La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Forn de calç del Sesquer
s'està carregant el mapa - espereu...
Forn de calç del Sesquer42.064723, 2.518008La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Capella del Roser del segle XVI, de solament una nau amb capelles laterals. El campanar és un dels pocs elements renaixentistes que hi ha al poble.
És l’edifici més important de la plaça El Firal. Amb el concili de Trento s’augmentà la devoció mariana i arreu del país van créixer nombroses esglésies i confraries dedicades a la Verge Maria. Aquesta capella va començar a ser erigida a partir de 1565, segurament, en part, per a compensar la falta d’una església parroquial per a les funcions dominicals. Al 1583 s’hi construí el retaule de l’altar major que va pintar Joan Sanxes Galindo, d’origen castellano-portuguès. Al 1794 va ser desmuntat i Dalmau Massegur en bastí un de neoclàssic, que va ser cremat durant la Guerra Civil. Segurament el campanar és un dels pocs elements renaixentistes del poble que queden dempeus. La llinda de la porta principal és prou curiosa, ja que permet la lectura de la seva restauració (1863). La verge de la fornícula fou esculpida el 1939 per l’olotí Narcís Salgueda.
Capella del Roser42.075382, 2.506691Descripció:Capella del Roser del segle XVI, de solament una nau amb capelles laterals. El campanar és un dels pocs elements renaixentistes que hi ha al poble.Adreça:Plaça del firal.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Can Campaneta és sovint anomenat el Molí del Mig. Era un molí fariner que els propietaris actuals han restaurat conservant el seu encant. Actualment és una casa de turisme rural.
A partir de l’Edat Mitjana, els molins varen començar a formar part del paisatge de Sant Feliu, al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle. Segons la documentació, la majoria de molins s’estableixen entre els segles XII i el XIV, si bé podrien ser molt més antics. Els molins juguen un paper clau dins l’economia almenys fins ben entrat el segle XX, quan deixen de funcionar en haver de competir amb les farineres elèctriques.
Al veïnat de la Fàbrega s’hi concentra la majoria de molins de la vall: el molí vell de Riubrugent, Can Matas, Can Saderra, Can Norat (restaurat recentment), Can Campaneta, el Noc, Can Manyà i el molí Espatllat. També tenim notícies del molí de Pallerols o de la Teularia (1174).
Dins el nucli urbà, més avall del molí Gros, hi ha el molí Petit (amb maquinària del s. XIX) i al veïnat de la Torra, hi ha força ben conservats el molí de la Rovira i el molí de la Torra.
La importància dels molins fariners i drapers a Sant Feliu de Pallerols i per a tot el país ha estat cabdal des dels temps antics. Sant Feliu era una “terra de molins”, donada la riquesa que ja llavors representava l’abundància d’aigua i la utilització que del seu corrent se’n podia treure per a la indústria.
Molí de la Campaneta42.078910, 2.495867Descripció:Can Campaneta és sovint anomenat el Molí del Mig. Era un molí fariner que els propietaris actuals han restaurat conservant el seu encant. Actualment és una casa de turisme rural.Adreça:Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El Pujol era propietat de capellans i rectors que hi instal·laren el seu habitatge: la rectoria. A partir del segle XVI es comença a edificar, la primera casa que es construeix és Can Ventura al final del carrer.
El Pujol era propietat de capellans i rectors que hi instal·laren el seu habitatge: la rectoria. A partir del segle XVI es comença a edificar, la primera casa que es construeix és Can Ventura al final del carrer. Els orígens del Carrer del Puig caldria buscar-los a principis del segle XVI.
