La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Forn de calç del Sesquer
s'està carregant el mapa - espereu...
Forn de calç del Sesquer42.064723, 2.518008La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Es creu que l’església es troba sobre un assentament visigòtic. És una església dedicada als màrtirs germans Sant Iscle i Santa Victòria.
La vall de Sant Iscle de Colltort està situada al nord del municipi de Sant Feliu de Pallerols. La seva població està majoritàriament dispersa i repartida en diferents masos però el seu nucli s’organitza entorn d’una petita sagrera del s. XII-XIV.
Cal destacar la seva església que ha estat restaurada. En els seus orígens fou romànica però va estar destruïda per terratrèmols.
El castell de Colltort, el més occidental de la vall, és segurament el més estratègic pel seu caràcter fronterer. La pujada al castell és suau i s’hi poden contemplar unes vistes impressionants. Església d’origen romànic molt modificada en temps posteriors i molt malmesa pel pas dels anys. El 1985 es va procedir a la seva restauració. Es creu que l’església es troba sobre un assentament visigòtic. És una església dedicada als màrtirs germans Sant Iscle i Santa Victòria.
El primer document que parla de l’església data de 1020. Procedeix d’un testament de Bernat Tallaferro, el qual llegà al seu fill Guillem el lloc i l’església de Sancto Acisclo collotorto. El 1184 es torna a esmentar en el testament de Dulcia, senyora de la vall i castell d’Hostoles. El 1394, Altibella, esposa de Bernat de Palau, llega diversos béns de la parròquia de Sancti Aciscli de Collo torto al monestir de Sant Pere de Besalú. I el 1472, Anna, esposa del baró de Santa Pau, Guillem d’Oix, concedeix diversos privilegis als habitants de la parròquia de Santiscle de Colltort.
Església de Sant Iscle de Colltort42.119263, 2.528465Descripció:Es creu que l’església es troba sobre un assentament visigòtic. És una església dedicada als màrtirs germans Sant Iscle i Santa Victòria.Adreça:Veïnat de sant Iscle.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El pou de glaç és del s. XVII quan hi va haver una baixada important de les temperatures. En aquest segle la construcció fou utilitzada com a centre de producció i emmagatzematge de glaç.
Pel camí de Can Campaneta i passant pel Noc, trobarem un trencant a l’esquerra per on seguirem, travessarem una petita torrentera i entrarem al bosc. Just aquí, a la nostra dreta i a uns cinquanta metres, hi ha les restes d’un antic pou de glaç. Si ens hi apropem, hem d’anar en compte de no caure a dins, ja que a més de l’obertura grossa, en té una de petita a la part superior.
El petit planell que hi ha al seu davant segurament és la zona on es feia el gel els dies de baixes temperatures, per després emmagatzemar-lo dins del pou, on es conservava fins a la seva comercialització.
Pou del Glaç42.082013, 2.494876Descripció:El pou de glaç és del s. XVII quan hi va haver una baixada important de les temperatures. En aquest segle la construcció fou utilitzada com a centre de producció i emmagatzematge de glaç.Adreça:camí de Can CampanetaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
És del segle XI, romànica d’una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Actualment és una casa de turisme rural.
És del segle XI, romànica d’una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Forma part de la parròquia del mateix nom, situada a la ribera dreta del riu Brugent en direcció a Olot, vora la riera de Sant Iscle. La primitiva església fou destruïda parcialment pels terratrèmols de 1427-1428 i reconstruïda en segles posteriors.
Església de Sant Miquel de Pineda42.101914, 2.493944Descripció:És del segle XI, romànica d'una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Actualment és una casa de turisme rural.Adreça:Veïnat de Sant Miquel de PinedaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.cat/http://larectoriadesantmiquel.com/Telèfon: 972 444 011
Antic safareig, era utilitzat antigament per rentar la roba, però també significava un punt de trobada del poble. Actualment se’n conserven molt pocs a la Garrotxa.
Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s’està rumorejant o explicant coses de terceres persones.
Actualment els safareigs públics han deixat d’utilitzar-se per l’existència de la rentadora, encara que generalment s’han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d’animals.
Per normativa legal avui en dia tots els habitatges de nova construcció han de tenir una previsió d’un espai per a rentar la roba i poder-la penjar. Les antigues basses han donat pas a unes aigüeres grans com a complement de la rentadora i per a la neteja dels mateixos estris d’higiene de la casa. Així mateix s’anomena safareig a l’habitació que les conté, i en la qual acostuma a haver-hi també una assecadora o un espai per estendre la roba, la rentadora, les escombres, fregones i resta de l’equip i productes de neteja. Primerament els safareigs estaven situats en els soterranis de les cases o bé en els patis del darrere.
