Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres.
Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres. D’origen romànic, té una nau, amb volta de canó i arcs torals, i l’absis és semicircular amb una finestra espitllerada a la part central, cegada des de l’interior de l’edifici. La porta d’entrada, amb llinda datada a l’any 1798 és a ponent i conserva l’antiga ferramenta de l’època romànica. Hi ha un ull de bou i assentat sobre l’extrem sud-oest es troba el campanar d’estructura octogonal i acabat en cúpula, d’època moderna i fet de rajoles.
Ermita de Sant Andreu de Ruïtlles42.107659, 2.639342Descripció:Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres.Adreça:Veïnat de RuïtllesPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Església de 1896, amb orígens d’època medieval i amb una sola nau.
Església de finals s. XIX, data portal 1896, amb orígens a l’època medieval i possible temple romànic al mateix indret. Disposa d’una sola nau, amb capelles a cada banda, la construcció de les quals daten de finals del s. XVII. Cal remarcar el gran nombre de retaules conservats destacant el de Sant Isidre que correspon al s. XVIII i el del Roser, Sant Antoni, La Pietat i La Immaculada que foren bastits en el s. XIX seguint l’estil neoclàssic. Altres elements d’interès dins
del temple són l’altar major, els altars neoclàssics situats als peus del creuer de l’església, l’altar de la nau, la pica del bateig i les piques d’aigua beneïda.
Església de Sant Pere de Mieres42.127094, 2.639099Descripció:Església de 1896, amb orígens d'època medieval i amb una sola nau.Adreça:Carrer pujada de Sant PerePoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
El seu origen és romànic. La porta es troba situada sota la finestra de l’absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torre de planta rectangular amb teulat a dues aigües.
És una esglesiola preromànica del segle XI, antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu. Es troba al vèrtex sud de la serralada de Finestres, fronterera amb Sant Aniol de Finestres. Després d’uns anys d’abandó, a l’any 2003, va ser restaurada gràcies a l’interès i a l’ajuda econòmica de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Mieres i del Bisbat de Girona. És una petita joia del romànic català.
Església de Santa Maria del Freixe42.099280, 2.627175Descripció:El seu origen és romànic. La porta es troba situada sota la finestra de l’absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torre de planta rectangular amb teulat a dues aigües.Adreça:Coll de BastarraPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Unes de les poques restes excavades a la Garrotxa, aquest poblat ibèric es va descobrir casualment en unes obres del camí de Mieres a Sant Aniol de Finestres.
La descoberta arqueològica del poblat és relativament recent, atès que aquesta fou realitzada per l’arqueòleg gironí Francesc Riuró, el dia 4 de setembre de 1965. Concretament, la troballa es féu a instància dels germans Valentí, agricultors i propietaris del mas Sala de Sant Aniol de Finestres. Aquests donaren notícia a Riuró de la troballa a la zona d’un fragment d’àmfora. Riuró comprovà la troballa, que resultà ser un pivot que hom datà al segle III a C. Posteriorment, s’hi féu una breu intervenció arqueològica l’any 1972. Finalment, a l’any 1975 al Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona hi féu una breu intervenció, dirigida per l’arqueòloga M. Aurora Martín, que fins al moment és l’actuació que més dades ha aportat sobre el jaciment. En concret s’hi realitzaren tres cales de prospecció, les quals permeteren constatar la poca potència del sediment existent fins a la roca mare. En elles es constatà que el nivell arqueològic ibèric es trobava just a sobre la roca mare o separat només per uns escassos centímetres, la qual cosa porta a plantejar que aquest només tingué un únic moment d’ocupació. En conseqüència, l’únic element estructural del poblat visible en l’actualitat és una construcció de pedres posades en sec, de planta quadrangular. Concretament, aquesta està forma per un mur exterior i una mena de torre situada a l’interior. Aquesta estructura devia tenir una clara finalitat defensiva, atès que se situa just al costat del camí d’accés al poblat, de forma que tothom que hi volgués arribar-hi se la trobava de cara i l’havia de vorejar, deixant-la a la seva dreta, operació que resultava extremadament dificultosa i perillosa per a qualsevol possible atacant. En conseqüència ens trobem amb un petit poblat que respondria als anomenats assentaments de barrera, típics del món ibèric. S’hi han trobat ceràmiques ibèriques fetes a mà o torn, nombroses restes de ceràmica emporitana i fragments d’àmfores d’origen iber i greco-itàliques i, fins i tot, un fragment d’origen púnic.
Adreça:
En el puig Castelar, situat als contraforts de la serra de Finestres.
Poblat ibèric42.109262, 2.606482Descripció:Unes de les poques restes excavades a la Garrotxa, aquest poblat ibèric es va descobrir casualment en unes obres del camí de Mieres a Sant Aniol de Finestres.Adreça:En el puig Castelar, situat als contraforts de la serra de Finestres.Població:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina. Passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont.
El Coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. D’aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l’afluència de viatgers de l’època.
Conjunt de Talaixà42.300642, 2.572405Descripció:Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.Adreça:Conjunt de Talaixà.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
