Aquests dos refugis de defensa passiva estan situats prop de l’escola Verntallat. Actualment es troben en força mal estat, tot i que són visibles, ja que estan situats al costat de la carretera que porta a Sant Privat d’en Bas.
Al cap de 70 anys del final de la Guerra Civil, encara queden a les comarques gironines uns quants refugis antiaeris. Visitar-los no és fàcil, però alguns ajuntaments en preveuen la rehabilitació. A la Vall d’en Bas en queden 4. Caldria una actuació urgent, ja que s’estan perdent al mig dels camps de cultiu. Davant dels bombardeigs, l’única protecció eficaç per a la població civil foren els refugis, és a dir, galeries subterrànies on poder-se amagar.
Els refugis no es feren a l’atzar: hi hagué un estudi previ de localització i de necessitats de capacitat, per tal d’assegurar la ràpida protecció dels ciutadans en els diferents punts de la ciutat. En el cas de la Vall d’en Bas, aquests refugis anaven lligats a un aeròdrom que s’improvisà al mig dels camps de cultiu.
Adreça:
Al costat de la carretera que porta a sant Privat d’en Bas.
Refugis Aeris/El Mallol42.148581, 2.455715Descripció:Aquests dos refugis de defensa passiva estan situats prop de l'escola Verntallat. Actualment es troben en força mal estat, tot i que són visibles, ja que estan situats al costat de la carretera que porta a Sant Privat d'en Bas.Adreça:Al costat de la carretera que porta a sant Privat d'en Bas.Població:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Xemeneia de l’antiga fàbrica de Can Marguí. És una de les moltes xemeneies que ens recorden el procés d’industrialització que va viure la Garrotxa i que va transformar l’antiga societat rural en una societat basada en la indústria de grans fàbriques.
Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica. A Catalunya i especialment a diverses ciutats industrials alguns d’aquests edificis s’han reconvertit i es troben espais nous que han heretat el nom d’aquelles antigues fàbriques. A vegades només queda una alta xemeneia o el mateix edifici reconstruït i adaptat a noves necessitats socials.
Al segle XIX les màquines de vapor van constituir tota una revolució en l’era industrial i, molt particularment a la Garrotxa, transformant les fàbriques tèxtils i conseqüentment la seva producció. De fet la industrialització durant aquest segle va transformar molts pobles en importants ciutats fabrils. Es va passar d’una vila artesana i menestral, que basava la seva economia en l’agricultura i en la manufactura tradicional de la llana, en un dels principals centres industrials del país.
Xemeneia de l'antiga fàbrica Marguí/Sant Esteve d'en Bas
s'està carregant el mapa - espereu...
Xemeneia de l'antiga fàbrica Marguí/Sant Esteve d'en Bas42.118816, 2.459829Descripció:Xemeneia de l'antiga fàbrica de Can Marguí. És una de les moltes xemeneies que ens recorden el procés d'industrialització que va viure la Garrotxa i que va transformar l'antiga societat rural en una societat basada en la indústria de grans fàbriques.Adreça:Carrer de Sant Antoni número-3Població:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Ermita amb la façana de carreus de pedra i campanar d’espadanya. Les obres d’urbanització del seu entorn no han respectat la seva forma original. Fou construïda a l’entrada del poble de Les Preses i dedicada a Sant Sebastià.
Fou construïda al costat del camí vell que conduïa d’Olot a Vic. Es tracta d’una capella votiva, és a dir construïda pels habitants de Les Preses a partir d’un acte de fe sobre una promesa. Sembla que el poble va patir les conseqüències de les epidèmies de l’època i es va encomanar a Sant Sebastià. Els documents de l’època ens diuen que moltes persones van morir a conseqüència de la pesta que va afectar tota la zona. La capella fou construïda entre el 1528 i el 1530. La capella ha rebut diverses restauracions, les últimes no van respectar la seva arquitectura original. Va donar nom al carrer que s’hi va formar al seu voltant. Des del 2000 s’ha recuperat la tradicional Festa de Sant Sebastià. Acompanyat de grallers, el pendó de Sant Sebastià fa el recorregut de la Plaça major del poble fins a la capella.
Ermita de Sant Sebastià42.146387, 2.460309Descripció:Ermita amb la façana de carreus de pedra i campanar d’espadanya. Les obres d’urbanització del seu entorn no han respectat la seva forma original. Fou construïda a l'entrada del poble de Les Preses i dedicada a Sant Sebastià.Adreça:c/ Sant Sebastià, núm. 40Població:Les PresesCodi Postal:17178Web: (www.lespreses.cat/) (http://atma.garrotxa.net/)Telèfon: 972 69 32 32
Església parroquial d’origen romànic amb successives obres d’ampliació i reforma. Té dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.