Safareig de Sant Sebastià42.077332, 2.509855Descripció:Antic safareig, era utilitzat antigament per rentar la roba, però també significava un punt de trobada del poble. Actualment se'n conserven molt pocs a la Garrotxa.Adreça:Carrer de Sant SebastiàPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Església Parroquial de Sant Feliu de Pallerols d’origen romànic va patir danys pels terratrèmols del segle XV, sent després reconstruïda amb pedres tallades dels segles XVI i XVII. És d’una sola nau i té capelles adossades.
Construïda durant els segles XVI i XVII és d’una sola nau amb capelles adossades, pràcticament tota de pedra tallada. Substitueix l’antiga església romànica orientada a llevant i parcialment destruïda pels terratrèmols del 1427-1428.
Església parroquial de Sant Feliu de Pallerols42.075783, 2.507812Descripció:Església Parroquial de Sant Feliu de Pallerols d'origen romànic va patir danys pels terratrèmols del segle XV, sent després reconstruïda amb pedres tallades dels segles XVI i XVII. És d'una sola nau i té capelles adossades.Adreça:Al centre del poblePoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El primer esment que hi ha documentat sobre el castell de Colltort és de l’any 1017, en l’instrument de dotació i institució del Bisbat de Besalú, signa Ermemir, del castell de Colltort («Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi»), que devia ser el veguer o senyor feudal del lloc. En el testament del comte Bernat I de Tallaferro de Besalú (1020 o 1021) apareix esmentat novament aquest castell. El testador llega al seu fill i successor Guillem «ipso castello quem dicunt Collotorto». En la documentació hi ha sovint esmentats plegats els castells de Finestres i de Colltort, segurament perquè ambdós castells estan situats molt propers en la carena de la mateixa serralada. L’any 1028 en la venda de l’alou de La Cot, indret proper a Colltort, surt esmentat com a límit meridional el «castro que dicunt Collo Torto».
Els castells de Finestres i Colltort tingueren una funció important en les relacions entre Barcelona i Besalú. El 1054 fou signat un conveni entre el comte Ramon Berenguer I de Barcelona i el comte Guillem II de Besalú, pel qual aquest se sotmeté al comte de Barcelona després d’un intent de revolta. Hi ha una sèrie de texts que reflecteixen la submissió de la casa comtal de Besalú, els membres de la qual depenien cada vegada més del casal barceloní.
Castell de Colltort42.132295, 2.532724Descripció:Adreça: Entre la serra del Corb i la serra de FinestresPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El tren arriba a Sant Feliu l’any 1901 i es construeix l’estació. Actualment hi ha una oficina de turisme, un bar i dutxes i lavabos pels ciclistes que fan la via verda d’Olot a Girona, antic carrilet.
El tren arriba a Sant Feliu l’any 1901 i es construeix l’estació. Actualment hi ha una oficina de turisme, un bar i dutxes i lavabos pels ciclistes que fan la via verda d’Olot a Girona, antic carrilet.
Estació de Tren de Sant Feliu de Pallerols42.078140, 2.505195Descripció:El tren arriba a Sant Feliu l'any 1901 i es construeix l'estació. Actualment hi ha una oficina de turisme, un bar i dutxes i lavabos pels ciclistes que fan la via verda d'Olot a Girona, antic carrilet.Adreça:Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El Santuari està situat a la serralada del Collsacabra, a 1050m sobre el nivell del mar. Des de la balconada podrem contemplar una gran vista panoràmica.
Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, en plena Garrotxa, a 1028 metres d’altitud, el santuari gaudeix d’una balconada esplèndida amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa. El conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic.
Conegut des de l’any 1642 amb el nom de la Font de la Salut, degut a la presència d’aigües miraculoses. Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta (les Planes), va col·locar una imatge de la Mare de Déu a una cova perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d’aiguats, que els malmetien les collites. Al segle XVIII s’engrandí el primitiu edifici.
L’ampliació de l’hostatgeria es va fer a mitjans segle XIX. Les darreres reformes (restauració de l’orgue, nova pavimentació de la carretera, sistema de calefacció) es van realitzar entre els anys 2000 i 2003. La imatge que s’hi venera és una còpia de guix, posada l’any 1939, després de la Guerra Civil.
Santuari de la Salut42.063007, 2.496247Descripció:El Santuari està situat a la serralada del Collsacabra, a 1050m sobre el nivell del mar. Des de la balconada podrem contemplar una gran vista panoràmica.Adreça:Antiga carretera de Vic.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: http://www.santuarisdegirona.cat/Telèfon: 972 44 81 07
A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any.
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Font de la Fàbrega42.078228, 2.494374Descripció:A la falda de la Salut i a l'altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l'aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d'aigua tot l'any.Adreça:Veïnat de la FàbregaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
