La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Forn de calç del Sesquer
s'està carregant el mapa - espereu...
Forn de calç del Sesquer42.064723, 2.518008La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Les caselles dels peons caminers van ser, durant molts anys, les residències dels treballadors del Ministeri d’Obres Públiques encarregats del manteniment dels camins i carreteres.
El peó caminer era l’encarregat de cuidar a peu de camí de l’estat de la carretera a cada llegua, unitat de distància equivalent a uns cinc quilòmetres i mig. A Espanya va ser al segle XVIII concretament en 1759 i durant el regnat de Ferran VI quan es va crear la figura del peó caminer. Les caselles dels peons caminers van ser, durant molts anys, les residències dels treballadors del Ministeri d’Obres Públiques encarregats del manteniment dels camins i carreteres.
Casella Peó Caminer42.078698, 2.509180Descripció:Les caselles dels peons caminers van ser, durant molts anys, les residències dels treballadors del Ministeri d'Obres Públiques encarregats del manteniment dels camins i carreteres.Adreça:Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
L’origen del pont és medieval, però s’ha anat ampliant i elevant per fer-lo més transitable. L’última remodelació és les 1960. A la seva base, podem contemplar una de les primitives estructures.
L’origen del pont és medieval, però s’ha anat ampliant i elevant per fer-lo més transitable. L’última remodelació és les 1960. A la seva base, podem contemplar una de les primitives estructures.
Pont de Sant Feliu de Pallerols42.076620, 2.507781Descripció:L’origen del pont és medieval, però s’ha anat ampliant i elevant per fer-lo més transitable. L’última remodelació és les 1960. A la seva base, podem contemplar una de les primitives estructures.Adreça:Nucli de Sant feliuPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Escultura Verntallat42.076331, 2.507506Descripció:Monument dedicat a Francesc de Verntallat cabdill de les revoltes remences del segle XV.Adreça:NucliPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Pou de Sant Miquel de Pineda42.101912, 2.493581Descripció:Tancat al públic. És pròxim a Sant Miquel de Pineda i és d'origen baix medieval.Adreça:Sant Miquel de PinedaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Es creu que l’església es troba sobre un assentament visigòtic. És una església dedicada als màrtirs germans Sant Iscle i Santa Victòria.
La vall de Sant Iscle de Colltort està situada al nord del municipi de Sant Feliu de Pallerols. La seva població està majoritàriament dispersa i repartida en diferents masos però el seu nucli s’organitza entorn d’una petita sagrera del s. XII-XIV.
Cal destacar la seva església que ha estat restaurada. En els seus orígens fou romànica però va estar destruïda per terratrèmols.
El castell de Colltort, el més occidental de la vall, és segurament el més estratègic pel seu caràcter fronterer. La pujada al castell és suau i s’hi poden contemplar unes vistes impressionants. Església d’origen romànic molt modificada en temps posteriors i molt malmesa pel pas dels anys. El 1985 es va procedir a la seva restauració. Es creu que l’església es troba sobre un assentament visigòtic. És una església dedicada als màrtirs germans Sant Iscle i Santa Victòria.
El primer document que parla de l’església data de 1020. Procedeix d’un testament de Bernat Tallaferro, el qual llegà al seu fill Guillem el lloc i l’església de Sancto Acisclo collotorto. El 1184 es torna a esmentar en el testament de Dulcia, senyora de la vall i castell d’Hostoles. El 1394, Altibella, esposa de Bernat de Palau, llega diversos béns de la parròquia de Sancti Aciscli de Collo torto al monestir de Sant Pere de Besalú. I el 1472, Anna, esposa del baró de Santa Pau, Guillem d’Oix, concedeix diversos privilegis als habitants de la parròquia de Santiscle de Colltort.