L’església parroquial de Sant Pere de les Preses va ser consagrada el 1119 pel bisbe Berenguer Dalmau, però és probable que aquesta fos la tercera construcció. En l’església actual no es conserva cap vestigi romànic, ja que al llarg dels segles ha sofert diverses transformacions, la darrera de les quals fou la de la fi del segle XVIII, que convertí el temple en un edifici d’estil neoclàssic, de tres naus, separades per columnes gruixudes. Es tracta d’una obra d’imitació neoclàssica, de les darreries del segle XVIII, amb tres naus separades per columnes, bastida al mateix lloc que la consagrada pel bisbe Berenguer Dalmau, l’any 1019.
Església parroquial de Sant Pere42.141104, 2.460983Descripció:Església parroquial d’origen romànic amb successives obres d’ampliació i reforma. Té dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.Adreça:Plaça Major, núm. 3Població:Les PresesCodi Postal:17178Web: (www.lespreses.cat/) (http://atma.garrotxa.net/)Telèfon: 972 69 32 32
Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.
De l’església de Sant Martí de Dosquers se’n tenen notícies documentals des del segle XIII. És citada el 1278 com a Sancti Martini de Duobus Cheriis. Havia estat possessió de la seu episcopal, exercint el bisbe, que tenia castell en el lloc, la jurisdicció civil. L’any 1722, durant el viatge que realitza el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena l’església perdé el permís per a celebrar dues misses diàries sense cap justificació.
Església parroquial dedicada a Sant Martí. Edifici romànic d’una sola nau i absis semicircular que presenta construccions annexes, d’època posterior, que modifiquen la seva primitiva estructura: dues capelles a tramuntana i dues a migdia més una sagristia a l’angle sud-est. A ponent hi ha la porta d’accés al temple, protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació; La llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa. L’absis va ser sobrealçat, i per la part de migdia s’observen les ampliacions del temple. A l’interior destaca l’arc triomfal que uneix la nau amb l’absis. El campanar antigament era d’espadanya i fou convertint en torre amb finestres d’arc de mig punt; s’hi accedeix per una escala exterior.
Església de Sant Martí de Dosquers42.195160, 2.753472Descripció:Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.Adreça:Camí de DosquersPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Fou l’església de l’antic priorat de Santa Maria de Jonqueres. Es troba en un indret privilegiat des d’on es pot veure tot l’Empordà. És una de les ermites més espectaculars i desconegudes de la Garrotxa.
Actualment se la coneix amb el nom de Santa Magdalena de Maià, però antigament fou l’església del priorat de Santa Maria de Jonqueres. Aquest no el trobem documentat en cap text fins al segle XIII, malgrat que és anterior a aquesta data. El lloc de Jonqueres sí que el trobem documentat ja a l’any 978. El priorat depenia del monestir de Santa Maria de Vallbona, al bisbat d’Elna. Del priorat només es conserven algunes dependències, convertides en mas, i l’església. Temple romànic del segle XII amb absis semicircular fortificat. L’edifici ha sofert moltes transformacions, a la façana s’observen tres èpoques ben destacades. La part inferior és la més antiga. L’interior és d’una sola nau, molt elevada, totalment mancada d’ornamentació, amb volta de mig punt. Es troba completament rehabilitat i és un dels més espectaculars de la Garrotxa, ja que la seva construcció, ens recorda més a una força que a una església. Davant mateix en queden encara les restes d’un possible poblat ibèric, que s’ha anat destruint al llarg dels segles.
Església i antic monestir de Santa Maria de Jonqueres
s'està carregant el mapa - espereu...
Església i antic monestir de Santa Maria de Jonqueres42.219464, 2.768851Descripció:Fou l'església de l'antic priorat de Santa Maria de Jonqueres. Es troba en un indret privilegiat des d'on es pot veure tot l'Empordà. És una de les ermites més espectaculars i desconegudes de la Garrotxa.Adreça:Puig de Santa Magdalena.Població:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Temple romànic del segle X. Destaca la bella portada que conserva el forrellat primitiu amb quatre arquivoltes en degradació i al damunt un ull de bou i una cornisa a tot volt que separa l’alçament del teulat.
L’església de (Sancti Vicencii in Villa Maliano) s’esmenta l’any 978 en la donació feta pel compte Miró Bonfill al Monestir de Sant Pere de Besalú. El topònim del lloc, al llarg del segle XI, ve documentat com a (Maliano) (1011) o (Malano) (1027), però de l’església no torna haver-hi referències fins al 1175, citada com a (Sancti Vicenccii de Maiano) en el testament d’Hug, Vescomte de Bas, el qual llegà deu sous a l’esmentada parròquia. El 1362 surt com a (Santi Vicenci de Mayano), denominació que apareix ja igualment escrita en la centúria anterior. Les visites parroquials dels anys 1851 i 1858 fan constar el bon estat de la parròquia, això reflecteix l’ús constant que s’ha fet d’ella.
