Edifici construït per la Generalitat de Catalunya. La seva construcció, dirigida per l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, es va iniciar l’any 1929 i es va finalitzar el 1931.
L’any 1931, durant la República, es va decidir construir l’escola tal com és ara. Va funcionar fins l’acabament de la guerra civil. Durant l’últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar.
Entre el 1940 i el 1941 va ser reconstruïda. Fou tancada per manca d’alumnes l’any 1977. El 1987 es va tornar a obrir.
Antic Edifici de les Escoles d'Argelaguer42.216047, 2.638243Descripció:Edifici construït per la Generalitat de Catalunya. La seva construcció, dirigida per l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, es va iniciar l’any 1929 i es va finalitzar el 1931.Adreça:C/ Major, 104Població:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Edifici històric que és un dels més emblemàtics de l’arquitectura civil de Besalú, de la transició del romànic al gòtic, durant els segles XIII-XIV i, que durant anys, va ser la seu de la vegueria. Va ser també Palau de Justícia i Cort Real, i, més tard convent de monjos del Cor de Maria.
L’any 1977 es va habilitar com a restaurant, i malgrat les remodelacions de les quals ha estat objecte, s’ha conservat amb molta cura.
Cúria Reial42.198337, 2.699414Descripció:Edifici històric que és un dels més emblemàtics de l'arquitectura civil de Besalú, de la transició del romànic al gòtic, durant els segles XIII-XIVAdreça:Carrer PortaletPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Molt a prop del barri vell, a tocar el Fluvià i el Toronell, trobem una zona de petits horts cultivats per la gent del poble, separats per murs de pedra. El recorregut al costat dels horts forma part d’un itinerari pedestre del Parc Natural, que ens permet descobrir, a part de la cinglera, elements d’arqueologia industrial. Es tracta de canals i rescloses que desvien l’aigua a les fàbriques de Can Mulleras i Can Xaudiera (Montagut) per produir energia hidroelèctrica. Camí que baixa entre els horts dels darreres de les cases fins al Toronell, entre l’illa del carrer Major i l’illa de l’Ajuntament i els murs dels horts dels darreres de les cases. Els potents murs de contenció construïts amb la pedra basàltica del lloc a banda i banda
d’aquest corriol que baixa per la cinglera conformen un singular paisatge que cal preservar. S’inclouen també en aquest àmbit tots els murs de contenció, de tanca, etc., bastits amb pedra basàltica, que es troben dins les finques de les cases del carrer Nou i de la carretera d’Olot i que donen a la cinglera.
Corriol i horts de Toronell42.218540, 2.550870Descripció:Molt a prop del barri vell, a tocar el Fluvià i el Toronell, trobem una zona de petits horts cultivats per la gent del poble, separats per murs de pedraAdreça:Zona del riu ToronellPoblació:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.org/Telèfon: 972 29 40 03
La Ruta del Carrilet Olot-Girona que va d’Olot a Girona travessant els poblets de les valls dels rius Ter, Brugent i Fluvià.
S’entén per “vies verdes”· aquelles infraestructures de comunicació desenvolupades sobre trams ferroviaris desafectats del trànsit i, sobre camins de la natura destinats a usuaris no motoritzats, vianants, ciclistes o persones amb mobilitat reduïda, que e
Bici carril Olot - Girona42.173314, 2.475251Descripció:La Ruta del Carrilet Olot-Girona que va d’Olot a Girona travessant els poblets de les valls dels rius Ter, Brugent i Fluvià.Adreça:Rutes verdes, antic traçat del tren d'Olot.Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Capella de la Verge del Portal42.183705, 2.490750Descripció:Capella amb una sola nau i volta simple. Aprofita la terrassa, sobre la volta, com a mirador.Adreça:C/ Verge del Portal, 27Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Cementiri de nínxols en filera i panteons organitzats simètricament des d’un eix central. Estil eclèctic dels nínxols i panteons amb obra de reconeguts escultors locals i forja de Can Barberí.
Conjunt cementiri d'Olot42.185459, 2.486171Descripció:Cementiri de nínxols en filera i panteons organitzats simètricament des d'un eix central. Estil eclèctic dels nínxols i panteons amb obra de reconeguts escultors locals i forja de Can Barberí.Adreça:c/ MacarnauPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Art sacre: orfebreria, pintura, talles i ornaments dels s. XV al XIX. Especialment cal destacar un l’oli de El Greco “Crist abraçat a la creu” i dos retaules gòtics, un dels quals és atribuït al Mestre d’Olot i fragments dels sants abans a la façana.
El Museu – Tresor Parroquial està tancat al públic habitualment, però aquell qui ho desitgi pot sol·licitar-ne l’obertura a la rectoria (Passeig d’en Blay) o trucant al telèfon: 972 26 04 74.
Museu - tresor parroquial de l'església de Sant Esteve
s'està carregant el mapa - espereu...
Museu - tresor parroquial de l'església de Sant Esteve42.182279, 2.488194Descripció:Art sacre: orfebreria, pintura, talles i ornaments dels s. XV al XIX. Especialment cal destacar un l'oli de El Greco "Crist abraçat a la creu" i dos retaules gòtics, un dels quals és atribuït al Mestre d'Olot ii fragments dels sants abans a la façana.Adreça:Església parroquial de Sant EstevePoblació:OlotCodi Postal:17800Web: www.parroquiesolot.orgTelèfon: 972260474
A l’Hostal de la Corda tot i pertànyer a la Pinya es troba situat davant de la masia de cal Fuster on es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875.
