Edifici construït al segle XV. És un edifici de planta quadrangular antigament emmurallat i un exemple de fortalesa gòtica catalana.
A la façana principal, situada a ponent, hi destaquen un finestral gòtic, tres escuts de pedra dels quals el del mig correspon al de la família Montpalau i una bonica porta dovellada. La família Montpalau s’hi traslladà, abandonant el castell proper en el qual hi havien residit durant molts segles. Fins a mitjan segle XVII van ser amos i senyors d’Argelaguer i van marcar la història del municipi.
Castell d'Argelaguer42.213860, 2.641684Descripció:Edifici construït al segle XV. És un edifici de planta quadrangular antigament emmurallat i un exemple de fortalesa gòtica catalana.Adreça:Carrer de la MurallaPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Situat a una alçada de 599 metres, domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú
El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el Llibre Gran del Feus. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins al 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.
De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.
Arran de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat el va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de tota la vall d’Hostoles.
Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.
Adreça:
En el municipi de Sant Feliu de Pallerols a l’esquerra del riu Brugent.
Castell d\'Hostoles42.070269, 2.530955Descripció:
Situat a una alçada de 599 metres, domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú
Adreça:
en el municipi de Sant Feliu de Pallerols a l’esquerra del riu Brugent.
Població:
Sant Feliu de Pallerols
Codi Postal:
17174
Web:
http://www.santfeliudepallerols.cat/
Telèfon:
972 444 011
Església de Santa Maria de Finestres Temple d’origen romànic. D’aquesta època en conserva la volta i l’absis sobrealçat.
La primera notícia que hom té d’aquesta església és l’acta de consagració del 947. És vinculada al castell de Finestres. El 1097 consta ja com a pertanyent al monestir de Banyoles. Apareix després (a començament del segle XIV) documentada com a priorat. L’edifici patí desperfectes en els terratrèmols dels anys 1427-1428. Des del segle XVI fou regit per priors comendataris i no hi ha comunitat.
Tot i que aquest priorat no s’extingí fins al 1836, la seva situació no fou gens bona durant el segle XVIII. Ara és un santuari marià
Adreça:
Serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de Llémena
Ermita de Finestres42.112007, 2.593026Descripció:Església de Santa Maria de Finestres Temple d'origen romànic. D'aquesta època en conserva la volta i l'absis sobrealçat.Adreça:Serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de LlémenaPoblació:Sant Aniol de FinestresCodi Postal:17154Web: www.ddgi.cat/santaniolfinestresTelèfon: 972 443 004
Els únics rentadors públics que queden conservats a la Vall d’en Bas. Ens recorden l’aigua com un recurs limitat i comunitari de cada poble.
Donant la volta a l’església, molt a prop de la plaça, hom pot contemplar uns amplis i singulars rentadors públics que són els únics a la Vall en bon estat de conservació. Antigament els pobles construïen rentadors públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família.
Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, fet pel qual encara queden expressions com “fer safareig” per indicar quan s’està rumorejant o explicant coses de terceres persones. Els rentadors públics tenen un gran valor com a patrimoni arquitectònic, reflex i mostra d’unes construccions funcionals i utilitàries pròpies d’una determinada època.
Rentadors de la Pinya / La Pinya42.174230, 2.444042Descripció:Els únics rentadors públics que queden conservats a la Vall d'en Bas. Ens recorden l'aigua com un recurs limitat i comunitari de cada poble.Adreça:Nucli de la PinyaPoblació:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Antigues muralles del castell de Montpalau situat al centre d’Argelaguer.
