Una de les mostres més representatives del patrimoni industrial de la Garrotxa. Ens recorda les grans estructures dedicades a la indústria que van transformar el paisatge eminentment pagès de la zona.
El patrimoni industrial es compon de les restes de la cultura industrial que posseeixen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. Aquestes restes consisteixen en edificis i maquinària, tallers, molins i fàbriques, mines i llocs per processar i refinar, magatzems i dipòsits, llocs on es genera, es transmet i s’usa energia, mitjans de transport i tota la seva infraestructura, així com els llocs on es desenvolupen les activitats socials relacionades amb la indústria, tals com l’habitatge, el culte religiós o l’educació. Per tota la Garrotxa hi trobem mostres del passat industrial de la zona.
Fàbrica als peus del cingle basàltic de Castellfollit
s'està carregant el mapa - espereu...
Fàbrica als peus del cingle basàltic de Castellfollit42.219881, 2.555404Descripció:Una de les mostres més representatives del patrimoni industrial de la Garrotxa. Ens recorda les grans estructures dedicades a la indústria que van transformar el paisatge eminentment pagès de la zona.Adreça:Sota el cingle de castellfollitPoblació:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
És conegut com a Pont Romà, tot i que la construcció actual és d’època romànica. És probable que el seu nom sigui degut a l’existència d’algun pont anterior en aquest indret, hipòtesi que fins ara no s’ha pogut documentar. De fet una llegenda ens explica que el senyor de la Quera de Talaixà es dirigia cap a Santa Bàrbara de Pruneres, per fer ús del “dret a cuixa”, que tenia sobre les donzelles de la zona. Un fort aiguat li va impedir creuar la riera d’Oix. Per aquest motiu va fer construir el pont i d’aquesta manera cap nou aiguat l’impedís satisfer els seus desitjos sexuals. El seu gran arc de mig punt permetia als veïns d’Escales, Talaixà, Hortmoier, Monars, Santa Bàrbara i Oix creuar la riera en els moments que baixava tanta aigua, que no podien fer-ho pels guals. Al seu costat un petit arc permetia agafar el camí, que hi ha paral·lel a la riera, cap a Pruneres i Castellfollit. Després d’haver estat abandonat durant molts anys, el 1991 va ser restaurat pels Amics de l’Alta Garrotxa i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.
Pont Medieval d'Oix42.270762, 2.531571Descripció:És conegut com a Pont Romà, tot i que la construcció actual és d'època romànica. Es conserva perfectament. La llegenda ens diu que era utilitzat pel senyor del castell d'Oix per anar a cobrar el dret a cuixa.Adreça:Entrada del poble d'Oix, al Pla del Castell.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Petit edifici d’origen romànic, de planta rectangular i una sola nau. El seu absis és semicircular i la porta d’entrada hi trobem una arquivolta amb relleu. Ha estat reformada en moltes ocasions. La modificació més important fou feta l’any 1540.
La primera notícia documental del santuari data de l’any 1261, quan Berenguer de Requesens va fundar-hi un benefici. No tornem a tenir notícies de l’ermita fins a l’any 1344, quan es produí un conflicte entre les autoritats eclesiàstiques i un laic (en Santaló de Mont, amb tota probabilitat propietari del proper mas Santaló), pel control de l’esmentada capella i els seus béns. Aquest conflicte comportà que s’encomanés al prevere Pere Pasqual el govern de la capella, atès que els laics tenien prohibit governar esglésies. Tanmateix, alguns anys després (1369), davant la manca d’un responsable que es fes càrrec del manteniment de l’edifici, se li confià a Ramon Santaló (segurament fill de l’anterior), fet que ens mostra l’aïllament i solitud de la zona. A època moderna, a l’any 1540, es realitzà una ampliació de la nau de l’església, fet clarament constatable en l’aparell de l’edifici. Posteriorment, en una data indeterminada a aquesta ampliació, se li afegí un casalot adossat a la façana de l’entrada, que servia d’habitatge a l’ermità, i es sobrealçà el campanar d’espadanya. Aquest afegit, però, ja es trobava deshabitat a finals segle XIX i fou aterrat poc després. Finalment, la Guerra Civil (1936-39) afectà l’ermita, igual que tants altres edificis religiosos del nostre país, i comportà la pèrdua d’una interessant talla romànica que representava la verge Maria amb el nen Jesús (la qual fou substituïda als anys quaranta per una rèplica).
