El Museu dels Sants d’Olot, està ubicat en l’edifici neogòtic del segle XIX conegut com “L’Art Cristià”. Actualment continua la producció d’imatgeria religiosa i l’activitat combina amb la museïtzació de l’edifici i la casa de Marià Vayreda.
El Museu dels Sants d’Olot és un centre patrimonial que té com a objectiu principal donar a conèixer l’activitat artesana de producció d’imatges religioses a Olot, una activitat amb més de cent anys d’existència que ha tingut una incidència molt important
L'Art Cristià - Museu dels Sants42.179868, 2.488819Descripció:El Museu dels Sants d'Olot, està ubicat en l'edifici neogòtic del segle XIX conegut com "L'Art Cristià". Actualment continua la producció d'imatgeria religiosa i l'activitat combina amb la museïtzació de l'edifici i la casa de Marià Vayreda.Adreça:Joaquim Vayreda, 9Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.museusants.catTelèfon: 972.266.791
Carrer de Riudaura que encara conserva l’estructura medieval dels pobles de la Garrotxa. El seu fort pendent, que desemboca a la plaça del Gambeto, l’hi ha donat el sobrenom de “rompeculs”. Un sobrenom que tenen molts dels carrers antics que es conserven a diversos pobles de la Garrotxa. Tot i que la seva estructura és medieval, el carrer i les seves estructures foren en la seva majoria restaurades durant el segle XVIII, tal com podem veure en algunes de les llindes que es conserven a les entrades de les cases. Es conserva encara l’estructura d’algunes cases, que tenen sortida al riu i alguns elements com ara arcades o escales.
Carrer de la Terrica (Rompeculs)42.179710, 2.407146Descripció:Carrer de Riudaura que encara conserva l'estructura medieval dels pobles de la Garrotxa. El seu fort pendent, que desemboca a la plaça del Gambeto, l'hi ha donat el sobrenom de "rompeculs".Adreça:Nucli de Riudaura, Carrer de la TerricaPoblació:RiudauraCodi Postal:17179Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972264422
A l’extrem de llevant del terme de Santa Pau, a la dreta del riu Ser, en un indret on el riu passa enfonsat formant petites cascades i engorjats, on rep la riera de Sant Martí, hi ha el Veïnat del Sallent centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç del Sallent, documentada ja el 878 en la donació del rei franc Lluís el Tartamut al monestir de Banyoles, confirmada el 916 per Carles el Simple. Fou possessió del monestir banyolí fins al segle XIV, a la fi del qual (1392) passà a formar part de la baronia de Santa Pau.
És un petit temple d’origen romànic, d’una sola nau i un sol absis; orientada de llevant a ponent, i amb molts afegits del segle XVIII (sagristia, 4 altars laterals, baptisteri i cor). Està decorada amb pintures del segle passat (volta i absis); en l’altar principal figuren tres sants de fàbrica olotina: Sant Miquel Arcàngel, Sant Vicenç i Sant Antoni Abat. La seva porta d’ingrés és d’època neoclàssica (llinda:1868) molt avançada; la sagristia, i en un finestral exterior, hom hi pot veure la data de 1758. El campanar era d’espadanya i fou transformat en torre en el segle XVIII.
Església de Sant Vicenç de Sallent42.154331, 2.614664Descripció:L'església és d'origen romànic, d'una nau i capelles afegides, amb un arc toral descansatAdreça:Plaça del poble de SallentPoblació:Santa PauCodi Postal:17811Web: www.garrotxa.com/santapauTelèfon: 972 680 002
Edifici de planta rectangular i teulat a quatre aigües. Disposa de planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Va funcionar com a fàbrica tèxtil fins al 1974. A la dècada dels anys 90 es reobre com a fàbrica de productes plàstics.
