Casa dels Porxos del C/ Bernat Tallaferro42.199004, 2.699690Descripció:Casa d'arquitectura civil romànica.Adreça:Carrer Bernat Tallaferro, tocant a la Plaça de la LlibertatPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 1789 – Barcelona, 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.
Catedràtic de filosofia al Col·legi de Sant Pau del Camp fins a l’exclaustració de 1835. Exclaustrat, fou professor i divulgador de les ciències físiques. Organitzà un notable museu i una biblioteca. Dins dels seus treballs d’home estudiós i encuriosit per tot el que l’envoltava, destaca per la seva raresa l’esfera copernicana el·líptica que va construir amb la col·laboració de Francesc Arau i Sapons, l’any 1835.
Casa de l'Abat Safont42.199991, 2.698304Descripció:Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 1789 - Barcelona, 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.Adreça:Carrer Abat SafontPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
L’església de Santa Maria es troba elevada sobre el nucli vell de Besalú, en el lloc on hi havia el castell. És de propietat particular.
Es va fundar l’any 977, pel comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill.
Va ser construïda vora el castell i com a capella comtal. Es consagrà el 1055. En annexionar-se el comtat de Besalú al de Barcelona, el castell deixà de tenir la importància que havia tingut fins aleshores. En 1137 el comte Ramon Berenguer III va cedir l’espai del castell i la seva capella als canonges de Santa Maria de Capellada, situada fora de les muralles als peus del turó on estava el castell. Aquesta canònica depenia del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, fet que provocà algunes tensions entre els canonges vinguts d’Avinyó i els antics residents. Fou a partir del trasllat al castell que les desavinences van anar minvant.
La petita capella del castell no era suficientment gran per a la comunitat de canonges i per aquest motiu es començà a edificar un nou temple en el segle XII.
L’any 1592 va ser secularitzada i transformada en col·legiata per ordre del papa Climent VII. A principis del segle XIX va ser abandonada degut al seu estat ruïnós. Amb la desamortització de 1835 es van vendre nombrosos elements decoratius, entre ells els capitells del claustre i les portalades, que han anat a parar a nombroses mans particulars. L’any 2005 s’hi van realitzar excavacions arqueològiques durant les quals es va localitzar una cripta, restes de diferents enterraments i el paviment del presbisteri.
Església de Santa Maria42.200004, 2.699649Descripció:L'església de Santa Maria es troba elevada sobre el nucli vell de Besalú, en el lloc on hi havia el castell. És de propietat particular.Es va fundar l'any 977, pel comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill.Adreça:En un turó que corona la vila (C/Abat Safont)Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.cat/Telèfon: 972 590 225
Torre esmentada en un document de l’any 1075 on indicava que es trobava situada a la part nord-oriental de la muralla. Les excavacions arqueològiques així ho han confirmat.
Segons els documents de l”època, aquesta torre es trobava situada a la part nord-oriental de la muralla. Les excavacions arqueològiques l’han localitzat doncs, al costat de la carretera (C-66). Besalú és una mina per als historiadors. Habitada ininterrompudament des del segle II aC, ha estat l’Edat Mitjana, però, d’on els investigadors han extret més informació. Això es deu, d’una banda, que se’n conserva un gran llegat arquitectònic i abundant documentació escrita i, de l’altra, a les excavacions arqueològiques que s’hi han fet, sobretot als darrers anys, arran d’un conveni entre l’Ajuntament i la UdG.
Torre Lardera42.200283, 2.699720Descripció:Torre esmentada en un document de l'any 1075 on indicava que es trobava situada a la part nord-oriental de la muralla. Les excavacions arqueològiques així ho han confirmat.Adreça:Costat de la carretera C-66. Sota Santa Maria.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Turbina vinculada al molí de can Surós. Es remunta als anys 70 i forma part dels orígens industrials de Besalú i l’optimització de l’energia a partir de l’aigua.
Can Surós és una antiga fàbrica paperera situada al marge esquerre del riu Fluvià propietat municipal.