El castell també disposava de fossars dels quals no en queden vestigis. La part que es conserva de muralles queda en el carrer del davant, anomenat de la Muralla i a la placeta amb la portalada, que accedeix al pati del castell. És al 982 quan apareixen les primeres referències escrites que esmenten el lloc d’Argelagarios. És durant el 1400/1492, durant l’època de la baixa edat mitjana (segle XV), quan la família Montpalau va edificar l’actual castell al pla. Només s’han documentat dos dels trams de la muralla: el primer discorre paral·lel a la riera i presenta una alçada de 3,40 metres. El segon tram s’aixeca paral·lel al carrer de la Muralla i té una alçada de 3 metres. Posteriorment a la intervenció arqueològica realitzada el 2001, l’arquitecte Valentín Llaguno Lobato dirigí la restauració de la muralla.
Muralles del castell42.213860, 2.641684Descripció:Antigues muralles del castell de Montpalau situat al centre d'Argelaguer.Adreça:C/ Muralla, 1Població:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Casa situada al davant l’església romànica de Sant Martí de Dosquers. És de planta irregular i amplis teulats sostinguts per bigues de fusta. Disposa de baixos i dos pisos superiors. L’accés es realitza per la façana de migdia gràcies a una porta feta de carreus molt ben tallats. Una de les finestres conserva la llinda amb la inscripció: (1781/Torres me fecit). A la façana s’hi conserva un rellotge de sol.
Antiga rectoria del poble de Dosquers42.195466, 2.753168Descripció:Casa situada al davant l’església romànica de Sant Martí de Dosquers. Forma part del bonic conjunt del veïnat de Dosquers. Destaca el rellotge de sol de la seva façana.Adreça:Camí de DosquersPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
El castell de Santa Pau, bastit en la part més antiga als segles XIII i XIV, és un gran casal de planta quadrada, amb finestrals gòtics (alguns convertits en balconades) que era voltat d’un vall (fossat); al NE s’alça la torre mestra, quadrada i airosa, i a la planta baixa hi ha el pati d’armes . Dins la torre de l’homenatge, es troba l’antiga capella del castell dedicada a Sant Antoni i a Sant Honorat, que havia estatjat valuoses donacions dels barons de Santa Pau, entre les quals un magnífic retaule d’alabastre gòtic del 1340 amb escenes de la passió (actualment en mans privades) i una veracreu, peça notable d’orfebreria del 1391, que encara es venera a la parròquia. Tot el castell fou reformat al segle XVII pel baró Raimundo d’Oms. La capella four modernitzada el 1766.
El castell l’ocuparen, des de mitjan segle XIX fins al 1969, les monges dominicanes de l’Anunciata que hi tingueren un col·legi.
Castell de Santa Pau42.144740, 2.571590Descripció:En l'actualitat és un dels símbols de la vil·la de Santa Pau. Està format per un gran casal de planta rectangular. Totes les estances es distribueixen al voltant d'un pati, en el centre del qual trobem un pou.Adreça:Centre del poble.Població:Santa PauCodi Postal:17811Web: www.garrotxa.com/santapauTelèfon: 972 680 002
Avui en dia només queda en peu l’església i algunes dependències posteriors. Té planta basilical amb tres naus, creuer, deambulatori ricament decorat i un únic absis de grans dimensions.
Del monestir Benedictí només en resta l’església caracteritzada per la seva grandiositat. Va ser fundada l’any 977 pel Comte Bisbe Miró i consagrada l’any 1003 pel comte més important del nostre Comtat: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. La comunitat benedictina estava formada per dotze monjos. A partir del 1111, any en què va acabar el Comtat, l’abat esdevingué la primera autoritat de la població i el monestir gaudí d’una gran influència política durant els segles XII i XIII. Aquesta església té la peculiaritat de tenir un deambulatori, pas exclusiu de peregrins en l’època medieval, on es veneraven les relíquies de Sant Prim i Felicià. La peregrinació a la vila en aquella època era molt important, fet pel qual hi ha també l’antic hospital de Sant Julià, que precisament era el lloc d’estada de peregrins. Sobre les vuit columnes que separen el deambulatori de l’altar major hi trobem els capitells, on vénen expressades imatges de la Bíblia. Dins l’església també hi trobem les tombes dels més notables abats del monestir i una fossa comú dels monjos. Totes les tombes tenen el símbol d’un cap d’esquelet per representar la igualtat de tothom davant la mort. La pedra de construcció d’aquesta església i altres edificis medievals del poble és el travertí, pedra de gran utilització a Itàlia i en aquest cas extreta de pedreres de Serinyà. La façana de Sant Pere té un finestral molt especial on veiem: dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’església. Sota els lleons, representat per un simi i una serp, trobem el mal i el paganisme. L’home queda protegit del mal en entrar dins l’església.
