Torre de planta circular, de la mateixa època que la Torre de Bisaroques i les dues torres del volcà del Montsacopa,. Són de defensa durant les Guerres Carlines del segle XIX. Torre amb dos pisos d’espieres i canoneres a la part inferior.
És el Montolivet, a diferència del de La Garrinada i el Bisaroques, un volcà que permet la seva ascensió. No en va està inclòs a la xarxa de senders Itinerànnia.
Torre de defensa del Volcà Montolivet42.179101, 2.478424Descripció:Torre de planta circular, de la mateixa època que la Torre de Bisaroques i les dues torres del volcà del Montsacopa,. Són de defensa durant les Guerres Carlines del segle XIX. Torre amb dos pisos d'espieres i canoneres a la part inferior.Adreça:Volcà MontolivetPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: 972260474
Edifici de l’any 1920-1922 d’estil noucentista eclèctic amb jardí al voltant. A la planta baixa hi ha una sala distribuïdora amb lluernari de vidre. Tot l’edifici s’envolta d’un repertori estilístic imperi Lluís XVI. Casa de l’indià Manuel de Malagrida.
És un clar exemple de noucentisme eclèctic de Bonaventura Bassegoda. Està envoltada d’amplis jardins i construïda al principi dels anys vint. Els interiors combinen l’estil modernista amb un mobiliari modern i funcional. Situat a la comarca de la Garrotxa
Torre Malagrida42.177448, 2.483269Descripció:Edifici de l'any 1920-1922 d'estil noucentista eclèctic amb jardí al voltant. A la planta baixa hi ha una sala distribuïdora amb lluernari de vidre. Tot l'edifici s'envolta d'un repertori estilístic imperi Lluís XVI. Casa de l'indià Manuel de Malagrida.Adreça:Passeig de Barcelona, 15Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: 972260474
Per sota aquestes voltes, entrem a l’espai de la plaça Clarà, coneguda a Olot amb el nom de “Parc Vell”. La plaça ocupa avui els terrenys on antigament hi havia fins al 1835, el convent i l’horta dels frares caputxins.
És un dels llocs més emblemàtics d’Olot on se celebren diverses activitats, la més important sense cap dubte, la Fira del Dibuix. Aquesta se celebra el dia 18 d’octubre, dia de Sant Lluc, Patró dels artistes.
Compta amb una mostra de més de 150 artistes
Voltes de la Plaça Clarà42.180961, 2.485456Descripció:Per sota aquestes voltes, entrem a l'espai de la plaça Clarà, coneguda a Olot amb el nom de "Parc Vell". La plaça ocupa avui els terrenys on antigament hi havia fins al 1835, el convent i l'horta dels frares caputxins.Adreça:Plaça ClaràPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: 972260474
Xocolates Gluki és un taller artesà, ubicat al centre d’Olot. La marca Gluki es crea el 1953, tot i que l’empresa ja existia des de 1870. Les primeres xocolates es van comercialitzar sota el nom de Xocolates Costa i Xocolates Nuri.
Xocolates Gluki és un taller artesà, ubicat al centre d’Olot. La marca Gluki es crea el 1953, tot i que l’empresa ja existia des de 1870.
Les primeres xocolates es van comercialitzar amb el nom de Xocolates Costa i Xocolates Nuri.
El nom Gluki és un mot
Xocolates Gluki42.179418, 2.488750Descripció:Xocolates Gluki és un taller artesà, ubicat al centre d’Olot. La marca Gluki es crea el 1953, tot i que l’empresa ja existia des de 1870. Les primeres xocolates es van comercialitzar sota el nom de Xocolates Costa i Xocolates Nuri.Adreça:Joaquim Vayreda, 8 17800 Olot (Girona)Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.gluki.catTelèfon: 972266626
El monestir es va construir al s. IX pel Comte de Besalú que volia controlar aquestes allunyades i transitades terres. Era un monestir de monjos benedictins. Durant molts segles va dependre de Santa Maria de la Grassa, orde religiós occità.
El monestir de Santa Maria de Ridaura fou fundat pel comte Guifred de Girona-Besalú el 852 i la primera església fou consagrada pel bisbe Sunifred de Girona el 858. Al segle següent el comte Sunyer, probablement a causa de la poca vitalitat del monestir, l’uní (937) en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa i el 950 fou consagrat un nou temple. El segle XV l’antic monestir de Santa Maria va ser arrasat per un terratrèmol,i s’hi aixecà una petita església. Durant l’època monacal el poble degué tenir església parroquial pròpia, separada de la del monestir, dedicada a Sant Joan i Sant Pere. Els priors del monestir intentaren independitzar-se de la Grassa sense aconseguir-ho. El monestir decaigué amb els abats comendataris i el 1592 fou unit al de Sant Pere de Camprodon.
Abadia-costat de l'església de Santa Maria de Riudaura
s'està carregant el mapa - espereu...
Abadia-costat de l'església de Santa Maria de Riudaura42.187678, 2.408356Descripció:El monestir es va construir al s. IX pel Comte de Besalú que volia controlar aquestes allunyades i transitades terres. Era un monestir de monjos benedictins. Durant molts segles va dependre de Santa Maria de la Grassa, orde religiós occità.Adreça:Plaça dels Tiradors,16Població:RiudauraCodi Postal:17179Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972264422
Carrer de Riudaura que encara conserva l’estructura medieval dels pobles de la Garrotxa. El seu fort pendent, que desemboca a la plaça del Gambeto, l’hi ha donat el sobrenom de “rompeculs”. Un sobrenom que tenen molts dels carrers antics que es conserven a diversos pobles de la Garrotxa. Tot i que la seva estructura és medieval, el carrer i les seves estructures foren en la seva majoria restaurades durant el segle XVIII, tal com podem veure en algunes de les llindes que es conserven a les entrades de les cases. Es conserva encara l’estructura d’algunes cases, que tenen sortida al riu i alguns elements com ara arcades o escales.
