa dona féu una nova donació al monestir on novament esmenta aquesta afrontació. Igualment, l’any 1094, apareix en una donació feta a favor de Santa Maria de Besalú per Arnau Arnall. L’església de Monars, també coneguda com a Sant Feliu, és un edifici molt simple, d’una única nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.
Possiblement, la volta de la nau correspongui a una reforma del segle XV, motivada per l’enderroc parcial de l’església com a conseqüència de les terratrèmols que sacsejaren amb virulència la zona a la tercera dècada d’aquest segle. Malgrat que no tenim cap notícia sobre Sant Feliu sí sabem que a la propera vila de Montagut hi morí molta gent l’any 1427 a conseqüència d’un important moviment sísmic. En conseqüència, no seria gens estrany que l’edifici de Sant Feliu també s’hagués vist afectat.
A llevant, l’església disposa d’un absis quadrangular cobert amb volta de canó. La porta d’accés, amb llinda i timpà llis, s’obre, com és tradicional, a la façana de migdia. A la de llevant hi ha una petita finestra de doble esqueixada d’estil romànic i, damunt d’ella, s’alça un campanar doble en espadanya molt massís.
Adreça:
Per arribar a Sant Feliu de Monars, església també coneguda antigament com a Sant Sebastià de Monars- cal arribar primer fins a Rocabruna, continuar en direcció a Beget, i prendre la pista forestal que trobarem a mig camí, a mà esquerra (no està senyalitzada). La pista, sense asfaltar, arriba a les Basses de Monars. Des de gairebé el final d’aquesta pista, a mà dreta, en surt un corriol, també sense senyalitzar que baixa fins a l’església (a uns 2 km de distància).
Sant Feliu de Monars42.325920, 2.538764Descripció:
L\'extrema rusticitat de l\'obra i l\'existència d\'un seguit d\'elements com l\'arc ultrapassat, la capçalera rectangular, un xic irregular; i els graons que separen la nau del presbiteri dificulten la seva datació. En principi semblarien elements propis d\'una arquitectura preromànica, però per l\'estil i restes conservades sembla més aviat que ens trobem davant d\'un edifici que s\'hauria de datar entre final del segle XII i principis del següent i que respondria a un retorn a una certa rusticitat tecnològica.
La primera referència documental que trobem de l\'indret de Monars es troba a la fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú pel comte-bisbe Miró Bonfill l\'any 977. L\'església, en canvi, no la trobem documentada fins l\'any 1064, quan es fa esment en la donació d\'un alou situat a la parròquia de Beget que afrontava amb el camí que duia a l\'església de Sant Feliu de Monars, feta per una dona anomenada Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. Cinc anys més tard la mateixa dona féu una nova donació al monestir on novament esmenta aquesta afrontació. Igualment, l\'any 1094, apareix en una donació feta a favor de Santa Maria de Besalú per Arnau Arnall. L\'església de Monars, també coneguda com a Sant Feliu, és un edifici molt simple, d\'una única nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.
Possiblement, la volta de la nau correspongui a una reforma del segle XV, motivada per l\'enderroc parcial de l\'església com a conseqüència de les terratrèmols que sacsejaren amb virulència la zona a la tercera dècada d\'aquest segle. Malgrat que no tenim cap notícia sobre Sant Feliu sí sabem que a la propera vila de Montagut hi morí molta gent l\'any 1427 a conseqüència d\'un important moviment sísmic. En conseqüència, no seria gens estrany que l\'edifici de Sant Feliu també s\'hagués vist afectat.
A llevant, l\'església disposa d\'un absis quadrangular cobert amb volta de canó. La porta d\'accés, amb llinda i timpà llis, s\'obre, com és tradicional, a la façana de migdia. A la de llevant hi ha una petita finestra de doble esqueixada d\'estil romànic i, damunt d\'ella, s\'alça un campanar doble en espadanya molt massís.
Adreça:
Per arribar a Sant Feliu de Monars, església també coneguda antigament com a Sant Sebastià de Monars- cal arribar primer fins a Rocabruna, continuar en direcció a Beget, i prendre la pista forestal que trobarem a mig camí, a mà esquerra (no està senyalitzada). La pista, sense asfaltar, arriba a les Basses de Monars. Des de gairebé el final d\'aquesta pista, a mà dreta, en surt un corriol, també sense senyalitzar que baixa fins a l\'església (a uns 2 km de distància).
