Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anys
Els roures es troben a la Vall d’Hortmoier. Des d’Oix, seguim la pista que porta al Pla de Plansesilles d’on surt el camí per arribar a Sant Miquel d’Hortmoier. El PR-186, segueix la pista fins a la palanca del Samsó. En aquest punt enllacem amb el GR-11que uneix Beget amb Talaixà. Seguim en GR-11 i la pista en direcció a Beget. Arribats al punt on el GR-11 es separa de la pista, deixem el GR-11 i continuem per la pista. Creuem la riera de Beget i arribant al Pla de Plansesilles trobarem els roures. Actualment només en queden dos perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anys.
Els tres roures d'Hortmoier42.297373, 2.535365Descripció:Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Es calcula que tenen més de 500 anysAdreça:Vall d'Hortmoier.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent.
Santa Maria d’Escales pertany al Municipi de Montagut. Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent. Els orígens d’aquest temple els trobem a principis del segle X, tot i que la primera notícia documentada no la trobem fins a l’any 977, en l’acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú. Des d’aleshores l’església apareixerà documentada en nombrosos escrits testamentaris i de compravenda de terres properes dels segles XI, XII i XIII. A partir del 1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d’Escales gràcies a un manuscrit trobat providencialment i que es conserva en l’arxiu provincial d’Oix. El seu nom és Llibre d’obra de Nostra Senyora d’Escales. Aquestes anotacions arriben fins a finals del segle XVIII.
Conjunt d'Escales42.288403, 2.565197Descripció:Es tracta d’una antiga parròquia. El lloc és esmentat des de l’any 973 i l’església des del 1092. Edifici romànic de diverses etapes, amb un pòrtic o galilea a ponent.Adreça:Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Tot el terme de Maià ha estat lligat al treball de la calç, ja sigui en les pedreres o en forns on es preparaven materials per la construcció.
Tant la cuita de calç com els treballs que se’n deriven eren a l’Alta Garrotxa activitats complementàries a les tasques agrícoles i a altres treballs temporals, sovint de caràcter estacional. Aportaven a les persones que hi treballaven uns ingressos familiars afegits, necessaris en un context d’una economia agrícola, accentuada durant la postguerra. Per motius bàsicament de rendibilitat econòmica, sovint relacionats amb els costos del transport més que no els de la mateixa producció, les activitats extractives a l’Alta Garrotxa van quedar en un segon pla a finals dels anys cinquanta del segle XX. Fou llavors quan el treball de la calç es va tornar en un treball industrialitzat i específic amb la creació de diverses empreses dedicades a la seva explotació com a forma de treball principal. Actualment continua, ja de manera industrial, l’explotació de pedreres de calcària.
Antic forn de calç42.216742, 2.763105Descripció:Tot el terme de Maià ha estat lligat al treball de la calç, ja sigui en les pedreres o en forns on es preparaven materials per la construcció.Adreça:Camí del puig de JonqueresPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
El primitiu edifici romànic fou reformat al segle XVI (1589) i a la segona meitat del segle XVIII, i conservà fins al 1936 una notable imatge de la Mare de Déu de fusta policromada, obra probablement de la fi del segle XIII (reconstruïda actualment).
Capella de Romeria és un edifici ubicat al barri més antic de Mieres, anomenat la Cellera, a l’interior de la vila. De la seva existència ja n’hi ha constància a l’any 878, amb la grafia de “Romzentila”, per un privilegi atorgat per l’emperador franc Carles el Calb, a favor del Monestir de Sant Benet de Banyoles. L’església de Santa Maria de Romeria és citada per primera vegada en una butlla del papa Benet VIII a l’any 1017. Actualment està considerablement reformada, conservant però, vestigis del romànic. La imatge de la verge és una còpia de l’antiga del segle XV, desapareguda durant la guerra civil espanyola. Capella de principis del s. XI, dedicada a la Verge de la Romeria és d’una sola nau, absis carrat i cobertes de creueria molt ornamentades. La porta d’ingrés està orientada a ponent i conserva la següent llinda: 17 AVE MARIA 8
Conjunt de la Romeria42.122274, 2.638812Descripció:El primitiu edifici romànic fou reformat al segle XVI (1589) i a la segona meitat del segle XVIII, i conservà fins al 1936 una notable imatge de la Mare de Déu de fusta policromada, obra probablement de la fi del segle XIII (reconstruïda actualment).Adreça:Carrer RomeriaPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
El conjunt es caracteritza per la presència del turó sobre el qual es troba situada l’Església de Sant Pere i per l’ordenació històrica de l’edificació entre mitgeres disposada al vessant del tossal que cau cap al Merançà.
L’església i cel·la de Sant Pere de Mieres es troba esmentada l’any 866 en un precepte del rei Carles II el Calb a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, fet que es torna a produir més endavant en documents similars signats per Lluís el Tartamut i Carles el Simple, deixant clara la seva dependència de Sant Esteve. En documents posteriors només s’esmenta com a església. L’actual edifici barroc de Sant Pere recorda aquella cel·la, de la qual s’ha perdut tot altre rastre.