Carrer de la Terrica (Rompeculs)42.179710, 2.407146Descripció:Carrer de Riudaura que encara conserva l'estructura medieval dels pobles de la Garrotxa. El seu fort pendent, que desemboca a la plaça del Gambeto, l'hi ha donat el sobrenom de "rompeculs".Adreça:Nucli de Riudaura, Carrer de la TerricaPoblació:RiudauraCodi Postal:17179Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972264422
La creu d’entrada al cementiri és una creu de pedra datada al segle XVII, situada damunt una pilastra de base quadrada amb un capitell coronat amb data 1781. Forma part de l’imaginari col·lectiu i és una peça molt representativa de l’estil neoclàssic de finals del segle XVII.
Cementiri de Riudaura42.187408, 2.408358Descripció:La creu d'entrada al cementiri és una creu de pedra datada al segle XVII, situada damunt una pilastra de base quadrada amb un capitell coronat amb data 1781.Adreça:Població:RiudauraCodi Postal:17179Web: webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972264422
A l’Hostal de la Corda tot i pertànyer a la Pinya es troba situat davant de la masia de cal Fuster on es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875.
A l’Hostal de la Corda es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875. Cal dir però que existeix una placa que diu “En esta morada llamada Hostal de la Corda tuvo lugar la famosa entrevista entre los generales Savalls i Martínez Campos que puso fin a la última guerra carlista. 18 de marzo de 1875” situada a la masia de Cal Fuster, que es troba una mica abans de l’Hostal de la Corda. Mentre Cal Fuster pertany a Riudaura, l’Hostal de la Corda pertany a la Pinya (la vall d’en Bas). La data que esmenta la placa és errònia. La història diu, però, que aquesta reunió va estar pactada per avançat i que tot va ser teatre. Durant la tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.
L’escriptor empordanès Josep Pla escriu el 30 de setembre de 1918, en el seu Quadern Gris :
“A l’època de les negociacions amb Martínez Campos, a l’hostal de la Corda, un home de la Pera es topà amb el seu famós paisà i li preguntà:
–I bé, Xicu, què és tot això de l’hostal? ¿Quines notícies hi ha?
–Hi ha bones notícies. La guerra està acabada. Ja ho pots dir a tot arreu…
–Què vol dir que la guerra està acabada? ¿Que dormim?
–Et dic que la guerra està acabada! Mira: Martínez Campos ha donat paraula que els capellans tornaran a cobrar. Aquest punt està perfectament entès.
–Ja ho veig. Però…
–Però què? ¿Qui vols que faci la guerra després del que t’acabo de dir, animal de quatre potes? Qui vols que la faci? Ja pots dir a tot arreu que això està llest…
Hostal la Corda / Masia de Cal Fuster42.188182, 2.446208Descripció:A l'Hostal de la Corda tot i pertànyer a la Pinya es troba situat davant de la masia de cal Fuster on es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875.Adreça:Disseminat de la Corda, afores de Riudaura.Població:RiudauraCodi Postal:17179Web: webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972 264 422
Aquesta plaça és el nucli de Riudaura. Forma un conjunt únic dins de l’estructura medieval del poble. L’Esdeveniment principal que s’hi celebra és la festa del roser (diumenge de pentecosta) amb el tradicional ball del Gambeto.
Aquesta plaça és el nucli de Riudaura. Forma un conjunt únic dins de l’estructura medieval del poble. On té lloc el curiós ball del Gambeto que es balla per la festa major. El gambeto, usat antigament a Catalunya, era un abric llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades, que duien els homes a l’hivern els dies de festa i que encara és usat en certs balls i en certes cerimònies oficials arcaiques; es va adoptar per complementar la vestimenta d’algunes tropes lleugeres.
Per exemple, el Ball del Gambeto, que és una dansa que encara se celebra a Ridaura (Garrotxa); la ballen els homes amb el copalta en la mà i el gambeto posat, i les dones amb caputxa blanca i vestit de seda. Es ballava per la festa del Roser; la tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses; la primera part tenia un caràcter cortesà. Altres indrets també tenen balls semblants com ara el Ball del ciri, propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol; els balladors porten gambeto i un barret de copa.
Plaça del Gambeto42.188526, 2.406967Descripció:Aquesta plaça és el nucli de Riudaura. Forma un conjunt únic dins de l'estructura medieval del poble. L'Esdeveniment principal que s'hi celebra és la festa del roser (diumenge de pentecosta) amb el tradicional ball del Gambeto.Adreça:Plaça del Gambeto, centre de RiudauraPoblació:RiudauraCodi Postal:17179Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972264422
A la capçalera del torrent de la Font de Joan, al sud del terme, prop de la Vall d’en Bas, hi ha el petit santuari de Sant Joan de la Font. És d’origen romànic. S’hi celebra un aplec al juny.
Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura.
L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri.
L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.
Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins als peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen és del segle XIII.
Adreça:
Sortint del poble en direcció al mas de can Fajula.
Santuari i font de Sant Joan42.171261, 2.394900Descripció:A la capçalera del torrent de la Font de Joan, al sud del terme, prop de la Vall d'en Bas, hi ha el petit santuari de Sant Joan de la Font. És d'origen romànic. S'hi celebra un aplec al juny.Adreça: Sortint del poble en direcció al mas de can Fajula.Població:RiudauraCodi Postal:17179Web: webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972 264 422