La propietat d’aquest pujol o monticle correspondria al domini directe dels capellans i rectors que ben aviat hi instal·laren el seu habitatge, la Rectoria (que encara existeix). Can Ventura és una casa clau (queda al fons del carrer) ja que en ser una de les primeres, donaren el permís per construir tot el costat est però amb la condició que es mantingués un pas particular per a les cavalleries (que actualment es conserva fragmentat) amb les cases edificades a sobre, podent-hi accedir a través d’escales que pugen; així quasi tota aquesta línia de cases tenen un passadís interior que les travessa de cap a cap. Al costat de can Ventura, hi ha la casa del doctor en medicina Rafael Matheu. Les cases que tenien la façana al nord s’aixecaren en el segle XVII, sobre la penya basàltica del riu. I les façanes que donaven al sud tenien a la part posterior un hort i, al segle XVIII, algunes d’elles estaven sota la senyoria del rector de la parròquia. Un pas resseguia tota la ribera del riu i arribava a la palanca, sota la Rectoria.
En una llinda de Cal Ferrer hi ha una inscripció en hebreu (s’ha de llegir de dreta a esquerra) que diu: “Jesús, Josep i Maria”. Segurament és del segle XVIII i juntament amb altres llindes podem pensar en la presència d’una reduïda comunitat jueva.
La rectoria durant la República (1936-1939) va ser utilitzada com a escoles nacionals (encara es conserven traces de les lletres a la façana). Sens dubte es tracta d’un edifici realment important, que ocupa un lloc privilegiat i estratègic a la geografia de la vila (un dels punts més alts).
Carrer del Puig42.076626, 2.507104Descripció:El Pujol era propietat de capellans i rectors que hi instal·laren el seu habitatge: la rectoria. A partir del segle XVI es comença a edificar, la primera casa que es construeix és Can Ventura al final del carrer.Adreça:C/ PuigPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
També anomenat Can Maurici. Les notícies més antigues són del segle XIII propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà. Conserva tres jocs de moles dins un mateix obrador, així com diferents engranatges d’època posterior.
El Molí de la Conqueta es troba esmentat per primera vegada el 1310 i és molt interessant per l’estudi de l’evolució del nucli urbà de Sant Feliu de Pallerols. És l’època final de la “sagrera” i l’expansió del nucli urbà vers el Nord, des de l’església fins a la Riera i la futura cellera. Aquest molí és, en el 1533, fariner i draper, però durant quasi cent anys no tenim notícies del molí fins al 1649 que la vila de Sant Feliu amplià la seva àrea urbana.
Aquest antic molí, situat ara dins l’àrea urbana de Sant Feliu de Pallerols, sempre ha estat ubicat en el mateix lloc. En els seus primers temps fou simplement un petit molí fariner accionat per la força hidràulica de l’aigua recollida uns metres més amunt per una petita resclosa “La Conqueta” des d’on era conduïda al molí mitjançant un rec construït a la riba dreta de la riera. Era el clàssic molí fariner antic. Més endavant, s’hi instal·là en temps dels paraires una mola drapera per tal de tractar draps de llana però posteriorment, el molí tornà a ser exclusivament fariner i d’aquesta manera va complir la seva missió fins a la dècada dels anys 60 en què fou clausurat.
La seva història és la de la vila de Sant Feliu de Pallerols i de la Vall d’Hostoles, construït en època feudal i havent viscut tot el llarg conflicte remença i per això, la seva restauració, permetrà a la generació present i a les futures, conèixer “in situ” com era, per què servia i com funcionava un instrument tan important en la vida medieval com eren els molins fariners i drapers i la seva activa participació en la formació de la naixent Catalunya.
Molí de la Conqueta42.076355, 2.506853Descripció:També anomenat Can Maurici. Les notícies més antigues són del segle XIII propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà. Conserva tres jocs de moles dins un mateix obrador, així com diferents engranatges d'època posterior.Adreça:Nucli del poble.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Va ser un dels nuclis més actius en la transformació del ferro i el metall. Hi ha moltes llindes relacionades el transport, comerç i obres de construcció. El carrer de Sant Sebastià, situat al costat del riu Brugent, és un dels carrers més emblemàtics de Sant Feliu.
Esdevindrà, des dels seus orígens, un dels nuclis més actius de transformació del ferro i el metall, tal com ens indiquen les llindes d’algunes de les seves cases com per exemple Can Mau (1566), les cases confrontants d’Antoni Pou (al costat de la capella) i Joan Fàbrega (1616), amb representacions d’encluses, martells i ferradures al·lusives a la seva tasca.
