Restes d’una vila romana. Data dels segles I i II a.C. al III d.C. S’hi han realitzat diverses intervencions arqueològiques. Fou descoberta l’any 1960.
Localitzada l’any 1959, es troba situada molt a prop del nucli de Besalú. Correspon a una vila romana baix republicana, tot i que s’hi han trobat restes d’altres períodes. Construïda amb parets de tàpia i decorada amb estuc, s’hi han localitzat diverses ampliacions que ens porten a pensar que fou habitada fins al segle III d.C. Cal destacar, a part de les restes ceràmiques, un gran dòlium d’emmagatzematge de gra.
Restes arqueològiques de Can Ring.42.204477, 2.691911Descripció:Restes d'una vila romana. Data dels segles I i II a.C. al III d.C. S'hi han realitzat diverses intervencions arqueològiques. Fou descoberta l'any 1960.Adreça:Sortida de Besalú, direcció a OlotPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: ajuntament@besalu.catTelèfon: 972 590 225
Vora la riera del Ganganell i l’anella verda s’hi ha creat un seguit d’itineraris que ressegueixen l’entorn fluvial. Sota el carrer Ganganell, hi trobem unes espectaculars voltes que duen fins al costat del riu.
L’Anella Verda ens suggereix una nova vista de Besalú. Aquest itinerari, que ressegueix el Fluvià i que és apte per a tots els públics, es pot fer a peu o amb bicicleta. En el recorregut trobarem senyalització de la flora i la fauna de la zona, i també el Jardí de la Ratafia.
Riera Ganganell i Ruta Anella Verda42.194191, 2.698380Descripció:Vora la riera del Ganganell i l'anella verda s'hi ha creat un seguit d'itineraris que ressegueixen l'entorn fluvial. Sota el carrer Ganganell, hi trobem unes espectaculars voltes que duen fins al costat del riu.Adreça:Vora riu de BesalúPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: ajuntament@besalu.catTelèfon: 972 590 225
L’església de Santa Maria es troba elevada sobre el nucli vell de Besalú, en el lloc on hi havia el castell. És de propietat particular.
Es va fundar l’any 977, pel comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill.
Va ser construïda vora el castell i com a capella comtal. Es consagrà el 1055. En annexionar-se el comtat de Besalú al de Barcelona, el castell deixà de tenir la importància que havia tingut fins aleshores. En 1137 el comte Ramon Berenguer III va cedir l’espai del castell i la seva capella als canonges de Santa Maria de Capellada, situada fora de les muralles als peus del turó on estava el castell. Aquesta canònica depenia del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, fet que provocà algunes tensions entre els canonges vinguts d’Avinyó i els antics residents. Fou a partir del trasllat al castell que les desavinences van anar minvant.
La petita capella del castell no era suficientment gran per a la comunitat de canonges i per aquest motiu es començà a edificar un nou temple en el segle XII.
L’any 1592 va ser secularitzada i transformada en col·legiata per ordre del papa Climent VII. A principis del segle XIX va ser abandonada degut al seu estat ruïnós. Amb la desamortització de 1835 es van vendre nombrosos elements decoratius, entre ells els capitells del claustre i les portalades, que han anat a parar a nombroses mans particulars. L’any 2005 s’hi van realitzar excavacions arqueològiques durant les quals es va localitzar una cripta, restes de diferents enterraments i el paviment del presbisteri.
Església de Santa Maria42.200004, 2.699649Descripció:L'església de Santa Maria es troba elevada sobre el nucli vell de Besalú, en el lloc on hi havia el castell. És de propietat particular.Es va fundar l'any 977, pel comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill.Adreça:En un turó que corona la vila (C/Abat Safont)Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.cat/Telèfon: 972 590 225
Antiga sinagoga situada al costat del Micvé, tot i que han aparegut poques restes, formen part de tot el conjunt. La sinagoga apareix documentada l’any 1264.
Dels espais que conformen la sinagoga en queden restes clarament identificables en l’àmbit arqueològic i allà on l’arqueologia no ens pot aportar més dades, tenim la sort de poder complementar-ho amb els documents notarials de l’època conservats a l’Arxiu Comarcal d’Olot.