Grandiós edifici de planta rectangular i teulat a quatre aigües. Disposa de planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Les obertures estan repartides simètricament, emmarcades per rajols imitant carreus de pedra. Al costat de la fàbrica hi ha una petita colònia on residien els primers treballadors de la fàbrica. Actualment està deshabitada. A la Vila d’Olot i comarca es genera durant la segona meitat del segle XIX un fort nucli industrial. Entre Olot i Sant Joan les Fonts, especialment a les vores del Fluvià, es comptabilitzaren una cinquantena de fàbriques de teixits, paper, filats, adobat de pells, barretines, gèneres de punt, farines, tintoreria, foneria i la fabricació típicament olotina, d’imatgeria religiosa. Això no obstant, el canvi de les fonts d’energia i l’estrangulació produïda per la manca de comunicacions provocaren una crisi insostenible que generà greus conflictes socials.
Fàbrica La Sebastiana42.215893, 2.521993Descripció:Edifici de planta rectangular i teulat a quatre aigües. Disposa de planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Va funcionar com a fàbrica tèxtil fins al 1974. A la dècada dels anys 90 es reobre com a fàbrica de productes plàstics.Adreça:Costat del FluviàPoblació:Sant Joan les FontsCodi Postal:17857Web: www.santjoanlesfonts.catTelèfon: 972290507
Va ser consagrada per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona, l’any 1119. Amb els terratrèmols que van assolar aquesta zona al segle XV va resultar molt danyada.
Tot i que d’estil romànic, les principals causes de despersonalització d’aquest estil van ser els terratrèmols del segle XV, juntament amb els afegits que s’hi van anar introduint en diferents èpoques, però molt especialment el segle XVIII. Té planta de creu llatina. Exteriorment són rellevants els absis, assentats sobre la roca.
En el seu interior són notables les columnes i els capitells historiats, especialment el de la Mare de Déu amb figures dins d’una orla ametllada, sostinguda per quatre àngels. Una altra peça de valor inqüestionable és el timpà romànic del Crist Majestat, amb la Verge i Sant Joan fent-li costat, datat abans del segle XII. Una rèplica d’aquest timpà apareix des del 1945 a l’altar major, obra de l’escultor Modest Fluvià. Destaca també del mateix artista la talla de Sant Esteve. D’època més recent s’hi poden contemplar el Sant Crist i Sant Victorià, talles que atrauen per la seva simplicitat i on s’observa l’evolució estètica de l’autor.
Església de Sant Esteve d'en Bas42.118471, 2.459154Descripció:Va ser consagrada per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona, l'any 1119. Amb els terratrèmols que van assolar aquesta zona al segle XV va resultar molt danyada.Adreça:Plaça major de Sant Esteve d'en BasPoblació:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
L’església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.
Església romànica del segle XII, té una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada i la seva capçalera és a llevant, on hi ha un absis semicircular que té al centre una finestra de doble esqueixada i un arc de mig punt. Al costat nord de la capçalera hi ha un absis semicircular, sense cap obertura. Als murs exteriors del nord i del sud hi ha una cornisa en cavet. L’església va ser modificada i s’afegiren capelles laterals al costat sud, on es va construir la sagristia. La porta d’entrada, adovellada i molt senzilla, és a la paret sud i protegida per una barbacana. S’hi arriba, des del nucli de Llocalou, seguint la carretera de Capsec i trencant, al cap d’un parell de quilòmetres, a la dreta. La pista que porta fins al davant mateix de l’església parroquial és en bona part pavimentada, llevat del tram final.
