La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Forn de calç del Sesquer
s'està carregant el mapa - espereu...
Forn de calç del Sesquer42.064723, 2.518008La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Església Parroquial de Sant Feliu de Pallerols d’origen romànic va patir danys pels terratrèmols del segle XV, sent després reconstruïda amb pedres tallades dels segles XVI i XVII. És d’una sola nau i té capelles adossades.
Construïda durant els segles XVI i XVII és d’una sola nau amb capelles adossades, pràcticament tota de pedra tallada. Substitueix l’antiga església romànica orientada a llevant i parcialment destruïda pels terratrèmols del 1427-1428.
Església parroquial de Sant Feliu de Pallerols42.075783, 2.507812Descripció:Església Parroquial de Sant Feliu de Pallerols d'origen romànic va patir danys pels terratrèmols del segle XV, sent després reconstruïda amb pedres tallades dels segles XVI i XVII. És d'una sola nau i té capelles adossades.Adreça:Al centre del poblePoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El primer esment que hi ha documentat sobre el castell de Colltort és de l’any 1017, en l’instrument de dotació i institució del Bisbat de Besalú, signa Ermemir, del castell de Colltort («Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi»), que devia ser el veguer o senyor feudal del lloc. En el testament del comte Bernat I de Tallaferro de Besalú (1020 o 1021) apareix esmentat novament aquest castell. El testador llega al seu fill i successor Guillem «ipso castello quem dicunt Collotorto». En la documentació hi ha sovint esmentats plegats els castells de Finestres i de Colltort, segurament perquè ambdós castells estan situats molt propers en la carena de la mateixa serralada. L’any 1028 en la venda de l’alou de La Cot, indret proper a Colltort, surt esmentat com a límit meridional el «castro que dicunt Collo Torto».
Els castells de Finestres i Colltort tingueren una funció important en les relacions entre Barcelona i Besalú. El 1054 fou signat un conveni entre el comte Ramon Berenguer I de Barcelona i el comte Guillem II de Besalú, pel qual aquest se sotmeté al comte de Barcelona després d’un intent de revolta. Hi ha una sèrie de texts que reflecteixen la submissió de la casa comtal de Besalú, els membres de la qual depenien cada vegada més del casal barceloní.
Castell de Colltort42.132295, 2.532724Descripció:Adreça: Entre la serra del Corb i la serra de FinestresPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El tren arriba a Sant Feliu l’any 1901 i es construeix l’estació. Actualment hi ha una oficina de turisme, un bar i dutxes i lavabos pels ciclistes que fan la via verda d’Olot a Girona, antic carrilet.
El tren arriba a Sant Feliu l’any 1901 i es construeix l’estació. Actualment hi ha una oficina de turisme, un bar i dutxes i lavabos pels ciclistes que fan la via verda d’Olot a Girona, antic carrilet.
Estació de Tren de Sant Feliu de Pallerols42.078140, 2.505195Descripció:El tren arriba a Sant Feliu l'any 1901 i es construeix l'estació. Actualment hi ha una oficina de turisme, un bar i dutxes i lavabos pels ciclistes que fan la via verda d'Olot a Girona, antic carrilet.Adreça:Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El Santuari està situat a la serralada del Collsacabra, a 1050m sobre el nivell del mar. Des de la balconada podrem contemplar una gran vista panoràmica.
Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, en plena Garrotxa, a 1028 metres d’altitud, el santuari gaudeix d’una balconada esplèndida amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa. El conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic.
Conegut des de l’any 1642 amb el nom de la Font de la Salut, degut a la presència d’aigües miraculoses. Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta (les Planes), va col·locar una imatge de la Mare de Déu a una cova perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d’aiguats, que els malmetien les collites. Al segle XVIII s’engrandí el primitiu edifici.
L’ampliació de l’hostatgeria es va fer a mitjans segle XIX. Les darreres reformes (restauració de l’orgue, nova pavimentació de la carretera, sistema de calefacció) es van realitzar entre els anys 2000 i 2003. La imatge que s’hi venera és una còpia de guix, posada l’any 1939, després de la Guerra Civil.
Santuari de la Salut42.063007, 2.496247Descripció:El Santuari està situat a la serralada del Collsacabra, a 1050m sobre el nivell del mar. Des de la balconada podrem contemplar una gran vista panoràmica.Adreça:Antiga carretera de Vic.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: http://www.santuarisdegirona.cat/Telèfon: 972 44 81 07
A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any.
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Font de la Fàbrega42.078228, 2.494374Descripció:A la falda de la Salut i a l'altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l'aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d'aigua tot l'any.Adreça:Veïnat de la FàbregaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Situat a una alçada de 599 metres, domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú
El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el Llibre Gran del Feus. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins al 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.
De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.
Arran de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat el va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de tota la vall d’Hostoles.
Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.
Adreça:
En el municipi de Sant Feliu de Pallerols a l’esquerra del riu Brugent.
Castell d\'Hostoles42.070269, 2.530955Descripció:
Situat a una alçada de 599 metres, domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú
Adreça:
en el municipi de Sant Feliu de Pallerols a l’esquerra del riu Brugent.
Població:
Sant Feliu de Pallerols
Codi Postal:
17174
Web:
http://www.santfeliudepallerols.cat/
Telèfon:
972 444 011
A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any.
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Font de la Fontana42.090428, 2.493503Descripció:A la falda de la Salut i a l'altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l'aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d'aigua tot l'any.Adreça:Molí de PallarolsPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Can Casas va ser edificada a principis del segle XX dins el modernisme tardà i es poden destacar elements decoratius com la ceràmica pintada, els vitralls de colors i els treballs de fusta i forja. La família es dedicava a negocis de cera i xocolata.
El modernisme català és un estil, principalment arquitectònic, que es desenvolupa a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d’uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. L’arquitectura Modernista a Catalunya no es va manifestar només en edificis residencials, sinó que es va expressar àmpliament també en edificis institucionals, religiosos, sanitaris i assistencials, educatius, industrials …. Edificada a principis del segle XX dins l’anomenat modernisme tardà, cal destacar la decoració de ceràmiques pintades, vitralls coloristes i altres detalls realitzats amb fusta i forja. La família Casas es dedicava a negocis de cera i xocolata.
Can Casas42.076440, 2.507686Descripció:Can Casas va ser edificada a principis del segle XX dins el modernisme tardà i es poden destacar elements decoratius com la ceràmica pintada, els vitralls de colors i els treballs de fusta i forja. La família es dedicava a negocis de cera i xocolata.Adreça:C/ dels Valls.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Per la gent del poble el riu Brugent neix a aquesta font, sota el coll d’Uria.
La situació geogràfica, el clima i el sòl són segurament els elements que determinen la flora i la fauna de la Vall d’Hostoles i de Sant Feliu.
La pluviositat és important (amb 1.082 litres per m2 de mitjana entre 1987 i 1997) i per tant determina la gran abundància de fonts, recs, rierols i vegetació que podem trobar a Sant Feliu. A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any. A ponent i al nord, el paisatge és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i un abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com al vessant oposat, amb la riera de Sant Iscle i el torrent dels Bastons, i les fonts, en època de sequera, no són tant permanents com les del vessant de La Salut.
En els últims anys el consistori municipal ha anat recuperant les fonts més principals del municipi i les ha adaptat amb taules i bancs de fusta per tal de poder gaudir d’uns espais a l’aire lliure.
Font Grossa42.075015, 2.486662Descripció:Per la gent del poble el riu Brugent neix a aquesta font, sota el coll d'Uria.Adreça:Naixement del riu BrugentPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
