Capella construïda a mitjans del s. XVI. Actualment no consta com església i la seva nau és utilitzada com a magatzem.
Conta la tradició que a mitjans del s. XVI, la pesta feia estralls als pobles de Girona. La gent d’Argelaguer va fer la promesa a Sant Sebastià, advocat i protector contra la pesta, que si no arribava al poble es construiria una capella dedicada al seu nom. La pesta va arribar fins a Besalú i va parar. El 1562 es va construir la capella en un aire senzill i popular. Al cap d’un temps acompanyat de Sant Sebastià s’hi va afegir Santa Llúcia i Sant Grau. La missa per la diada del sant es va celebrar fins a finals dels anys 60. L’any 1980 la capella, ja totalment abandonada, va ser venuda al propietari del mas Rafelic. Els sants van ser traslladats a l’ermita del Guilar.
Capella de Sant Sebastià42.215000, 2.645966Descripció:Capella construïda a mitjans del s. XVI. Actualment no consta com església i la seva nau és utilitzada com a magatzem.Adreça:Carrer de l'OmPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Via de traçat recta, que passava per l’actual carrer Major. Molt estratègic ja que comunicava les planes empordaneses i Girona amb la muntanya. Utilitzant el curs natural del Fluvià mitjançant camins paral.lels.
La Vall d’Argelaguer es troba en un lloc estratègic de pas. En temps antics els ibers i romans van utilitzar el curs del Fluvià mitjançant camins paral·lels. Els romans van construir una via empedrada anomenada la Via Ànnia. La via va ser utilitzada més tard pels visigots, àrabs i francs. En els temps moderns hi van passar les tropes de Napoleó el 1808 i els exèrcits carlistes. Més endavant el 1854 es va iniciar el projecte de la nova carretera paral·lela al camí ral, molt més ampla, de grava i pedra picada que va ser un element bàsic pel desenvolupament i creixement del poble. L’autovia actual A26 passa pel nord del poble amb la construcció d’un fals túnel per reduir-ne l’impacte visual.
Camí Ral42.215655, 2.642461Descripció:Via de traçat recta, que passava per l'actual carrer Major. Molt estratègic ja que comunicava les planes empordaneses i Girona amb la muntanya. Utilitzant el curs natural del Fluvià mitjançant camins paral.lels.Adreça:Actual Carrer Major d'ArgelaguerPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
És una casa senyorial amb magnífiques sales. Es diu que, antigament, dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d’emergència.
Cal Rei42.215710, 2.642800Descripció:És una casa senyorial amb magnífiques sales. Es diu que, antigament, dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d'emergència.Adreça:Carrer Major, 54Població:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Edifici construït per la Generalitat de Catalunya. La seva construcció, dirigida per l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, es va iniciar l’any 1929 i es va finalitzar el 1931.
L’any 1931, durant la República, es va decidir construir l’escola tal com és ara. Va funcionar fins l’acabament de la guerra civil. Durant l’últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar.
Entre el 1940 i el 1941 va ser reconstruïda. Fou tancada per manca d’alumnes l’any 1977. El 1987 es va tornar a obrir.
Antic Edifici de les Escoles d'Argelaguer42.216047, 2.638243Descripció:Edifici construït per la Generalitat de Catalunya. La seva construcció, dirigida per l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, es va iniciar l’any 1929 i es va finalitzar el 1931.Adreça:C/ Major, 104Població:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Anomenat Monti Palatio. Els visigots van construir un castrum els anys 500-600. Els senyors feudals de Sales el van habitar l’any 1216 convertint-lo en el castell de Montpalau. Actualment es conserven els murs i una torre mestra.
L’antic castell de Montpalau estava ubicat just al puig del davant on actualment hi ha el poble de Sant Jaume de Llierca. Els Montpalau foren els senyors d’Argelaguer i residien en aquest castell. Dins del recinte s’hi va construir una capella dedicada a Santa Magdalena. Cap al 1430 els senyors de Montpalau van construir un nou castell en el nucli d’Argelaguer i van deixar el seu castell de muntanya. Actualment en resten les runes.
