Edifici que és el resultat d’una restauració del 1905-07 del ja existent probablement des del segle XVII. És d’estil modernista amb treballs de ferro forjat a les baranes i peces de ceràmica vidriada.
Edifici que és el resultat d’una restauració del 1905-07 del ja existent probablement des del segle XVII. És d’estil modernista amb treballs de ferro forjat a les baranes i peces de ceràmica vidriada.
Can Escubós42.182752, 2.491133Descripció:Edifici que és el resultat d'una restauració del 1905-07 del ja existent probablement des del segle XVII. És d'estil modernista amb treballs de ferro forjat a les baranes i peces de ceràmica vidriada.Adreça:C/ Baix del Tura, 1-3 - C/Major, 22Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Capella d’una sola nau, de traça barroca, que segurament existí abans però podem datar-la a partir d’una cartel·la que es conserva a la part central de la porta i que indica l’any 1770.
Capella d’una sola nau, de traça barroca, que segurament existí abans però podem datar-la a partir d’una cartel·la que es conserva a la part central de la porta i que indica l’any 1770.
Capella de Santa Magdalena42.182049, 2.493125Descripció:Capella d'una sola nau, de traça barroca, que segurament existí abans però podem datar-la a partir d’una cartel·la que es conserva a la part central de la porta i que indica l’any 1770.Adreça:Pl. de Santa MagdalenaPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Església del Carme42.183251, 2.492025Descripció:Església del segle XVI que es construí just després dels terratrèmols del segle XV fora muralla i s'hi instal·laren els pares carmelites el 1565.Adreça:Plaça del CarmePoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.parroquiesolot.orgTelèfon: 972 26 05 93.
La Plaça Major es va construir a partir del segle XV i és de planta renaixentista. Al centre hi ha gravat l’escut d’Olot i referències a la Faràndula olotina, una obra de l’artista olotí Quim Domene.
El lloc d’Olot s’esmenta per primera vegada en la història l’any 872 en un precepte que atorgà el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d’Aguja que preveia l’aprofitament d’un extens territori, que comprenia bona part de l’actual Alta Garrotx
Plaça Major42.182574, 2.489730Descripció:La Plaça Major es va construir a partir del segle XV i és de planta renaixentista. Al centre hi ha gravat l'escut d'Olot i referències a la Faràndula olotina, una obra de l'artista olotí Quim Domene.Adreça:Plaça Major d'Olot.Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: 972260474
Temple romànic. Una petita construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana.
El veïnat de Les Medes va disposar de dues capelles: una ubicada dalt la carena, dedicada a Sant Julià i l’altre propera a les cases, dedicada a Sant Joan. Aquesta darrera és una petita construcció d’una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana. A la nau s’hi accedeix pel costat de ponent gràcies a una porta feta de carreus tallats. L’interior mesura uns quatre metres de llargada per 2’70 d’amplada. Està decorada amb pintures sobre estuc que imiten motius arquitectònics típics del món del gòtic. Foren realitzades l’any 1859. En el frontispici també hi ha ubicat el cloquer d’espadanya, amb un sol ull. L’esglesiola de Sant Joan va ser bastida amb pedra menuda i actualment es troba molt amagada per la vegetació. El seu estat amenaça ruïna.
Capella de Sant Joan de les Medes42.098781, 2.557556Descripció:Temple romànic. Una petita construcció d'una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana.Adreça:Veïnat de les Medes/Serra de les Medes - GarrotxaPoblació:Sant Aniol de FinestresCodi Postal:17154Web: www.ddgi.cat/santaniolfinestresTelèfon: 972 443 004
És del segle XI, romànica d’una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Forma part de la parròquia del mateix nom, situada a la ribera dreta del riu Brugent en direcció a Olot, vora la riera de Sant Iscle. La primitiva església fou destruïda parcialment pels terratrèmols de 1427-1428 i reconstruïda en segles posteriors.
Església de Sant Miquel de Pineda42.101914, 2.493944Descripció:És del segle XI, romànica d'una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Actualment és una casa de turisme rural.Adreça:Veïnat de Sant Miquel de PinedaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.cat/http://larectoriadesantmiquel.com/Telèfon: 972 444 011
En un entorn privilegiat i sota l’atenta mirada del massís escarpat del Puigsacalm hi trobem el poble de Joanetes, amb el seu nucli silenciós i l’església consagrada a Sant Romà i documentada el segle XII.
El poble de Joanetes s’enfila en un entorn muntanyós i enfaixat de gran bellesa. Com a teló de fons, el massís escarpat i feréstec del Puigsacalm, dota a aquest nucli de gran personalitat. Un creixement urbà integrat i sostingut en un entorn tan privilegiat, fa que se’l compari sovint com un poble de pessebre. De fet, cada any durant les festes de Nadal s’hi representa un pessebre vivent amb gran èxit.
Des de Joanetes la carretera ens conduirà fins al Coll de Bracons, i si el dia és clar, es pot gaudir d’una vista d’amplis horitzons sobre les terres de llevant, i fins i tot es pot arribar a veure la badia de Roses.
L’edifici més vistós i representatiu de Joanetes és la seva església. Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. L’estil romànic d’aquest temple és un dels més interessants de la Vall. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se’n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal.