A l’Hostal de la Corda es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875. Cal dir però que existeix una placa que diu “En esta morada llamada Hostal de la Corda tuvo lugar la famosa entrevista entre los generales Savalls i Martínez Campos que puso fin a la última guerra carlista. 18 de marzo de 1875” situada a la masia de Cal Fuster, que es troba una mica abans de l’Hostal de la Corda. Mentre Cal Fuster pertany a Riudaura, l’Hostal de la Corda pertany a la Pinya (la vall d’en Bas). La data que esmenta la placa és errònia. La història diu, però, que aquesta reunió va estar pactada per avançat i que tot va ser teatre. Durant la tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.
L’escriptor empordanès Josep Pla escriu el 30 de setembre de 1918, en el seu Quadern Gris :
“A l’època de les negociacions amb Martínez Campos, a l’hostal de la Corda, un home de la Pera es topà amb el seu famós paisà i li preguntà:
–I bé, Xicu, què és tot això de l’hostal? ¿Quines notícies hi ha?
–Hi ha bones notícies. La guerra està acabada. Ja ho pots dir a tot arreu…
–Què vol dir que la guerra està acabada? ¿Que dormim?
–Et dic que la guerra està acabada! Mira: Martínez Campos ha donat paraula que els capellans tornaran a cobrar. Aquest punt està perfectament entès.
–Ja ho veig. Però…
–Però què? ¿Qui vols que faci la guerra després del que t’acabo de dir, animal de quatre potes? Qui vols que la faci? Ja pots dir a tot arreu que això està llest…
Hostal la Corda / Masia de Cal Fuster42.188182, 2.446208Descripció:A l'Hostal de la Corda tot i pertànyer a la Pinya es troba situat davant de la masia de cal Fuster on es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875.Adreça:Disseminat de la Corda, afores de Riudaura.Població:RiudauraCodi Postal:17179Web: webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972 264 422
Santuari de Santa Margarida de la Cot, d’origen romànic (destruïda en els terratrèmols de 1427-28), que conserva l’absis i un petit porxo.
Damunt del volcà de Santa Margarida, amb una boca d’uns 2 000 m de perímetre, s’alça el santuari de Santa Margarida de la Cot, d’origen romànic (destruïda en els terratrèmols de 1427-28), que conserva l’absis i un petit porxo. Fou reedificat el 1865, i s’hi venera una imatge del segle XVI. És un senzill temple d’una sola nau i carreus ben escairats. Fa un parell d’anys va esser restaurada i netejada després de molts anys d’abandó i mals tractes. Les visites pastorals efectuades a la parròquia de la Cot, a la qual pertany, hem pogut observar que en poques ocasions foren portades a terme pel mateix prelat; en d’altres Santa Margarida fou ignorada. Si volem donar crèdit al contingut dels goigs a llaor de la Santa, l’origen del seu culte fou la troballa de la seva imatge en el mateix cràter del volcà. La primer notícia històrica de Santa Margarida de la Cot data de 1403; Bernat de Ca Terrada, el 16 de maig del susdit any fa testament deixant 10 sous a favor de l’obra de la capella del temple que segurament data de finals del segle XII. En el segle XIX la capella fou quasi bastida de nou.
Església de Santa Margarida de Sacot42.141508, 2.541660Descripció:Santuari de Santa Margarida de la Cot, d'origen romànic (destruïda en els terratrèmols de 1427-28), que conserva l'absis i un petit porxo.Adreça:Volcà de Santa MargaridaPoblació:Santa PauCodi Postal:17811Web: www.garrotxa.com/santapauTelèfon: 972 680 002
Formava part del castell de Bellpuig. Es troba molt enderrocada. Havia estat consagrada i per tant s’hi podia dir missa, administrar sagraments i satisfer les necessitats espirituals dels habitants del castell.
A causa de l’estat d’abandó en què es troba tant el conjunt de l’església com el castell estan a punt d’enderrocar-se. Recentment ha estat robat el timpà de l’entrada. Església dedicada a Santa Àgueda, sembla d’origen romànic, i formava part de les dependències del Castell de Bellpuig. Les dades documentals més antigues d’aquell llinatge es remunten a l’any 1272, data en què apareix esmentat Berenguer de Bellpuig. El mes d’octubre de 1262, Bernat de Bellpuig presta homenatge per diverses possessions que tenia en feu a Ramon d’Empúries, senyor del castell de Sales. Tant el castell com l’església formen un important conjunt, que actualment es troba en mans privades tot i córrer un gran perill de desaparèixer. És un importantíssim conjunt únic a la nostra comarca. La capella formava part del castell de Bellpuig i havia estat consagrada, per tant s’hi podia dir missa, administrar sagraments i satisfer les necessitats espirituals dels habitants del castell.
Adreça:
Al terme de Tortellà, en un terreny privat, de fàcil accés però sense senyalitzar.
Restes de l'antiga església de Bellpuig42.241639, 2.617588Descripció:Formava part del castell de Bellpuig. Es troba molt enderrocada. Havia estat consagrada i per tant s'hi podia dir missa, administrar sagraments i satisfer les necessitats espirituals dels habitants del castell.Adreça:Al terme de Tortellà, en un terreny privat, de fàcil accés però sense senyalitzar.Població:TortellàCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/tortellaTelèfon: 972 687 080