Antic monestir de Sant Pere42.198092, 2.698676Descripció:Avui en dia només queda en peu l'església i algunes dependències posteriors. Té planta basilical amb tres naus, creuer, deambulatori ricament decorat i un únic absis de grans dimensions.Adreça:Prat de Sant Pere. Situat el centre de la vilaPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
El castell de Dosquers ve citat l’any 1245 en el testament del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. Aquesta fortalesa fou de sempre senyal de la sobirania dels bisbes gironins. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins ben avançat el segle XIX.
La primera notícia que fa referència al castell de Dosquers és de l’any 1245, data en què el bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles, fa testament. En ell s’esmenta “Castrum nostrum de Doubus Queris”. Sembla que fins aleshores el Castell havia estat propietari personal del bisbe. El seu successor a la seu de Girona va ser Berenguer de Castellbisbal (Bisbe entre els anys 1245-1254). Arnau de Palol tenia drets sobre aquest castell que els reuniria i renunciaria a favor del bisbe esmentat. Entre 1312 i 1318 el Bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí encarrega la defensa del castell al noble Guillem Decabanelles. Aquest fet fa pensar en la continuïtat de la família Cabanelles en el Castell. S’ignoren més dades, no obstant hom afirma que el bisbat de Girona va continuar tenint la possessió d’aquest indret tot exercint la jurisdicció civil. Avui és quasi impossible esbrinar l’antiga estructura del castell de Dosquers puig que resten molt desfigurats els fossats de la banda nord i oest, i molt enrunades les parets del costat de migdia. Únicament fa presència un mur amb espitlleres a la banda nord-est. Fou bastit damunt de roca viva.
Castell de Dosquers42.194976, 2.751535Descripció:El castell de Dosquers ve citat l'any 1245 en el testament del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. Aquesta fortalesa fou de sempre senyal de la sobirania dels bisbes gironins. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins ben avançat el segle XIX.Adreça:Nucli Usall, Lateral Riera MaiaPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
El nucli antic de Santa Pau, manté el traçat original i ombrívol dels pobles medievals. És un dels llocs més visitats de la Garrotxa, però alhora un dels indrets que encara amaguen molts secrets per la majoria dels visitants.
La vila medieval de Santa Pau està situada al sud-est de la plana d’Olot, en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre les serralades de St. Julià del Mont i Sta. Maria de Finestres.
El municipi de Santa Pau, el més ric i variat en fenòmens volcànics de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, té punts d’interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat o la Fageda d’en Jordà, un bosc que, en qualsevol època i circumstància la seva bellesa ofereix nous matisos.
El poble conserva l’interessantíssim recinte de la vila vella, amb una fesomia i unes característiques medievals molt marcades. Destaca la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa entorn del castell, un edifici gran, compacte i robust que s’aixeca al punt més alt del poble.
Destaca també la sòbria església de Santa Maria i tot el grup de carrerons estrets, amb angles sobtats i descensos pronunciats, que desemboquen al Portal del Mar.
Conjunt i nucli de Santa Pau42.145603, 2.570366Descripció:
Nucli antic de Santa Pau, manté el traçat original i ombrívol dels pobles medievals, és juntament amb Besalú, un dels llocs més visitats de la Garrotxa, però alhora un dels indrets que encara amaguen molts secrets per la majoria dels visitants.
Adreça:
Nucli de Santa Pau
Població:
Santa Pau
Codi Postal:
17811
Web:
www.garrotxa.com/santapau
Telèfon:
972 680 002