Antic Castell de Montpalau42.206128, 2.609662Descripció:Anomenat Monti Palatio. Els visigots van construir un castrum els anys 500-600. Els senyors feudals de Sales el van habitar l'any 1216 convertint-lo en el castell de Montpalau. Actualment es conserven els murs i una torre mestra.Adreça:Turó o Pujol de Santa MagdalenaPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Una de les moltes zones industrials que van néixer al costat del riu. Tota la comarca de la Garrotxa té un ric patrimoni industrial.
La Vall de Bianya és un aplec de petites i grans valls que inunden un territori de prades, boscos i rierols.
El municipi està format per diversos nuclis de població tots escampats pel territori i la majoria al voltant d’una església romànica.
Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via d’Augusta que portava a Roma.
També podem trobar una quinzena d’esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen aquest paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural. Part d’aquest patrimoni, és el patrimoni industrial, molt ric a tota la comarca de la Garrotxa i que actualment s’està recuperant.
Zona industrial: Central Elèctrica de Can Sabata / Can Parxé
loading map - please wait...
Zona industrial: Central Elèctrica de Can Sabata / Can Parxé42.204655, 2.499377Descripció:Una de les moltes zones industrials que van néixer al costat del riu. Tota la comarca de la Garrotxa té un ric patrimoni industrial.Adreça:Zona de Can Sabata, la Canya.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
La Via Romana del Capsacosta és un camí que ha estat transitat des de temps remots fins pràcticament els nostres dies: en els darrers anys com a camí ramader i anteriorment, com a única via de pas existent cap a la vall de Camprodon des de la Vall de Bianya, és a dir, comunicant la plana amb els Pirineus.
Així, doncs, sembla ser que la Via Romana del Capsacosta és un camí d’origen romà, essent un brancal secundari de la Via Augusta, el gran eix de comunicació que unia Roma amb Cadis tot creuant els Pirineus.
L’únic tram de tota la Via del Capsacosta que s’ha conservat en molt bon estat transcorre entre Sant Pau Vell, en el terme municipal de Sant Pau de Segúries-Ripollès i el Pas dels Traginers, a la Vall de Bianya-Garrotxa, amb una longitud total de 8 quilòmetres.
Al llarg del seu recorregut es poden contemplar els trams empedrats de la Via amb els elements relacionats directament amb la construcció del camí, com els desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la construcció de la Via, ponts, reservoris d’aigua, hostals.
La Via es considerada un Bé Cultural d’Interès Nacional. És doncs una passejada a través de 2.000 anys d’història per un camí que té molts d’encants amagats per descobrir.
Via romana de Capsacosta42.243368, 2.398830Descripció:La Via Romana del Capsacosta és un camí d'origen romà, essent un brancal secundari de la Via Augusta, el gran eix de comunicació que unia Roma amb Cadis tot creuant els Pirineus.Adreça:Capsacosta.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
Zona d’un important valor arqueològic, que cal tenir en compte i ser objecte de futures excavacions. Al pla de Gibrella hi ha l’estació basàltica de la Coma de Can Xervanda, la més important de la comarca.
L’any 1916, un petit article del diari El Deber ja ens parlava de diverses troballes arqueològiques a la zona del Pla de la Gibrella:”Trovalles arqueològiques réalisades al Plà de Bianya en los llochs Bescanó de la Plana y Plà de Gibrella, manifestan quan antigua hi es alli la civilisació. Lo Plà de Gibrella està damunt los singles basàltichsde Fonifreda (terme de Sant Andreu de Socarrats), prop la confluència de les rieres de Bianya y de Ridaura (riu d” AuraJ. Per allí passà la vella via, essent fàcil reconexer en lo nom Foní-/reda, lo de Fon-vereda o «font de la vereda»”. Oblidades, poc estudiades i excloses de la visita del públic, es guarden al Museu Comarcal d’Olot, les restes cèltiques del període Hallstàttic, trobades al Pla de Gibrella, a la Vall de Bianya.
