Indret natural, porta de pas cap a l’Alta Garrotxa. Antigament hi havia hagut un castell. Actualment només hi veiem una espectacular llosa amb vies d’escalada.
El Castell d’Espasa fou una construcció prefeudal dels segles IX-X. Al bell cim es conserven els fonaments d’una torre rectangular i pocs metres més avall, per l’altre costat, un tros de paret. També se’l coneix per castell Sesparsa o d’Espasa. Aquest castell és identificat amb la roca o les “Rocas de Spata” que surten esmentades l’any 1261, quan Guillema de Soler, senyora del castell de Montpalau, Ramon d’Empúries, senyor del castell de Sales, i Bernat Vidal, senyor del castell de Bestracà, acceptaren que els castlans dels castells de Sales, Beuda i Roques de “Spata”, depenguessin del senyor de Sales.
L’any 1410 Pere Valentí, de la parròquia de Sadernes, renuncià a una habitació dita (de l’Espasa), amb els seus honors i possessions, a favor de Roger de Malart, senyor de Sales.
Castell s'Espasa42.280501, 2.588913Descripció:Indret natural, porta de pas cap a l'Alta Garrotxa. Antigament hi havia hagut un castell. Actualment només hi veiem una espectacular llosa amb vies d'escalada.Adreça:Camí de Sadernes al Bassegoda.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Un dels racons més bonics i concorreguts de l’Alta Garrotxa. En el paratge hi trobem espectaculars salts d’aigua i rierols. A dalt hi ha l’Ermita de Sant Aniol, el Salt del Brull i molt a prop, el salt de la Núvia.
L’església de Sant Aniol d’Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües. Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d’embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s’accedeix per una escala de pedra.
La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La porta, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.
Per l’interior de l’església i també per l’exterior, a través d’una baixada amb graons i rampa, s’accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l’Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals. És un dels llocs més concorreguts de la Garrotxa i actualment corre el perill de ser malmès degut a la massificació de visitants que s’hi concentren a l’època d’estiu.
Conjunt de Sant Aniol d'Aguja42.316846, 2.587840Descripció:Un dels racons més bonics i concorreguts de l'Alta Garrotxa. En el paratge hi trobem espectaculars salts d'aigua i rierols. A dalt hi ha l'Ermita de Sant Aniol, el Salt del Brull i molt a prop, el salt de la Núvia.Adreça:Nucli de Sant Aniol d'Aguja.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina. Passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont.
El Coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. D’aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l’afluència de viatgers de l’època.
Conjunt de Talaixà42.300642, 2.572405Descripció:Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.Adreça:Conjunt de Talaixà.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent.
Santa Maria d’Escales pertany al Municipi de Montagut. Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent. Els orígens d’aquest temple els trobem a principis del segle X, tot i que la primera notícia documentada no la trobem fins a l’any 977, en l’acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú. Des d’aleshores l’església apareixerà documentada en nombrosos escrits testamentaris i de compravenda de terres properes dels segles XI, XII i XIII. A partir del 1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d’Escales gràcies a un manuscrit trobat providencialment i que es conserva en l’arxiu provincial d’Oix. El seu nom és Llibre d’obra de Nostra Senyora d’Escales. Aquestes anotacions arriben fins a finals del segle XVIII.
Conjunt d'Escales42.288403, 2.565197Descripció:Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent.Adreça:Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anys
Els roures es troben a la Vall d’Hortmoier. Des d’Oix, seguim la pista que porta al Pla de Plansesilles d’on surt el camí per arribar a Sant Miquel d’Hortmoier. El PR-186, segueix la pista fins a la palanca del Samsó. En aquest punt enllacem amb el GR-11que uneix Beget amb Talaixà. Seguim en GR-11 i la pista en direcció a Beget. Arribats al punt on el GR-11 es separa de la pista, deixem el GR-11 i continuem per la pista. Creuem la riera de Beget i arribant al Pla de Plansesilles trobarem els roures. Actualment només en queden dos perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anys.
Els tres roures d'Hortmoier42.297373, 2.535365Descripció:Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anysAdreça:Vall d'Hortmoier.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
És una església d’una sola nau amb volta de canó apuntada. L’absis, semicircular, es troba a llevant amb una finestra centrada. Hi ha dues portes d’entrada, una a migjorn i una altra a ponent. Aquesta darrera possiblement d’una època posterior.
Al Nord del terme, però al sector oriental, a la capçalera de la vall de Riu, afluent per l’esquerra a la de Sant Aniol, i al peu dels vessants sud-occidentals del puig de Bassegoda, hi ha el santuari de la Mare de Déu de les Agulles, petit edifici romànic (segle XII). Era tradició de clavar agulles als vestits de la imatge que s’hi venerava, les quals després es consideraven miraculoses.
Església de Nostra Senyora de les Agulles42.305914, 2.622102Descripció:És una església d'una sola nau amb volta de canó apuntada. L'absis, semicircular, es troba a llevant amb una finestra centrada. Hi ha dues portes d'entrada, una a migjorn i una altra a ponent. Aquesta darrera possiblement d'una època posterior.Adreça:Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Havia estat església parroquial del veïnat fins a l’any 1592 quan va ser agregada a la parroquial de Sant Pere de Montagut.