Aquest edifici l’hem d’entendre com un conjunt d’estances amb finalitat específiques. La sala d’oració, amb la galeria de les dones en un nivell superior i separada de l’espai dels homes, on la comunitat es reunia no només per motius religiosos sinó també per solucionar afers relacionats amb l’aljama (ja fos la recollida d’algun impost, ja fos una denúncia entre membres de la comunitat…). El pati on es realitzaven les diverses festivitats i els casaments. L’escola on s’impartien classes tant a mainada com a joves i el micvé on es realitzaven els banys de purificació tant de persones com d’objectes (com era la purificació per immersió de tota la vaixella de vidre i metall utilitzada en la pasqua jueva).
De la feina dels arqueòlegs en els darrers quatre anys en resulta el treball d’investigació sobre la sinagoga situada a la plaça dels jueus. L’estudi en profunditat dels diversos elements que formen l’edifici junt amb l’aportació documental existent ens proporciona tot un seguit d’elements que ens ajuden lentament i mitjançant un procés d’investigació complex a la interpretació gairebé total de l’estructuració d’aquest edifici únic a Catalunya i a l’Estat Espanyol.
Sinagoga - Placeta dels Jueus42.199006, 2.700356Descripció:Antiga sinagoga situada al costat del Micvé, tot i que han aparegut poques restes, formen part de tot el conjunt. La sinagoga apareix documentada l'any 1264.Adreça:Carrer del PontPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Jaciment arqueològic en la zona de la Devesa al costat de la C-66 al nucli de Besalú. És un lloc d’habitació amb estructures conservades de poblat i assentament militar des de l’època del Ferro-Ibèric fins a l’època moderna (-650 fins a 1789).
Torre de l'Era d'en Xiua42.200284, 2.700229Descripció:Jaciment arqueològic des de l’època del ferro-ibèric fins a l’època moderna (-650 fins a 1789).Adreça:Era d'en XiuaPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Torre esmentada en un document de l’any 1075 on indicava que es trobava situada a la part nord-oriental de la muralla. Les excavacions arqueològiques així ho han confirmat.
Segons els documents de l”època, aquesta torre es trobava situada a la part nord-oriental de la muralla. Les excavacions arqueològiques l’han localitzat doncs, al costat de la carretera (C-66). Besalú és una mina per als historiadors. Habitada ininterrompudament des del segle II aC, ha estat l’Edat Mitjana, però, d’on els investigadors han extret més informació. Això es deu, d’una banda, que se’n conserva un gran llegat arquitectònic i abundant documentació escrita i, de l’altra, a les excavacions arqueològiques que s’hi han fet, sobretot als darrers anys, arran d’un conveni entre l’Ajuntament i la UdG.
Torre Lardera42.200283, 2.699720Descripció:Torre esmentada en un document de l'any 1075 on indicava que es trobava situada a la part nord-oriental de la muralla. Les excavacions arqueològiques així ho han confirmat.Adreça:Costat de la carretera C-66. Sota Santa Maria.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Turbina vinculada al molí de can Surós. Es remunta als anys 70 i forma part dels orígens industrials de Besalú i l’optimització de l’energia a partir de l’aigua.
Can Surós és una antiga fàbrica paperera situada al marge esquerre del riu Fluvià propietat municipal.
L’any 2007 l’Ajuntament ja va anunciar un ambiciós projecte per aprofitar el patrimoni industrial que s’ha conservat al municipi que a hores d’ara no s’ha pogut completar. A més de can Surós (que havia de ser un centre d’interpretació i la peça clau del conjunt), es preveia incloure-hi un molí fariner, una turbina elèctrica i uns forns de calç. El projecte l’havia de gestionar un consorci amb representants dels sectors públic i privat.
L’antiga fàbrica paperera de can Surós va ser fundada l’any 1959. L’edifici, que exteriorment presenta un aspecte ruïnós però disposa d’una estructura en bon estat, té dos nivells i consta de dues naus de planta rectangular, amb encadellats de fusta, grans finestrals i parets de pedra. A fora, en un lateral, s’hi conserva el rec que havia servit per canalitzar l’aigua del Fluvià cap a unes turbines de generació d’electricitat.
Adreça:
Darrere el monestir de Sant Pere, a tocar el riu Fluvià.
Turbina elèctrica42.197570, 2.698921Descripció:Turbina vinculada al molí de can Surós. Es remunta als anys 70 i forma part dels orígens industrials de Besalú i l'optimització de l'energia a partir de l'aigua.Adreça:Darrere el monestir de Sant Pere, a tocar el riu Fluvià.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Un del molts racons de Besalú que cal visitar, dins el seu nucli antic, és la volta del carrer de la Força. També hi podrem veure restes de les muralles que envoltaven Besalú.