Població:
Montagut i Oix
Codi Postal:
17855
Web:
www.montagut-oix.cat
Telèfon:
972 28 78 04
Aquesta obra la formen parts de tres cadires de diferent època i estil
És un reflex del conjunt de l’obra de Kel Domènech, un collage tridimensional amb parts antigues i parts contemporànies que s’ajunten per diluir estils i esdevenir atemporal.
Capella de planta rectangular bastida a pocs metres del gran Casal de Falgars. Amb un petit porxo d’arc de mig punt.
La casa es troba al mig de la muntanya a 850 metres d’altitud, en el camí que puja a la Mare de Déu del Mont. A pocs metres hi ha la capella de l’Anunciació.
L’origen dels Falgars o Falgàs es remunta als començaments del segle XIII, i des d’aleshores sempre ha estat de la mateixa família. A l’any 1209 un Falgàs obtingué una peça de terra concedida en franc alou pel monestir de Sant Pere de Besalú, i a partir d’aquí el patrimoni s’ha anat ampliant i renovant. Els Falgàs foren uns pagesos de remença que prosperaren ràpidament i foren ennoblits pel rei Ferran el Catòlic arran de la sentència de Guadalupe. Es troba situada en un indret privilegiat, molt a prop hi trobem també la torre de guaita romana de Falgars.
Adreça:
Aïllada del nucli, veïnat de Segueró, a la muntanya del Mont.
Capella de l'Anunciació i Casal de Falgars42.257215, 2.737664Descripció:Capella de planta rectangular bastida a pocs metres del gran Casal de Falgars. Amb un petit porxo d'arc de mig punt.Adreça:Aïllada del nucli, veïnat de Segueró, a la muntanya del Mont.Població:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
Castell medieval situat en un turó sobre la població de Beuda. També rep els noms de Castell de les Bruixes o Castell dels Moros. És molt possible que el castell original fos alguna estructura ibera. Per tot el camí s’hi ha trobat ceràmica antiga.
Anomenat també el Castellot de Falgars, es tracta d’un castell format per una torre rodona, una sala, una cisterna i una muralla. Està situat al cim d’un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l’església de Beuda.
Tot i que s’hi han trobat vestigis d’època romana, les primeres notícies es troben en una butlla del papa Silvestre II, de l’any 1002, on s’esmenta el castell de Beuda per situar la cel·la monàstica de Sant Llorenç del Mont (“cellam Sancti Laurenti quod est supra castrum Bobeta”). Torna a aparèixer esmentat en el testament sagramental del comte Bernat Tallaferro, de l’any 1021.
A partir de l’any 1285, la família Queixàs que havia rebut de Ponç Hug la terra de Parets, apareix cada vegada més involucrada en els afers de Beuda. Són aquests els que al final de l’edat mitjana construïren el castell gòtic de Beuda, situat ja al pla, on encara avui es coneix com el Mas Queixàs. És possible doncs que el castell roquer fos abandonat al final d’aquesta època.
Castellot de Beuda42.244475, 2.712990Descripció:Castell medieval situat en un turó sobre la població de Beuda. També rep els noms de Castell de les Bruixes o Castell dels Moros. És molt possible que el castell original fos alguna estructura ibera. Per tot el camí s'hi ha trobat ceràmica antiga.Adreça:Turó sobre el poble de BeudaPoblació:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
Poble d’origen romànic el qual conserva valuosos castells, cases pairals i monestirs. A part del seu privilegiat entorn natural, cal destacar l’existència de grans cases pairals de llarga tradició.
El municipi de Beuda està situat a la província de Girona, al nord-est de la Garrotxa i s’estén des dels vessants meridionals del massís del Mont a la vall del Fluvià. Poble d’origen romànic que conserva valuosos castells, cases pairals i monestirs. A part del seu privilegiat entorn natural, cal destacar l’existència de grans cases pairals de llarga tradició, com el Noguer de Segueró, que va ser una de les més importants pairalies de Catalunya, sobretot en els segles XVIII i XIX. Són també de gran interès les masies de Falgars, la casa forta de la Masó, Can Maholà, Mas Salvanera o Can Oliveres.