Conjunt de Sant Pere42.125289, 2.637899Descripció:El conjunt es caracteritza per la presència del turó sobre el qual es troba situada l’Església de Sant Pere i per l’ordenació històrica de l’edificació entre mitgeres disposada al vessant del tossal que cau cap al Merançà.Adreça:Barri de Sant PerePoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
A Mieres, des de ben aviat, la població s’organitza en dos barris: el de Sant Pere, organitzat al voltant del temple parroquial i el de la Cellera, on hi havia la casa on residia l’abat quan visitava la vila. És en aquest segon barri, que trobem les restes d’una edificació alt medieval, integrades en un habitatge més modern. Alguns estudiosos afirmen que aquestes restes corresponen a la cellera de l’abat. Aquesta teoria es basa en el fet que és l’edifici més antic conservat a la zona.
Conjunt de la Cellera.42.122965, 2.638034Descripció:Conjunt que dóna façana a la Plaça MajorAdreça:La Cellera, Plaça MajorPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres.
Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres. D’origen romànic, té una nau, amb volta de canó i arcs torals, i l’absis és semicircular amb una finestra espitllerada a la part central, cegada des de l’interior de l’edifici. La porta d’entrada, amb llinda datada a l’any 1798 és a ponent i conserva l’antiga ferramenta de l’època romànica. Hi ha un ull de bou i assentat sobre l’extrem sud-oest es troba el campanar d’estructura octogonal i acabat en cúpula, d’època moderna i fet de rajoles.
Ermita de Sant Andreu de Ruïtlles42.107659, 2.639342Descripció:Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres.Adreça:Veïnat de RuïtllesPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
El seu origen és romànic. La porta es troba situada sota la finestra de l’absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torre de planta rectangular amb teulat a dues aigües.
És una esglesiola preromànica del segle XI, antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu. Es troba al vèrtex sud de la serralada de Finestres, fronterera amb Sant Aniol de Finestres. Després d’uns anys d’abandó, a l’any 2003, va ser restaurada gràcies a l’interès i a l’ajuda econòmica de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Mieres i del Bisbat de Girona. És una petita joia del romànic català.
Església de Santa Maria del Freixe42.099280, 2.627175Descripció:El seu origen és romànic. La porta es troba situada sota la finestra de l’absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torre de planta rectangular amb teulat a dues aigües.Adreça:Coll de BastarraPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Edifici d’origen romànic. Consta d’una sola nau rectangular amb volta apuntada i absis semicircular a llevant. Sobre l’edifici es va aixecar, en època medieval, un espai fortificat destinat a la defensa.
L’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix, edifici d’origen romànic que conserva l’absis semicircular, una nau de volta apuntada i l’antiga porta a migdia recuperada en la restauració del 1960; el campanar d’espadanya fou convertit en torre. Els Barutell donaren els magnífics retaules del segle XVI que encara guarda. L’església és esmentada ja el 937 (Sancti Laurentii de Evo) quan Sunyer en féu donació al monestir de Riudaura (el 977 el lloc és citat Ovoxo) i, refeta, fou consagrada el 1017. Sobre l’edifici es va aixecar, en època medieval, un espai fortificat destinat a la defensa. La coberta és de teula a dos vessants. La part superior de l’absis és molt més alta que la nau principal. La porta d’entrada és adovellada amb tres arcs en gradació, i es troba a la banda de migdia. La porta pròpiament dita, és de fusta a dos batents. Davant d’aquesta entrada, antigament hi havia el cementiri, avui aquest espai forma part de la via pública. A la paret de tramuntana hi ha afegit l’edifici de l’antic ajuntament del poble, avui convertit en local social. És des d’aquest lloc per on s’accedeix al cor i posteriorment a la part elevada de l’església i al campanar. Aquest últim, amb dues campanes, es troba a la façana. Hi ha un rosetó i antigament, durant un període hi va haver la porta d’entrada, de construcció posterior i avui altra vegada tapiada. La sagristia, que en el seu moment va ser construïda a la banda de tramuntana, avui queda ubicada dins el conjunt del local social, amb accés des de l’interior del temple i d’una petita porta per la banda de llevant. L’interior de l’edifici, és il·luminat per dues finestres d’estil romànic, situades a migdia, una altra al centre de l’absis i el rosetó. Es troba amb tot el parament per celebrar qualsevol funció religiosa. Dins de l’església, en el presbiteri, s’hi troba l’altar major de pedra amb la imatge de Sant Llorenç en un lateral; altres altars situats a la nau principal; l’escut de la família Barutell, esculpit en una paret lateral i una pica baptismal del segle XII.
Església de Sant Llorenç d'Oix42.271408, 2.528826Descripció:Edifici d'origen romànic. Consta d'una sola nau rectangular amb volta apuntada i absis semicircular a llevant. Sobre l'edifici es va aixecar, en època medieval, un espai fortificat destinat a la defensa.Adreça:Poble d'Oix.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina. Passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont.
El Coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. D’aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l’afluència de viatgers de l’època.
Conjunt de Talaixà42.300642, 2.572405Descripció:Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.Adreça:Conjunt de Talaixà.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