Santuari de la Mare de Déu de la Devesa42.206285, 2.567892Descripció:Petit edifici d'origen romànic, de planta rectangular i una sola nau. El seu absis és semicircular i la porta d'entrada hi trobem una arquivolta amb relleu. Ha estat reformada en moltes ocasions. La modificació més important fou feta l'any 1540.Adreça:Veinat dels Angles.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 28 78 04
L’església del Cós és l’antiga capella del castell de Montagut, que tenia com a patrona la Mare de Déu i com a copatrons St.Marc i St.Bartomeu. La imatge de la Mare de Déu actual és una rèplica de l’original del segle XII que es va destruir a l’any 1936.
L’antiga capella del castell és l’actual santuari de la Mare de Déu del Cós, esplèndid mirador del muntanyam de l’Alta Garrotxa i de la plana fluvial. Esmentada ja el 1105 (Santa Maria de Montagut), és un petit edifici amb campanar on era venerada una imatge mariana de la fi del segle XII, la Mare de Déu del Cós amb el Fill als genolls, que fou destruïda el 1936 (l’actual n’és una reproducció feta per l’escultor Salgueda, d’Olot). És una petita edificació romànica, d’una sola nau rectangular amb absis semicircular situat a llevant, mentre que a ponent hi ha el campanar d’espadanya on es troba una campana. És precisament en aquesta banda que l’edifici es va allargar amb un porxo i on, a la part superior d’aquest, s’hi troba l’habitatge de l’ermità.
Mare de Déu del Cos.42.230690, 2.572355Descripció:L'església del Cós és l'antiga capella del castell de Montagut, que tenia com a patrona la Mare de Déu i com a copatrons St.Marc i St.Bartomeu. La imatge de la Mare de Déu actual és una rèplica de l'original del segle XII que es va destruir a l'any 1936.Adreça:Sobre el poble de Montagut.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 28 78 04
El castell d’Oix va ser construït pels senyors de Bestrecà en el segle XV per tal d’establir-hi la seva residència. Antigament havien residit en el castell de Bestrecà, que hi havia al cim que porta el mateix nom.
Castell situat a la vora del nucli urbà. La seva estructura quadrada s’albira mentre s’arriba al poble. Fou aixecat al segle XV pels senyors de Bestrecà, els quals anteriorment ocupaven el castell situat al cim de la muntanya del mateix nom, dintre el terme de Beget. El trasllat a aquesta nova residència es deu a què els Baturell, senyors de Bestrecà, van patir l’assalt remença i la fortalesa fou saquejada i els senyors vexats pels pagesos revoltats. Al segle XVII, el marquès d’Almazan el volia enderrocar amb l’excusa que era un refugi de bandolers, però Catalunya protestà i féu derogar l’ordre. D’ençà que fou bastit, els Baturell l’adoptaren com a residència permanent fins que Bonaventura Puigbaturell-Bestrecà i d’Asper, en la segona meitat del segle XVIII es casà amb Teresa de Càncer, la qual amb anterioritat havia estat casada amb Ramon de Sants, senyor de la casa de Montrodon. A partir d’aquell moment, les propietats passaren a la família Sants. Al començament del segle XIX consta com a senyor d’Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon, Bonaventura de Sants i Baturell, que el 1806 va contraure matrimoni amb Teresa de Gregorio, succeint-los llur fill Bonaventura de Sants i de Gregorio, que morí sense descendència. El títol de Bestrecà anà a raure a mans dels Marquesos de Monistrol, els Escribà de Romaní, fins que es va perdre.
Castell d'Oix42.273411, 2.531782Descripció:El castell d'Oix va ser construït pels senyors de Bestrecà en el segle XV per tal d'establir-hi la seva residència. Antigament havien residit en el castell de Bestrecà, que hi havia al cim que porta el mateix nom.Adreça:Poble d'Oix.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Indret natural, porta de pas cap a l’Alta Garrotxa. Antigament hi havia hagut un castell. Actualment només hi veiem una espectacular llosa amb vies d’escalada.