La vila de Besalú va néixer entorn del tossal ocupat antigament pel castell comtal, que s’alça a 151 m d’altitud, a l’interfluvi del Fluvià amb la riera de Capellada. Els seus carrerons envolten el turonet pels costats de llevant i de ponent i desemboquen a l’actual plaça de la Llibertat, dita abans plaça Major, situada al punt on es troben el carrer principal, que en trams diferents rep noms diversos (carrer de Safont, carrer Major o carrer de Salvador Vilarrasa), i el carrer de Tallaferro, que s’enfila pel costat sud-oriental del puig del castell. Entre el carrer de Tallaferro i el riu hi ha tot un laberint de petits carrerons i placetes. El més important és el carrer del Pont, on hi havia l’antic barri jueu. La part ponentina de la vila té carrerons més regulars, que van de la vella parròquia de Sant Vicenç a l’ample carrer del Firal, mentre que la part baixa, més al S, és ocupada per l’ampla plaça o prat de Sant Pere, i és delimitada pel carrer del Firal i el de la Font.
Volta i muralla original del portal de la Força42.199573, 2.700171Descripció:Un del molts racons de Besalú que cal visitar, dins el seu nucli antic, és la volta del carrer de la Força. També hi podrem veure restes de les muralles que envoltaven Besalú.Adreça:Portal de la Força.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Seguint un costum romà de fer torres de vigilància o de defensa van aprofitar l’estructura de l’espadat de Castellfollit de la Roca per crear un lloc estratègic de vigilància.
Quan van fer la variant, aquí a Castellfollit, es va descobrir algunes restes de l’antiga calçada que comunicava la vall superior amb la vall inferior. Era el camí natural que en termes tècnics s’anomenava “actus” és a dir, una carretera de segon ordre i que s’ajuntava a la via principal, la Via Augusta i que anava de Roma fins a Cadis.
Aquesta via provenia de St. Joan les Fonts i anava fins a les Fonoses i de les Fonoses fins a la plaça de St. Roc i des d’allà al c/ Nou fins al carrer del Fortí. Seguia avall pel c/ Vell i arribava fins a l’antiga església. Davant mateix de l’església, el camí girava sobtadament i començava una baixada brusca fins al fons de la vall.
Seguint un costum romà de fer torres de vigilància o de defensa van aprofitar l’estructura de l’espadat de Castellfollit de la Roca.
Per tot el que s’ha esmentat abans, es considera que el poble fou important durant aquesta època. La calçada era estreta suficient per un carro.
Per travessar el Fluvià, van utilitzar un pont de fusta o un gual.
Aquesta via s’utilitzava com a pas de tropes i de transport de primeres matèries des d’Empúries a la Cerdanya i viceversa.
També era el pas per arribar als llocs miners propers, Rocabruna (galena) i Bassegoda (estany, ferro, galena, coure).
Antiga via romana42.218372, 2.554082Descripció:Seguint un costum romà de fer torres de vigilància o de defensa van aprofitar l'estructura de l'espadat de Castellfollit de la Roca per crear un lloc estratègic de vigilància.Adreça:Castellfollit de la RocaPoblació:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.orgTelèfon: 972 29 40 03
Establiment turístic i cèntric que és fonda, restaurant i bar que ofereix el seu servei des de 1870
Casa entre mitgeres amb façana a l’antiga carretera comarcal de Girona a Olot. Composició de façana segons quatre eixos verticals, amb quatre grans portalades a la planta baixa, un balcó central al primer pis, que recull les dues obertures centrals, i a cada costat un balcó senzill. En el pis superior hi ha quatre balcons individuals. Tots els balcons estan sostinguts per mènsules d’estuc ornamentades amb fullatges estilitzats; les obertures estan emmarcades per rajols i decorades amb rombes de ceràmica vidriada de color verd. Les sanefes que separen cada un dels pisos estan fetes amb la mateixa ceràmica.
En la part superior destaca l’àmplia barbacana sostinguda per bigues de fusta, protegint una sanefa de ceràmica decorada en forma d’escacs de color blau i blanc.
Ca la Paula42.219190, 2.549072Descripció:Establiment turístic i cèntric que és fonda, restaurant i bar que ofereix el seu servei des de 1870Adreça:Carretera d'Olot, nº3Població:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.org/Telèfon: 972 29 40 03