No obstant això, es creu, que la tribu celta dels Catalaunics, poblava les terres de la Garrotxa i estava distribuïda en quatre assentaments: Egosa, Basi, Beseda i Sebendunum. Aquest últim, podria ser identificable com a Bisuldunum. El jaciment fou localitzat a la segona meitat del segle XIX, tot i que ja se’n sabia l’existència. Mai s’hi han realitzat excavacions exhaustives i menys amb les tècniques modernes. Botet i Sisó en la Història General de Catalunya així ho descriu:«D’altra estació prehistòrica, però aquesta ja de la època del ferre, situada en lo Pla de Gibrella, de la vall de Bianya, sobre los cingles de Fontfreda, terme de Sant Andreu de Socarrats, va donar notícia detallada lo Centre Artístich de Olot, que la explora l’any 1872. Hi aparagueren tres puntes de llança o de dart, un troç d’agulla y un anell, de bronze, una espasa de ferre partida en tres troços, un d’ells amb lo pom; dos troços de ganivet y una punta de llança també de ferre; y un gran nombre de fragments ceramichs, d’argila basta, molt poch cuyta, dos d’ells ah senzills adornos fets segurament a ma y ab punxó. La major part d’aquests obgectes figuran en lo Museu municipal de Olot.»
Pla de la Gibrella42.213559, 2.496447Descripció:
Zona d\'un important valor arqueològic, que cal tenir en compte i ser objecte de futures excavacions. Al pla de Gibrella hi ha l\'estació basàltica de la Coma de Can Xervanda, la més important de la comarca.
Adreça:
Pla de Gibrella
Població:
Sant Joan les Fonts
Codi Postal:
17857
Web:
http://www.santjoanlesfonts.cat
Telèfon:
972 29 09 33
Hi ha notícia de l’existència d’aquesta pairalia des del segle XIV.
Hi ha notícia de l’existència d’aquesta pairalia des del segle XIV. En fou propietària la família Riba, una pubilla de la qual, Magdalena Riba, va casar-se amb Joan Burch i Sayols en el segle XVIII. Els seus descendents continuaren vivint a la casa fins al 1961, en què la finca va ser venuda a una empresa. Al final del segle XIX s’encarregà un projecte per a la reforma i ornamentació de l’edifici, que no va reeixir i fou substituït pel de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.
D’aquesta reforma modernista, amb una important decoració exterior, destaquen les esplèndides galeries porxades de la façana principal, al sud, en la part superior de les quals hi ha un singular rellotge de sol esgrafiat que duu la inscripció “Conto només que / les hores serenes / Llohat sia Ntre. Déu”; El projecte, encarregat per Joaquim Burch, és de 1906 i les obres s’acabaren al cap de cinc anys, després que la casa hagués passat a ser possessió de l’hereu, Josep M. Burch i Sitjar.
Adaptada a les funcions de la indústria que va instal·lar-s’hi, té una moderna capella privada il·luminada per uns vitralls on hi ha representats sants patrons relacionats amb les activitats ramaderes, la farmàcia i la veterinària.
Mas La Riba42.212620, 2.452622Descripció:Hi ha notícia de l'existència d'aquesta pairalia des del segle XIV.Adreça:Crtra Olot-Camprodon, s/nPoblació:L'Hostalnou de BianyaCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
L’església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l’any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa.
Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que correspon al segle XII. D’una sola nau, en època posterior s’obriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera és formada per un absis que té tres finestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules.
L’existència d’una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l’església era al principi de planta basilical o bé d’una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l’espai on se suposa que hi havia l’altra àbsida pariona.
La porta d’entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.
La trobem situada al vessant nord de la serra de Sant Miquel del Mont. Per anar-hi, des de la carretera C-153, cal travessar la plaça del nucli de l’Hostalnou i, un xic més enllà, agafar la pista pavimentada que mena fins a Santa Margarida de Bianya, que manté la condició de parròquia. S’hi celebra culte regularment.
Adreça:
Nucli de l’Hostal Nou. A la serra de Sant Miquel del Mont.
Església de Santa Margarida de Bianya42.207574, 2.444682Descripció:L'església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l'any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa.Adreça:Nucli de l'Hostal Nou. A la serra de Sant Miquel del Mont.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