Conjunt Beuda42.237036, 2.709496Descripció:Poble d'origen romànic el qual conserva valuosos castells, cases pairals i monestirs. A part del seu privilegiat entorn natural, cal destacar l'existència de grans cases pairals de llarga tradició.Adreça: Plaça Major, 4Població:BeudaCodi Postal:17850Web: Telèfon: 972 590 534
Sant Pere de Lligordà és un temple del segle XII construït amb una nau rectangular i acabada en un absis semicircular sense decoració.
El veïnat de Lligordà és format per masies disseminades. Es troba al sector meridional, prop de la carretera a Besalú, centrat per l’església parroquial de Sant Pere de Lligordà.
L’edifici actual, romànic, és del segle XII i consta d’una nau, amb un gran absis llis i un campanar d’espadanya convertit en torre.
La porta, a migdia, és formada per dos arcs en degradació, una llinda senzilla i un timpà amb una creu en alt relleu.
El lloc és datat des dels segles X i XI com a punt de referència d’alous donats a les esglésies de Besalú.
El 1079 el vescomte de Bas, Udalard, donà l’església de Sant Pere al monestir de Sant Joan les Fonts en el moment de la seva fundació. És una de les esglésies que es troben disseminades per tot el terme de Beuda i que ens recorden el passat romànic de la zona.
Adreça:
Al costat de la carretera que comunica Besalú amb Beuda.
Església de Sant Pere de Lligordà42.219261, 2.707494Descripció:Sant Pere de Lligordà és un temple del segle XII construït amb una nau rectangular i acabada en un absis semicircular sense decoració.Adreça:Al costat de la carretera que comunica Besalú amb Beuda.Població:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
Prop del monestir del Sant Sepulcre de Palera podem trobar aquest petit temple del segle XI, documentat com a parròquia per primera vegada en 1085, en l’acta de consagració del monestir. A finals del segle XVI perdé la categoria de parròquia, passant a ser una sufragània de Sant Pere de Lligordà. Disposa d’una única nau amb coberta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau està acabada per un absis sense decoració, que té una finestra d’una esqueixada en la seva part central. Sota la finestra, es troba una rèplica de la Mare de Déu de Palera, conservada en el Museu d’Art de Girona. Es tracta d’una imatge de la Verge amb el Nen a la falda, tallada a principis del segle XV.
Església de Santa Maria de Palera42.221705, 2.698068Descripció:Prop del monestir del Sant Sepulcre de Palera podem trobar aquest petit temple del segle XI, documentat com a parròquia per primera vegada en 1085.Adreça:Veïnat de Palera.Població:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
L’església de Segueró ja apareix documentada a principis del segle XI, en un document de l’any 1001. Setze anys més tard fou donada al recentment creat bisbat de Besalú. La vida d’aquest bisbat fou efímera i en l’any 1020, quan aquest va desaparèixer, va ser annexionada al bisbat de Girona.L’església té una sola nau, capçada a l’est per un absis semicircular. En el segle XV es va sobrealçar el temple, doblant l’alçada de l’edifici. Posteriorment també es va remodelar tot l’interior i se li van afegir altres dependències. Actualment, a l’interior hi podem veure una col.lecció d’armes antigues cedida per un veí de la zona.
Església de Santa Maria de Segueró42.241766, 2.748479Descripció:L'església de Segueró ja apareix documentada a principis del segle XI, en un document de l'any 1001. Actualment hi podem veure una petita exposició d'armes al seu interior.Adreça:Veïnat de Segueró.Població:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir, que data de l’any 979. Es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s’obtenien per visitar Terra Santa.
Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir. Les primeres notícies del lloc de Palera daten de l’any 979. L’església va ser consagrada l’any 1085 pel bisbe de Girona, Berenger Guifré. Aviat es va convertir en un centre de peregrinació, ja que es podien obtenir indulgències similars a les que s’aconseguien a Terra Santa. Les dependències van resultar molt afectades en modificar les seves estructures per adaptar l’edifici com a alberg. Darrerament s’ha aprovat un acord pel qual la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona es comprometen a la restauració integral del monestir.
Sant Sepulcre de Palera42.223895, 2.698724Descripció:Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir, que data de l'any 979. Es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s'obtenien per visitar Terra Santa.Adreça:Veïnat de Palera, al municipi de BeudaPoblació:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
