La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Forn de calç del Sesquer
s'està carregant el mapa - espereu...
Forn de calç del Sesquer42.064723, 2.518008La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Can Casas va ser edificada a principis del segle XX dins el modernisme tardà i es poden destacar elements decoratius com la ceràmica pintada, els vitralls de colors i els treballs de fusta i forja. La família es dedicava a negocis de cera i xocolata.
El modernisme català és un estil, principalment arquitectònic, que es desenvolupa a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d’uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. L’arquitectura Modernista a Catalunya no es va manifestar només en edificis residencials, sinó que es va expressar àmpliament també en edificis institucionals, religiosos, sanitaris i assistencials, educatius, industrials …. Edificada a principis del segle XX dins l’anomenat modernisme tardà, cal destacar la decoració de ceràmiques pintades, vitralls coloristes i altres detalls realitzats amb fusta i forja. La família Casas es dedicava a negocis de cera i xocolata.
Can Casas42.076440, 2.507686Descripció:Can Casas va ser edificada a principis del segle XX dins el modernisme tardà i es poden destacar elements decoratius com la ceràmica pintada, els vitralls de colors i els treballs de fusta i forja. La família es dedicava a negocis de cera i xocolata.Adreça:C/ dels Valls.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Per la gent del poble el riu Brugent neix a aquesta font, sota el coll d’Uria.
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Font Grossa42.075015, 2.486662Descripció:Per la gent del poble el riu Brugent neix a aquesta font, sota el coll d'Uria.Adreça:Naixement del riu BrugentPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Can Manel va ser construïda a finals del s. XIX coincidint amb l’arribada d’enginyers i arquitectes del ferrocarril. La tècnica constructiva és pràcticament idèntica als ponts i passos de tren.
Can Manel42.075389, 2.506364Descripció:Can Manel va ser construïda a finals del s. XIX coincidint amb l’arribada d’enginyers i arquitectes del ferrocarril. La tècnica constructiva és pràcticament idèntica als ponts i passos de tren.Adreça:Carrer de Sant AntoniPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Font Moli nou42.078382, 2.492523Descripció:A la falda de la Salut i a l'altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueresAdreça:El Molí NouPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Can Solà42.075582, 2.507149Descripció:El propietari es dedicava a les betes i fils, sobre la llinda de l'entrada hi trobem un relleu gremial de l'ofici.Adreça:El FiralPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols.
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Font Mosquers42.082604, 2.493928Descripció:A la falda de la Salut i a l'altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l'aparició de nombroses fonts i rierols.Adreça:El PujavéPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Capella de Sant Sebastià del segle XVI i dóna nom al carrer que hi passa. Es creu que el seu origen és un temple que devia estar a la via romana.
Ja és documentada el 1570 com a Sacellum divi Sebastiani, l’origen de la qual és un oratori al costat de la via romana precursora del camí ral d’època medieval. Fa poc ha estat restaurada.
Capella de Sant Sebastià42.077377, 2.509976Descripció:Capella de Sant Sebastià del segle XVI i dóna nom al carrer que hi passa. Es creu que el seu origen és un temple que devia estar a la via romana.Adreça:Carrer de Sant SebastiàPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols.
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Fonts de Sant Sebastià42.077332, 2.509831Descripció:A la falda de la Salut i a l'altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l'aparició de nombroses fonts i rierols.Adreça:Carrer de Sant SebastiàPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
La capella romànica de Santa Cecília segurament deu el seu nom a una capella particular de la família dels Santa Cecília (la primera notícia és de 1176).
La parròquia de Sant Miquel de Pineda s’ubica al nord-oest de la Vall d’Hostoles, a l’esquerra del riu Brugent. El seu nucli està format entorn de l’església parroquial i la rectoria (ara reformada i transformada en una casa de turisme rural). Amb els terratrèmols del s. XV quedà pràcticament destruïda i s’hagué de modificar de gran manera. Se’n conserva l’absis romànic. Destaca la porta dovellada de 1812 i un retaule de guix neoclàssic de 1858.
La capella romànica de Santa Cecília segurament deu el seu nom a una capella particular de la família dels Santa Cecília (la primera notícia és de 1176). Santa Cecília, patrona dels músics, es celebra el 22 de novembre. És típic fer-hi missa, una arrossada, l’encant de la parada del conill, la venda i sorteig de torrons d’Amer, sardanes… molt populars entre la gent de la vall.
Capella de Santa Cecília42.094432, 2.488441Descripció:La capella romànica de Santa Cecília segurament deu el seu nom a una capella particular de la família dels Santa Cecília (la primera notícia és de 1176).Adreça:Sant Miquel de PinedaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