Aquest carrer pren el nom de la capella dedicada a Sant Sebastià construïda el 1516 pels obrers de la parròquia. Per la denominació utilitzada -sacellum divi Sebastiani – es pensa que el seu origen prové d’un petit oratori d’època romana, situat just al costat de la via romana.
També segurament d’origen romà és el pont que creua la riera de la Naspleda o del Ballac, al final del carrer, el qual va ser ampliat i reformat a l’època medieval en etapes successives (s’hi pot veure dues fases de construcció a l’intradós de l’arc).
L’aigua del riu abasteix també el safareig públic que trobem en aquest carrer al costat del riu, el qual és encara en ús.
Carrer Sant Sebastià (fàbriques xocolata i cera de Sant Sebastià)
s'està carregant el mapa - espereu...
Carrer Sant Sebastià (fàbriques xocolata i cera de Sant Sebastià)42.077112, 2.509132Descripció:Va ser un dels nuclis més actius en la transformació del ferro i el metall. Hi ha moltes llindes relacionades el transport, comerç i obres de construcció.Adreça:Carrer de Sant SebastiàPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El nucli de Sant Feliu de Pallerols té el seu origen a l’edat mitjana, quan a partir del tractat de Pau i Treva es formarà a 30 passes de l’església un espai denominat Sagrera on no es podia exercir la violència.
El nucli de Sant Feliu de Pallerols té el seu origen a l’edat mitjana, quan a partir del tractat de Pau i Treva es formarà a 30 passes de l’església un espai denominat Sagrera on no es podia exercir la violència Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Situat a la vall d’Hostoles, s’estén per les valls del riu Brugent i del seu afluent, el Sant Iscle, accidentat per les serres del Corb i de Fontpobra i els volcans de Can Tià i Treiter, dintre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Destaquen els cims de Collsacabra al sud del terme i el Santuari de La nostra Senyora de la Font de la Salut a 1030 metres d’altitud.
Nucli Sant Feliu de Pallerols42.075900, 2.507751Descripció:El nucli de Sant Feliu de Pallerols té el seu origen a l'edat mitjana, quan a partir del tractat de Pau i Treva es formarà a 30 passes de l'església un espai denominat Sagrera on no es podia exercir la violència.Adreça:NucliPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Les caselles dels peons caminers van ser, durant molts anys, les residències dels treballadors del Ministeri d’Obres Públiques encarregats del manteniment dels camins i carreteres.
El peó caminer era l’encarregat de cuidar a peu de camí de l’estat de la carretera a cada llegua, unitat de distància equivalent a uns cinc quilòmetres i mig. A Espanya va ser al segle XVIII concretament en 1759 i durant el regnat de Ferran VI quan es va crear la figura del peó caminer. Les caselles dels peons caminers van ser, durant molts anys, les residències dels treballadors del Ministeri d’Obres Públiques encarregats del manteniment dels camins i carreteres.
Casella Peó Caminer42.078698, 2.509180Descripció:Les caselles dels peons caminers van ser, durant molts anys, les residències dels treballadors del Ministeri d'Obres Públiques encarregats del manteniment dels camins i carreteres.Adreça:Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
L’origen del pont és medieval, però s’ha anat ampliant i elevant per fer-lo més transitable. L’última remodelació és les 1960. A la seva base, podem contemplar una de les primitives estructures.
L’origen del pont és medieval, però s’ha anat ampliant i elevant per fer-lo més transitable. L’última remodelació és les 1960. A la seva base, podem contemplar una de les primitives estructures.
Pont de Sant Feliu de Pallerols42.076620, 2.507781Descripció:L’origen del pont és medieval, però s’ha anat ampliant i elevant per fer-lo més transitable. L’última remodelació és les 1960. A la seva base, podem contemplar una de les primitives estructures.Adreça:Nucli de Sant feliuPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Escultura Verntallat42.076331, 2.507506Descripció:Monument dedicat a Francesc de Verntallat cabdill de les revoltes remences del segle XV.Adreça:NucliPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