Església parroquial del poble de Maià de Montcal. Fou restaurada al 1978 coincidint amb el mil·lenari de la primera cita documental del temple. La construcció que ha arribat fins als nostres dies és, però, romànica, del segle XII. És d’una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. Una cornisa, que ressegueix tot l’edifici, marca l’alçada de l’església abans del seu realçament. A ponent i damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d’ampliació aprofitant una part de l’espadanya original; és de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d’arc de mig punt per les campanes. El perímetre de l’absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules que representen: un cap d’home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d’acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. La façana principal es troba ubicada al costat de ponent. Aquí hi ha la porta d’accés al temple formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis rectangular, tot protegit per un guardapols semicircular. La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan compostes per planxes de ferro subjectades i reforçades per claus; al centre es troba el passador que té l’extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l’aguanten estan decorades amb motius de cercles.
Església Sant Vicenç de Maià de Montcal42.220531, 2.741318Descripció:Temple romànic del segle X. Destaca la bella portada que conserva el forrellat primitiu amb quatre arquivoltes en degradació i al damunt un ull de bou i una cornisa a tot volt que separa l'alçament del teulat.Adreça:Plaça de l'EsglésiaPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
El primitiu edifici romànic fou reformat al segle XVI (1589) i a la segona meitat del segle XVIII, i conservà fins al 1936 una notable imatge de la Mare de Déu de fusta policromada, obra probablement de la fi del segle XIII (reconstruïda actualment).
Capella de Romeria és un edifici ubicat al barri més antic de Mieres, anomenat la Cellera, a l’interior de la vila. De la seva existència ja n’hi ha constància a l’any 878, amb la grafia de “Romzentila”, per un privilegi atorgat per l’emperador franc Carles el Calb, a favor del Monestir de Sant Benet de Banyoles. L’església de Santa Maria de Romeria és citada per primera vegada en una butlla del papa Benet VIII a l’any 1017. Actualment està considerablement reformada, conservant però, vestigis del romànic. La imatge de la verge és una còpia de l’antiga del segle XV, desapareguda durant la guerra civil espanyola. Capella de principis del s. XI, dedicada a la Verge de la Romeria és d’una sola nau, absis carrat i cobertes de creueria molt ornamentades. La porta d’ingrés està orientada a ponent i conserva la següent llinda: 17 AVE MARIA 8
Conjunt de la Romeria42.122274, 2.638812Descripció:El primitiu edifici romànic fou reformat al segle XVI (1589) i a la segona meitat del segle XVIII, i conservà fins al 1936 una notable imatge de la Mare de Déu de fusta policromada, obra probablement de la fi del segle XIII (reconstruïda actualment).Adreça:Carrer RomeriaPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
El conjunt es caracteritza per la presència del turó sobre el qual es troba situada l’Església de Sant Pere i per l’ordenació històrica de l’edificació entre mitgeres disposada al vessant del tossal que cau cap al Merançà.
L’església i cel·la de Sant Pere de Mieres es troba esmentada l’any 866 en un precepte del rei Carles II el Calb a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, fet que es torna a produir més endavant en documents similars signats per Lluís el Tartamut i Carles el Simple, deixant clara la seva dependència de Sant Esteve. En documents posteriors només s’esmenta com a església. L’actual edifici barroc de Sant Pere recorda aquella cel·la, de la qual s’ha perdut tot altre rastre.
Conjunt de Sant Pere42.125289, 2.637899Descripció:El conjunt es caracteritza per la presència del turó sobre el qual es troba situada l’Església de Sant Pere i per l’ordenació històrica de l’edificació entre mitgeres disposada al vessant del tossal que cau cap al Merançà.Adreça:Barri de Sant PerePoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
A Mieres, des de ben aviat, la població s’organitza en dos barris: el de Sant Pere, organitzat al voltant del temple parroquial i el de la Cellera, on hi havia la casa on residia l’abat quan visitava la vila. És en aquest segon barri, que trobem les restes d’una edificació alt medieval, integrades en un habitatge més modern. Alguns estudiosos afirmen que aquestes restes corresponen a la cellera de l’abat. Aquesta teoria es basa en el fet que és l’edifici més antic conservat a la zona.
Conjunt de la Cellera.42.122965, 2.638034Descripció:Conjunt que dóna façana a la Plaça MajorAdreça:La Cellera, Plaça MajorPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