El Castell d’Espasa fou una construcció prefeudal dels segles IX-X. Al bell cim es conserven els fonaments d’una torre rectangular i pocs metres més avall, per l’altre costat, un tros de paret. També se’l coneix per castell Sesparsa o d’Espasa. Aquest castell és identificat amb la roca o les “Rocas de Spata” que surten esmentades l’any 1261, quan Guillema de Soler, senyora del castell de Montpalau, Ramon d’Empúries, senyor del castell de Sales, i Bernat Vidal, senyor del castell de Bestracà, acceptaren que els castlans dels castells de Sales, Beuda i Roques de “Spata”, depenguessin del senyor de Sales.
L’any 1410 Pere Valentí, de la parròquia de Sadernes, renuncià a una habitació dita (de l’Espasa), amb els seus honors i possessions, a favor de Roger de Malart, senyor de Sales.
Castell s'Espasa42.280501, 2.588913Descripció:Indret natural, porta de pas cap a l'Alta Garrotxa. Antigament hi havia hagut un castell. Actualment només hi veiem una espectacular llosa amb vies d'escalada.Adreça:Camí de Sadernes al Bassegoda.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Un dels racons més bonics i concorreguts de l’Alta Garrotxa. En el paratge hi trobem espectaculars salts d’aigua i rierols. A dalt hi ha l’Ermita de Sant Aniol, el Salt del Brull i molt a prop, el salt de la Núvia.
L’església de Sant Aniol d’Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües. Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d’embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s’accedeix per una escala de pedra.
La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La porta, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.
Per l’interior de l’església i també per l’exterior, a través d’una baixada amb graons i rampa, s’accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l’Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals. És un dels llocs més concorreguts de la Garrotxa i actualment corre el perill de ser malmès degut a la massificació de visitants que s’hi concentren a l’època d’estiu.
Conjunt de Sant Aniol d'Aguja42.316846, 2.587840Descripció:Un dels racons més bonics i concorreguts de l'Alta Garrotxa. En el paratge hi trobem espectaculars salts d'aigua i rierols. A dalt hi ha l'Ermita de Sant Aniol, el Salt del Brull i molt a prop, el salt de la Núvia.Adreça:Nucli de Sant Aniol d'Aguja.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina. Passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont.
El Coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. D’aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l’afluència de viatgers de l’època.
Conjunt de Talaixà42.300642, 2.572405Descripció:Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.Adreça:Conjunt de Talaixà.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent.
Santa Maria d’Escales pertany al Municipi de Montagut. Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent. Els orígens d’aquest temple els trobem a principis del segle X, tot i que la primera notícia documentada no la trobem fins a l’any 977, en l’acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú. Des d’aleshores l’església apareixerà documentada en nombrosos escrits testamentaris i de compravenda de terres properes dels segles XI, XII i XIII. A partir del 1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d’Escales gràcies a un manuscrit trobat providencialment i que es conserva en l’arxiu provincial d’Oix. El seu nom és Llibre d’obra de Nostra Senyora d’Escales. Aquestes anotacions arriben fins a finals del segle XVIII.
Conjunt d'Escales42.288403, 2.565197Descripció:Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent.Adreça:Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anys
Els roures es troben a la Vall d’Hortmoier. Des d’Oix, seguim la pista que porta al Pla de Plansesilles d’on surt el camí per arribar a Sant Miquel d’Hortmoier. El PR-186, segueix la pista fins a la palanca del Samsó. En aquest punt enllacem amb el GR-11que uneix Beget amb Talaixà. Seguim en GR-11 i la pista en direcció a Beget. Arribats al punt on el GR-11 es separa de la pista, deixem el GR-11 i continuem per la pista. Creuem la riera de Beget i arribant al Pla de Plansesilles trobarem els roures. Actualment només en queden dos perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anys.
Els tres roures d'Hortmoier42.297373, 2.535365Descripció:Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anysAdreça:Vall d'Hortmoier.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