L’església de Sant Eudald de Jou, que dóna nom també a una altra caseria, enlairada dalt d’un serrat entre la riera de Sant Eudald (afluent de la de Castellar) i el torrent de l’Estanyol (afluent del Llierca). L’església, esmentada des de l’any 1279, i que fou sufragània de la de Montagut, és un edifici d’origen romànic molt modificat al segle XVII, moment en què s’aixecà un pis i s’hi afegí el porxo que cobreix la façana de migdia i part de la de ponent. Dalt d’un coll ample i suau que té forma de jou i enclavat entre la muntanya del Cós i el Puig Sa Creu hi trobem l’església del veïnat dedicada a Sant Eudald. D’aquesta manera va agafar el nom de Sant Eudald de Jou i el veïnat el del titular de l’església.
Església de Sant Eudald de Jou42.245866, 2.570083Descripció:Havia estat església parroquial del veïnat fins a l'any 1592 quan va ser agregada a la parroquial de Sant Pere de Montagut.Adreça:Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Església parroquial de Sant Feliu de Riu, edifici romànic (segle XII) amb absis arrodonit amb una cornisa sostinguda per unes mènsules, una porta amb arcs en degradació i un esvelt campanar d’espadanya.
La vall de Riu (on s’havien explotat jaciments de coure) s’obre pas entre els cingles de Gitarriu (S) i la serra de Martanyà (N), i en un serrat que domina la confluència de la vall amb la de Sant Aniol, al vessant esquerre, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Feliu de Riu, edifici romànic (segle XII) amb absis arrodonit amb una cornisa sostinguda per unes mènsules, una porta amb arcs en degradació i un esvelt campanar d’espadanya. Esmentada des del segle XIII, fou després sufragània de Sadernes i havia estat possessió del monestir de Sant Llorenç del Mont.
Església de Sant Feliu de Riu42.296334, 2.593784Descripció:Església parroquial de Sant Feliu de Riu, edifici romànic (segle XII) amb absis arrodonit amb una cornisa sostinguda per unes mènsules, una porta amb arcs en degradació i un esvelt campanar d'espadanya.Adreça:Pista de Sadernes a la Vall de Riu.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Edifici d’origen romànic. Consta d’una sola nau rectangular amb volta apuntada i absis semicircular a llevant. Sobre l’edifici es va aixecar, en època medieval, un espai fortificat destinat a la defensa.
L’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix, edifici d’origen romànic que conserva l’absis semicircular, una nau de volta apuntada i l’antiga porta a migdia recuperada en la restauració del 1960; el campanar d’espadanya fou convertit en torre. Els Barutell donaren els magnífics retaules del segle XVI que encara guarda. L’església és esmentada ja el 937 (Sancti Laurentii de Evo) quan Sunyer en féu donació al monestir de Riudaura (el 977 el lloc és citat Ovoxo) i, refeta, fou consagrada el 1017. Sobre l’edifici es va aixecar, en època medieval, un espai fortificat destinat a la defensa. La coberta és de teula a dos vessants. La part superior de l’absis és molt més alta que la nau principal. La porta d’entrada és adovellada amb tres arcs en gradació, i es troba a la banda de migdia. La porta pròpiament dita, és de fusta a dos batents. Davant d’aquesta entrada, antigament hi havia el cementiri, avui aquest espai forma part de la via pública. A la paret de tramuntana hi ha afegit l’edifici de l’antic ajuntament del poble, avui convertit en local social. És des d’aquest lloc per on s’accedeix al cor i posteriorment a la part elevada de l’església i al campanar. Aquest últim, amb dues campanes, es troba a la façana. Hi ha un rosetó i antigament, durant un període hi va haver la porta d’entrada, de construcció posterior i avui altra vegada tapiada. La sagristia, que en el seu moment va ser construïda a la banda de tramuntana, avui queda ubicada dins el conjunt del local social, amb accés des de l’interior del temple i d’una petita porta per la banda de llevant. L’interior de l’edifici, és il·luminat per dues finestres d’estil romànic, situades a migdia, una altra al centre de l’absis i el rosetó. Es troba amb tot el parament per celebrar qualsevol funció religiosa. Dins de l’església, en el presbiteri, s’hi troba l’altar major de pedra amb la imatge de Sant Llorenç en un lateral; altres altars situats a la nau principal; l’escut de la família Barutell, esculpit en una paret lateral i una pica baptismal del segle XII.
Església de Sant Llorenç d'Oix42.271408, 2.528826Descripció:Edifici d'origen romànic. Consta d'una sola nau rectangular amb volta apuntada i absis semicircular a llevant. Sobre l'edifici es va aixecar, en època medieval, un espai fortificat destinat a la defensa.Adreça:Poble d'Oix.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Sant Martí de Talaixà fou cedida el 872 als monjos de Sant Aniol, els quals la transformaren en cel·la monàstica que depengué de Sant Llorenç del Mont. L’edifici romànic inicial fou molt modificat en època moderna.
Entre els cingles de Talaixà i la serra del Ferran hi ha el veïnat dispers (9 h el 2005) de Talaixà (amb les masies de la Masó i la Quera), presidit per l’església de Sant Martí de Talaixà, que el 872 fou cedida als monjos de Sant Aniol, els quals la transformaren en cel·la monàstica que depengué de Sant Llorenç del Mont. L’edifici romànic inicial fou molt modificat en època moderna. El coll de Talaixà comunica les valls de Beget i de Sant Aniol.
Sant Martí de Talaixà42.301254, 2.572206Descripció:Sant Martí de Talaixà fou cedida el 872 als monjos de Sant Aniol, els quals la transformaren en cel·la monàstica que depengué de Sant Llorenç del Mont. L'edifici romànic inicial fou molt modificat en època moderna.Adreça:Nucli de Talaixà.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