L’any 2007 l’Ajuntament ja va anunciar un ambiciós projecte per aprofitar el patrimoni industrial que s’ha conservat al municipi que a hores d’ara no s’ha pogut completar. A més de can Surós (que havia de ser un centre d’interpretació i la peça clau del conjunt), es preveia incloure-hi un molí fariner, una turbina elèctrica i uns forns de calç. El projecte l’havia de gestionar un consorci amb representants dels sectors públic i privat.
L’antiga fàbrica paperera de can Surós va ser fundada l’any 1959. L’edifici, que exteriorment presenta un aspecte ruïnós però disposa d’una estructura en bon estat, té dos nivells i consta de dues naus de planta rectangular, amb encadellats de fusta, grans finestrals i parets de pedra. A fora, en un lateral, s’hi conserva el rec que havia servit per canalitzar l’aigua del Fluvià cap a unes turbines de generació d’electricitat.
Adreça:
Darrere el monestir de Sant Pere, a tocar el riu Fluvià.
Turbina elèctrica42.197570, 2.698921Descripció:Turbina vinculada al molí de can Surós. Es remunta als anys 70 i forma part dels orígens industrials de Besalú i l'optimització de l'energia a partir de l'aigua.Adreça:Darrere el monestir de Sant Pere, a tocar el riu Fluvià.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Establiment turístic i cèntric que és fonda, restaurant i bar que ofereix el seu servei des de 1870
Casa entre mitgeres amb façana a l’antiga carretera comarcal de Girona a Olot. Composició de façana segons quatre eixos verticals, amb quatre grans portalades a la planta baixa, un balcó central al primer pis, que recull les dues obertures centrals, i a cada costat un balcó senzill. En el pis superior hi ha quatre balcons individuals. Tots els balcons estan sostinguts per mènsules d’estuc ornamentades amb fullatges estilitzats; les obertures estan emmarcades per rajols i decorades amb rombes de ceràmica vidriada de color verd. Les sanefes que separen cada un dels pisos estan fetes amb la mateixa ceràmica.
En la part superior destaca l’àmplia barbacana sostinguda per bigues de fusta, protegint una sanefa de ceràmica decorada en forma d’escacs de color blau i blanc.
Ca la Paula42.219190, 2.549072Descripció:Establiment turístic i cèntric que és fonda, restaurant i bar que ofereix el seu servei des de 1870Adreça:Carretera d'Olot, nº3Població:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.org/Telèfon: 972 29 40 03
La seva adaptació a l’orografia del lloc i la seva uniformitat arquitectònica conformen un paisatge de gran qualitat i bellesa que fan únic l’indret.
L’aportació de la infraestructura rural d’aquest indret, integrada pel conjunt d’elements construïts amb la pedra basàltica del lloc: parets de marge, camins pavimentats, escales, graons, portals, pletes, barraques, desguassos i altres construccions o estructures edificades, esdevé fonamental en la configuració de la fesomia tradicional del poble. La seva adaptació a l’orografia del lloc i la seva uniformitat arquitectònica conformen un paisatge de gran qualitat i bellesa que fan únic l’indret.
Camí de la Rossolada - horts42.217908, 2.555006Descripció:La seva adaptació a l'orografia del lloc i la seva uniformitat arquitectònica conformen un paisatge de gran qualitat i bellesa que fan únic l'indret.Adreça:Camí de la RossoladaPoblació:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.org/Telèfon: 972 29 40 03
A l’edat mitjana Castellfollit es va convertir en una baronia que incloïa Sant Joan les Fonts, Begudà, Montagut i Castellar de la Muntanya. La baronia va passar als barons de Santa Pau i a diferents famílies nobles europees.
A l’edat mitjana Castellfollit es va convertir en una baronia que incloïa Sant Joan les Fonts, Begudà, Montagut i Castellar de la Muntanya, la baronia passar als barons de Santa Pau i a diferents famílies nobles europees.
El primer document on s’esmenta la capella del castell de Castellfollit data del 1193, estava sota l’advocació de Santa Maria. L’any 1255 aquesta capella va prendre el nom de Salvador, i el 1344 tenia cementiri propi. Els homes de Castellfollit l’any 1344 va demanar parròquia pròpia.
