Un poblat a l’aire lliure de finals de l’època del bronze. S’hi van trobar diferents peces i útils, així com les estructures de les cabanes dels habitants de la zona.
Arran dels diferents estudis realitzats a la zona (finals 2003-2004), el material que s’ha pogut recuperar és molt abundant, i va des de les grans peces senceres que responen clarament a un ús domèstic i estable de l’indret, fins a ceràmica feta a mà, fauna, malacologia i objectes metàl·lics. Es tracta d’un petit poblat de cabanes agrupades i organitzades. S’han pogut trobar els forats dels troncs que es clavaven a terra per sostenir les parets i el sostre de les cabanes. Els habitatges estaven fets de tovot i branques.
Patrimoni arqueològic, excavacions de Can Xac42.216416, 2.640918Descripció:Un poblat a l'aire lliure de finals de l'època del bronze. S'hi van trobar diferents peces i útils, així com les estructures de les cabanes dels habitants de la zona.Adreça:Ctra. d’Olot amb Ctra. d’ArgelaguerPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Construcció cilíndrica feta en pedra i gran part soterrada que servia per conservar el glaç. A Argelaguer n’hi trobem dos que es creu que serien del s. XVIII.
El primer pou situat al costat esquerre del torrent d’Orriols. Amb un gruix de paret de 0.6m fet de pedra, un diàmetre exterior de 6m. i una profunditat de 5.5m. Orientat cap el sud-est hi conserva part de l’entrada de 0,9m d’amplada. L’altre pou se situa en un extern del municipi al marge dret de la riera de can Palomer també de forma cilíndrica, amb un diàmetre superior de 7,5m. i una profunditat actual d’uns 7 metres. El gruix de la paret és de 0,6m i construït amb pedres grans sense escairar. La producció del glaç era molt important, ja que feia la funció de frigorífic natural. La seva activitat començava als primers freds de l’hivern fins al febrer, es desviava l’aigua cap a uns compartiments d’uns 20 cm de fondària i, un cop l’aigua es glaçava es serraven els blocs, d’uns 100 kg. I es baixaven amb cordes al fons del pou i per separar-los es posaven branques d’alzina.
Pou del glaç42.203481, 2.602156Descripció:Construcció cilíndrica feta en pedra i gran part soterrada que servia per conservar el glaç. A Argelaguer n'hi trobem dos que es creu que serien del s. XVIII.Adreça:Camí de St. Jaume a la MianaPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Aquest petit edifici va ser creat com a capella del castell del Guilar que havia fundat el cavaller Simó de Balbs l’any 1334 arran d’unes promeses de vot, sota l’advocació de Santa Maria
Va ser erigida entre final del 1100 i principi del 1200 pels Senyors d’Albis. La Capella és d’estil romànic i dedicada a Santa Maria. Se sap que es va fer una ampliació cap als segles XVII o XVIII. Davant la porta d’entrada hi ha un pòrtic. Existeix un document que ens certifica que el segle XIX ja estava construït.
Santuari del Guilar42.206458, 2.650532Descripció:Aquest petit edifici va ser creat com a capella del castell del Guilar que havia fundat el cavaller Simó de Balbs l’any 1334 arran d’unes promeses de vot, sota l’advocació de Santa MariaAdreça:Afores del municipiPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Avui en dia només queda en peu l’església i algunes dependències posteriors. Té planta basilical amb tres naus, creuer, deambulatori ricament decorat i un únic absis de grans dimensions.
Del monestir Benedictí només en resta l’església caracteritzada per la seva grandiositat. Va ser fundada l’any 977 pel Comte Bisbe Miró i consagrada l’any 1003 pel comte més important del nostre Comtat: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. La comunitat benedictina estava formada per dotze monjos. A partir del 1111, any en què va acabar el Comtat, l’abat esdevingué la primera autoritat de la població i el monestir gaudí d’una gran influència política durant els segles XII i XIII. Aquesta església té la peculiaritat de tenir un deambulatori, pas exclusiu de peregrins en l’època medieval, on es veneraven les relíquies de Sant Prim i Felicià. La peregrinació a la vila en aquella època era molt important, fet pel qual hi ha també l’antic hospital de Sant Julià, que precisament era el lloc d’estada de peregrins. Sobre les vuit columnes que separen el deambulatori de l’altar major hi trobem els capitells, on vénen expressades imatges de la Bíblia. Dins l’església també hi trobem les tombes dels més notables abats del monestir i una fossa comú dels monjos. Totes les tombes tenen el símbol d’un cap d’esquelet per representar la igualtat de tothom davant la mort. La pedra de construcció d’aquesta església i altres edificis medievals del poble és el travertí, pedra de gran utilització a Itàlia i en aquest cas extreta de pedreres de Serinyà. La façana de Sant Pere té un finestral molt especial on veiem: dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’església. Sota els lleons, representat per un simi i una serp, trobem el mal i el paganisme. L’home queda protegit del mal en entrar dins l’església.
Antic monestir de Sant Pere42.198092, 2.698676Descripció:Avui en dia només queda en peu l'església i algunes dependències posteriors. Té planta basilical amb tres naus, creuer, deambulatori ricament decorat i un únic absis de grans dimensions.Adreça:Prat de Sant Pere. Situat el centre de la vilaPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Antiga Porta del Portal dels Horts42.195821, 2.698057Descripció:Antiga porta que tancava l'anomenat Portal dels Horts. Actualment es troba en una casa del carrer d'Olot.Adreça:C/ OlotPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
La vila comtal de Besalú tingué una esplendor que ha quedat marcat en els seus carrers i monuments de tal manera que el configuren com un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de Catalunya.
Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d’altitud i que compta amb una extensió de 4,81Km2. Com el seu nom indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques: Alt Empordà, Pla de l’Estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III -gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. L’origen de la ciutat fou el castell, que ja trobem documentat al segle X, situat al cim d’un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria.
Els edificis que anem trobant representen un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana. Al 1966 el poble va ser declarat (Conjunt Històric-artístic Nacional) pel seu gran valor arquitectònic.
Besalú centre històric i artístic42.198869, 2.699569Descripció:La vila comtal de Besalú tingué una esplendor que ha quedat marcat en els seus carrers i monuments de tal manera que el configuren com un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de Catalunya.Adreça:Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
La masia és de principis del segle XX i d’estil noucentista. Es troba lleugerament apartada del poble i actualment és un hotel.
Edificació de dimensions considerables, de planta quadrada i amb un primer pis sobre el qual s’aixeca una torre quadrada. Envoltada per terrenys es troba lleugerament fora del poble. La masia és de principis del segle XX i d’estil noucentista. Els Jardins de la Martana té la particularitat de ser l’únic edifici de l’altra banda del pont romànic que forma part del nucli històric-artístic de Besalú, amb unes magnífiques vistes sobre el poble. Construïda a principis del s. XX, té la seva entrada principal al començament del pont i els seus jardins arriben fins al riu Fluvià.
Can Bonet - Jardins de la Martana42.198741, 2.702356Descripció:La masia és de principis del segle XX i d'estil noucentista. Es troba lleugerament apartada del poble i actualment és un hotel.Adreça:C/Pont, 2Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
La família Cambó fou una família besaluenca des del segle XV. Besalú no era només el seu lloc de residència sinó que també era el lloc on tenien la majoria de les seves propietats.
La família Cambó fou una família besaluenca des del segle XV. Besalú no era només el seu lloc de residència sinó que també era el lloc on tenien la majoria de les seves propietats. La casa pairal de la família Cambó, tant oficialment com popularment, encara s’anomena així. Està situada al carrer Major i consta de tres pisos. Fou construïda pels Sant Romà, una de les famílies nobles de la vila, al segle XIV. Els Cambó eren propietaris i botiguers; a la planta baixa de la casa hi tenien la botiga de queviures, especialitzada en confiteria i portada per membres de la mateixa família. Francesc Cambó va néixer a Verges, però els seus records d’infància, tal com indica en les seves memòries, són de Besalú: “No tinc cap dubte que el fet d’haver passat tota la meva infantesa vivint entre nobles pedres evocadores d’un vell passat gloriós, influí considerablement el meu esperit. I quan Monsalvatge començà a escriure la seva història de Besalú i enviava els primers volums al meu pare, jo els llegia fervorosament com si llegís la història de la meva família i sentia l’orgull del Besalú medieval, dels seus comtes i de l’abat Oliba”
Can Cambó - Sant Romà42.199291, 2.699010Descripció:La família Cambó fou una família besaluenca des del segle XV. Besalú no era només el seu lloc de residència sinó que també era el lloc on tenien la majoria de les seves propietats.Adreça:c/ MajorPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Ha estat restaurada fa poc i actualment és una casa dedicada al turisme rural i consta de dos edificis. El principal construït al segle XIX d’estil neoclàssic i el segon que és de nova planta, però construït sobre les restes d’una casa medieval.
Ha estat restaurada fa poc i actualment és una casa dedicada al turisme rural. La finca consta de dos edificis. El principal està catalogat i data de finals del segle XIX i començaments del XX. És d’estil neoclàssic i destaca per la seva façana i pels alcovats del seu interior. El segon edifici, de nova planta, s’ha construït sobre les restes d’una antiga casa noble medieval.
En els seus jardins hi ha restes d’una muralla del s. X, l’absis de la col·legiata romànica de Santa Maria, s. XII, i restes de paret de la mateixa època.
Can Marcial42.199437, 2.700027Descripció:Ha estat restaurada fa poc i actualment és una casa dedicada al turisme rural i consta de dos edificis. El principal construït al segle XIX d'estil neoclàssic i el segon que és de nova planta, però construït sobre les restes d'una casa medieval.Adreça:Carrer Tallaferro, 15Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Petita capella de planta rectangular amb un absis orientat a l’est i una porta formada per un arc de mig punt. Originàriament la capella de Sant Martí era una construcció romànica (segle XI-XIII), però al llarg del segle XVIII fou àmpliament reformada. Entre altres coses se li va afegir un petit i senzill campanar. L’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000 en una permuta de béns feta entre el compte Bernat de Tallaferro i el prior de la canònica de Santa Maria. A partir d’aquest moment quedà sota la custòdia de la canònica besaluenca, que en aquells moments estava situada en el lloc de Capellada. Al 1104 es va enrunar l’església de Sant Martí de Juïnyà. El comte Bernat III de Besalú va cedir aquest temple als canonges de Santa Maria per tal que la reconstruïssin. Aquests però, van decidir construir un nou temple en l’indret de Capellada, mantenint l’advocació a Sant Martí.
El temple actual va ser construït sobre les restes de l’edificació del segle XII, aprofitant alguns dels seus elements. Segueix la tradició romànica en la seva estructura i les seves formes.
Capella de Sant Martí de Capellada42.200766, 2.701801Descripció:Petita capella de planta rectangular amb un absis orientat a l'est i una porta formada per un arc de mig punt.Adreça:Creuament del riu Fluvià amb el Capellada.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225