Conjunt de Joanetes42.121603, 2.419967Descripció:En un entorn privilegiat i sota l'atenta mirada del massís escarpat del Puigsacalm hi trobem el poble de Joanetes, amb el seu nucli silenciós i l'església consagrada a Sant Romà i documentada el segle XII.Adreça:Poble de Joanetes.Població:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Xemeneia de l’antiga fàbrica de Can Marguí. És una de les moltes xemeneies que ens recorden el procés d’industrialització que va viure la Garrotxa i que va transformar l’antiga societat rural en una societat basada en la indústria de grans fàbriques.
Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica. A Catalunya i especialment a diverses ciutats industrials alguns d’aquests edificis s’han reconvertit i es troben espais nous que han heretat el nom d’aquelles antigues fàbriques. A vegades només queda una alta xemeneia o el mateix edifici reconstruït i adaptat a noves necessitats socials.
Al segle XIX les màquines de vapor van constituir tota una revolució en l’era industrial i, molt particularment a la Garrotxa, transformant les fàbriques tèxtils i conseqüentment la seva producció. De fet la industrialització durant aquest segle va transformar molts pobles en importants ciutats fabrils. Es va passar d’una vila artesana i menestral, que basava la seva economia en l’agricultura i en la manufactura tradicional de la llana, en un dels principals centres industrials del país.
Xemeneia de l'antiga fàbrica Marguí/Sant Esteve d'en Bas
s'està carregant el mapa - espereu...
Xemeneia de l'antiga fàbrica Marguí/Sant Esteve d'en Bas42.118816, 2.459829Descripció:Xemeneia de l'antiga fàbrica de Can Marguí. És una de les moltes xemeneies que ens recorden el procés d'industrialització que va viure la Garrotxa i que va transformar l'antiga societat rural en una societat basada en la indústria de grans fàbriques.Adreça:Carrer de Sant Antoni número-3Població:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
La masia és de principis del segle XX i d’estil noucentista. Es troba lleugerament apartada del poble i actualment és un hotel.
Edificació de dimensions considerables, de planta quadrada i amb un primer pis sobre el qual s’aixeca una torre quadrada. Envoltada per terrenys es troba lleugerament fora del poble. La masia és de principis del segle XX i d’estil noucentista. Els Jardins de la Martana té la particularitat de ser l’únic edifici de l’altra banda del pont romànic que forma part del nucli històric-artístic de Besalú, amb unes magnífiques vistes sobre el poble. Construïda a principis del s. XX, té la seva entrada principal al començament del pont i els seus jardins arriben fins al riu Fluvià.
Can Bonet - Jardins de la Martana42.198741, 2.702356Descripció:La masia és de principis del segle XX i d'estil noucentista. Es troba lleugerament apartada del poble i actualment és un hotel.Adreça:C/Pont, 2Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
El mecanisme del molí Subirós mostra una manera de fer ara ja desapareguda però que fins fa ben poc era representativa i quasi exclusiva de l’activitat industrial dels pobles i ciutats.
L’existència de la turbina elèctrica està vinculada a la sèquia del molí de Can Subirós. La tornada de l’aigua al riu d’aquest canal va propiciar que s’instal·lés una turbina que produïa electricitat. El seu origen es remunta els anys 70. Les restes de l’edifici conegut com el molí Subirós, al capdavall de la baixada de la Font i a l’extrem sud del centre històric, van ser objecte d’una intervenció arqueològica L’actuació s’emmarca dins el projecte d’adequació urbanística de la zona. Com el nom assenyala, es tracta d’un antic molí fariner que aprofitava la força de l’aigua del rec que alimenta la veïna central i que passa vora el carrer dels Horts i la baixada de la Font. De fet, de molins en aquesta zona ja se n’hi esmenten en el segle X i, en el XIV, n’hi devien haver uns quants perquè llavors el proper portal dels Horts, era conegut com el portal dels Molins. No obstant això, la inscripció conservada a la llinda de la porta principal, remunta l’obra actual al 1755 per bé que el molí va funcionar fins ben entrat el segle XX. L’esfondrament dels sostres i la ruïna progressiva van colgar completament l’interior amb restes d’enderroc i runa. Un cop buidada va aparèixer l’estructura interna centrada en una mola farinera i una d’escairar semblant a un trull. L’aigua captada del rec s’acumulava en una bassa a la part alta del molí que quedava enclotat expressament. Per un conducte vertical i una porta l’aigua baixava a pressió fins al carcavà, la part subterrània del molí, on feia moure una turbina de pales i l’eix de ferro ben dret que, en el pis superior, feia girar la mola de pedra per moldre el blat. El mecanisme del molí Subirós mostra una manera de fer ara ja desapareguda però que a l’època romana i medieval i fins fa ben poc era representativa i quasi exclusiva de l’activitat industrial dels pobles i ciutats.
Adreça:
Darrera del Monestir de Sant Pere, a tocar el riu Fluvià.
Molí d'en Subirós42.197678, 2.698896Descripció: El mecanisme del molí Subirós mostra una manera de fer ara ja desapareguda però que fins fa ben poc era representativa i quasi exclusiva de l’activitat industrial dels pobles i ciutats.Adreça:Darrera del Monestir de Sant Pere, a tocar el riu Fluvià.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