Església de Sant Iscle de Colltort42.119263, 2.528465Descripció:Es creu que l’església es troba sobre un assentament visigòtic. És una església dedicada als màrtirs germans Sant Iscle i Santa Victòria.Adreça:Veïnat de sant Iscle.Població:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
El pou de glaç és del s. XVII quan hi va haver una baixada important de les temperatures. En aquest segle la construcció fou utilitzada com a centre de producció i emmagatzematge de glaç.
Pel camí de Can Campaneta i passant pel Noc, trobarem un trencant a l’esquerra per on seguirem, travessarem una petita torrentera i entrarem al bosc. Just aquí, a la nostra dreta i a uns cinquanta metres, hi ha les restes d’un antic pou de glaç. Si ens hi apropem, hem d’anar en compte de no caure a dins, ja que a més de l’obertura grossa, en té una de petita a la part superior.
El petit planell que hi ha al seu davant segurament és la zona on es feia el gel els dies de baixes temperatures, per després emmagatzemar-lo dins del pou, on es conservava fins a la seva comercialització.
Pou del Glaç42.082013, 2.494876Descripció:El pou de glaç és del s. XVII quan hi va haver una baixada important de les temperatures. En aquest segle la construcció fou utilitzada com a centre de producció i emmagatzematge de glaç.Adreça:camí de Can CampanetaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
És del segle XI, romànica d’una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Actualment és una casa de turisme rural.
És del segle XI, romànica d’una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Forma part de la parròquia del mateix nom, situada a la ribera dreta del riu Brugent en direcció a Olot, vora la riera de Sant Iscle. La primitiva església fou destruïda parcialment pels terratrèmols de 1427-1428 i reconstruïda en segles posteriors.
Església de Sant Miquel de Pineda42.101914, 2.493944Descripció:És del segle XI, romànica d'una sola nau, amb capelles afegides posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre. Actualment és una casa de turisme rural.Adreça:Veïnat de Sant Miquel de PinedaPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.cat/http://larectoriadesantmiquel.com/Telèfon: 972 444 011
Antic safareig, era utilitzat antigament per rentar la roba, però també significava un punt de trobada del poble. Actualment se’n conserven molt pocs a la Garrotxa.
Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s’està rumorejant o explicant coses de terceres persones.
Actualment els safareigs públics han deixat d’utilitzar-se per l’existència de la rentadora, encara que generalment s’han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d’animals.
Per normativa legal avui en dia tots els habitatges de nova construcció han de tenir una previsió d’un espai per a rentar la roba i poder-la penjar. Les antigues basses han donat pas a unes aigüeres grans com a complement de la rentadora i per a la neteja dels mateixos estris d’higiene de la casa. Així mateix s’anomena safareig a l’habitació que les conté, i en la qual acostuma a haver-hi també una assecadora o un espai per estendre la roba, la rentadora, les escombres, fregones i resta de l’equip i productes de neteja. Primerament els safareigs estaven situats en els soterranis de les cases o bé en els patis del darrere.
Safareig de Sant Sebastià42.077332, 2.509855Descripció:Antic safareig, era utilitzat antigament per rentar la roba, però també significava un punt de trobada del poble. Actualment se'n conserven molt pocs a la Garrotxa.Adreça:Carrer de Sant SebastiàPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Església Parroquial de Sant Feliu de Pallerols d’origen romànic va patir danys pels terratrèmols del segle XV, sent després reconstruïda amb pedres tallades dels segles XVI i XVII. És d’una sola nau i té capelles adossades.
Construïda durant els segles XVI i XVII és d’una sola nau amb capelles adossades, pràcticament tota de pedra tallada. Substitueix l’antiga església romànica orientada a llevant i parcialment destruïda pels terratrèmols del 1427-1428.
Església parroquial de Sant Feliu de Pallerols42.075783, 2.507812Descripció:Església Parroquial de Sant Feliu de Pallerols d'origen romànic va patir danys pels terratrèmols del segle XV, sent després reconstruïda amb pedres tallades dels segles XVI i XVII. És d'una sola nau i té capelles adossades.Adreça:Al centre del poblePoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