A redós del castell, Castellfollit era un lloc estratègic per accedir a les valls superiors, s’hi van anar establint una sèrie de famílies pageses que van anar configurant el primitiu poblament, i més endavant es va emmurallar. Al s. XVII els francesos enderroquen el castell. Durant tot el s. XVIII la plaça de Castellfollit va ser una fortificació. La fortificació de Castellfollit de la Roca havia arribat a un extrem de degradació que, l’any 1875 amb motiu de les guerres carlines es reféu la fortificació. En aquesta ocasió Savalls guanyà al general liberal Nouvillas
En un costat de la cinglera hi ha l’antiga església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja en el segle XIII. Amb els terratrèmols de 1428 l’església va quedar destruïda i van morir un 25% de la població, hi havia 60 focs, unes 60 famílies (uns 300 habitants).. Reconstruïda altra vegada, els francesos el 1657 i 58 van fer grans destrosses. L’església va ser cremada l’any 1936. De l’any 1939 al 1944 Castellfollit no va disposar d’església, es celebrava la missa a Ca les Hermanes. Al 1944 s’acaba l’església nova gràcies a l’aportació econòmica de moltes famílies. El traspàs de l’església vella i el cementiri es va fer l’any 1966. L’edifici actual, refet en diverses ocasions, és d’estil renaixentista tardà, amb un campanar de planta quadrada amb obertures a cada banda i coronat per una teulada casquet adornat amb petites pilastres. Es conserva una finestra romànica tardana i diversos carreus de basalt reutilitzats.
Conjunt monumental del Barri Vell de Castellfollit de la Roca
loading map - please wait...
Conjunt monumental del Barri Vell de Castellfollit de la Roca42.218460, 2.553536Descripció:A l’edat mitjana Castellfollit es va convertir en una baronia que incloïa Sant Joan les Fonts, Begudà, Montagut i Castellar de la Muntanya. La baronia va passar als barons de Santa Pau i a diferents famílies nobles europees.Adreça:Castellfollit de la RocaPoblació:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.org/Telèfon: 972 29 40 03
La masia és de principis del segle XX i d’estil noucentista. Es troba lleugerament apartada del poble i actualment és un hotel.
Edificació de dimensions considerables, de planta quadrada i amb un primer pis sobre el qual s’aixeca una torre quadrada. Envoltada per terrenys es troba lleugerament fora del poble. La masia és de principis del segle XX i d’estil noucentista. Els Jardins de la Martana té la particularitat de ser l’únic edifici de l’altra banda del pont romànic que forma part del nucli històric-artístic de Besalú, amb unes magnífiques vistes sobre el poble. Construïda a principis del s. XX, té la seva entrada principal al començament del pont i els seus jardins arriben fins al riu Fluvià.
Can Bonet - Jardins de la Martana42.198741, 2.702356Descripció:La masia és de principis del segle XX i d'estil noucentista. Es troba lleugerament apartada del poble i actualment és un hotel.Adreça:C/Pont, 2Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Petita capella de planta rectangular amb un absis orientat a l’est i una porta formada per un arc de mig punt. Originàriament la capella de Sant Martí era una construcció romànica (segle XI-XIII), però al llarg del segle XVIII fou àmpliament reformada. Entre altres coses se li va afegir un petit i senzill campanar. L’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000 en una permuta de béns feta entre el compte Bernat de Tallaferro i el prior de la canònica de Santa Maria. A partir d’aquest moment quedà sota la custòdia de la canònica besaluenca, que en aquells moments estava situada en el lloc de Capellada. Al 1104 es va enrunar l’església de Sant Martí de Juïnyà. El comte Bernat III de Besalú va cedir aquest temple als canonges de Santa Maria per tal que la reconstruïssin. Aquests però, van decidir construir un nou temple en l’indret de Capellada, mantenint l’advocació a Sant Martí.
El temple actual va ser construït sobre les restes de l’edificació del segle XII, aprofitant alguns dels seus elements. Segueix la tradició romànica en la seva estructura i les seves formes.
Capella de Sant Martí de Capellada42.200766, 2.701801Descripció:Petita capella de planta rectangular amb un absis orientat a l'est i una porta formada per un arc de mig punt.Adreça:Creuament del riu Fluvià amb el Capellada.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225