Església de Sant Martí de Capsec42.232894, 2.472092Descripció:L'església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.Adreça:Sant Martí de CapsecPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
Diversos elements del carrer Rocafort que han perdurat al pas del temps com la muralla, el portal o una de les xemeneies que podem veure a la teulada d’una casa. També hi trobem unes cadires que formen part d’una instal·lació artística de l’any 1994. Per iniciativa de la província italiana de Frosinone, es van promoure a una i altra riba del mediterrani, trobades i intercanvis de joves artistes. Les obres que es realitzaren durant aquestes trobades resten a l’indret on s’han fet. La darrera d’aquestes trobades va tenir lloc per part de Frosinone al petit poble de Morolo i a casa nostra a la població de Besalú. Aquesta trobada fou a l’any 1994 i encara avui, moltes de les obres llavors realitzades, resten i formen part ja del paisatge de Besalú. Altres més efímeres van desaparèixer i algunes com l’escultura que Anna Manela va realitzar i fou col·locada davant l’ermita de Sant Martí de Capellades, han estat retirades recentment degut a alguns intents frustrats de robatori. Encara però, en queden algunes que ja formen part del paisatge habitual de Besalú, com per exemple, les cadires que podem veure penjades a la paret de la casa de la Moneda al Carrer de Rocafort o la cadira alta clavada a terra, en una instal·lació realitzada per Ester Baulida. L’escultura de Giuliano Giuliani, que es troba on antigament hi havia l’antiga Sinagoga, els contenidors rodons i d’acer, que va instal·lar Franco Marrocco al costat de l’església de San Julià i que el temps i els habitants de Besalú s’han encarregat de convertir-los en jardineres de grans dimensions, el mòbil que Fausto Roma va posar a l’estret carreró que mena cap a la Plaça de la Sinagoga, o les peces metàl·liques que Mimo Rossi va clavar a la paret de la Muralla. També podem trobar altres escultures d’aquestes trobades al poble de Santa Pau.
Conjunt del carrer Rocafort, muralla, portal, cadires, xemeneia...
loading map - please wait...
Conjunt del carrer Rocafort, muralla, portal, cadires, xemeneia...42.199528, 2.700462Descripció:Diversos elements del carrer Rocafort que han perdurat al pas del temps com la muralla, el portal o una de les xemeneies que podem veure a la teulada d'una casa. També hi trobem unes cadires que formen part d'una instal·lació artística de l'any 1994.Adreça:Carrer RocafortPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
El conjunt format per: la volta del carreró, que discorre per sota la casa del Carrer Major, 36; juntament amb la baixada emmotllada damunt la roca natural, juxtaposant-se amb els murs de contenció de paret de pedres basàltiques.
El conjunt format per: la volta del carreró, que discorre per sota la casa del Carrer Major, 36; juntament amb la baixada emmotllada damunt la roca natural, juxtaposant-se amb els murs de contenció de paret de pedres basàltiques; les eixides posteriors d’aquella casa, que s’obren damunt el camí que baixa entre els horts. La suma de tots aquests elements conforma un racó únic on el patrimoni urbanístic i arquitectònic conflueixen, formalitzant un entorn singular, propi de l’arquitectura popular.
Carreró de la volta del carrer de la Font42.218415, 2.553549Descripció:El conjunt format per: la volta del carreró, que discorre per sota la casa del Carrer Major, 36; juntament amb la baixada emmotllada damunt la roca natural, juxtaposant-se amb els murs de contenció de paret de pedres basàltiques.Adreça:Carrer de la Font.Població:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.org/Telèfon: 972 29 40 03
Estació de planta rectangular amb utilització d’ornaments propis típics de les estacions. Pertanyia a la línia de tren que anava d’Olot a Girona des del 1911 al 1969, any en què es suprimeix el carrilet. Actualment hi ha l’Escola d’Adults.
Antiga Estació del Tren42.175019, 2.479874Descripció:Estació de planta rectangular amb utilització d'ornaments propis típics de les estacions. Pertanyia a la línia de tren que anava d'Olot a Girona des del 1911 al 1969, any en què es suprimeix el carrilet. Actualment hi ha l'Escola d'Adults.Adreça:Av. Estació, 13Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Capella de la Trinitat de Batet de la Serra42.173670, 2.528340Descripció:Capella dels s. XII i XIII d'estil romànic tardà. És de tres naus amb planta de creu llatina. El campanar és de torre.Adreça:Puig de Batet de la SerraPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01