Casa situada al davant l’església romànica de Sant Martí de Dosquers. És de planta irregular i amplis teulats sostinguts per bigues de fusta. Disposa de baixos i dos pisos superiors. L’accés es realitza per la façana de migdia gràcies a una porta feta de carreus molt ben tallats. Una de les finestres conserva la llinda amb la inscripció: (1781/Torres me fecit). A la façana s’hi conserva un rellotge de sol.
Antiga rectoria del poble de Dosquers42.195466, 2.753168Descripció:Casa situada al davant l’església romànica de Sant Martí de Dosquers. Forma part del bonic conjunt del veïnat de Dosquers. Destaca el rellotge de sol de la seva façana.Adreça:Camí de DosquersPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Temple del segle XVII restaurat modernament. La restauració va suposar l’enderrocament de tot l’edifici excepte l’absis. L’any 1988 es va fer una nova restauració perquè havia quedat força malmesa.
Segons la llegenda i la tradició pietosa dels habitants, quan les relíquies dels Sants Prim i Felicià eren portades al Monestir de Sant Pere de Besalú, els portadors abans de seguir amb la caminada s’aturaren a reposar. Fou llavors quan va començar a brollar l’abundosa font que els va donar l’aigua per fer el camí fins a la capital comtal. Des d’aleshores el pou mai ha mancat a l’interior de la capella per tal de recordar aquell prodigi ocorregut. Capella situada al costat de ponent del municipi de Maià de Montcal. És d’una sola nau i absis semicircular. L’accés es realitza per la façana de llevant, gràcies a una porta d’arcs de mig punt, en degradació. Al damunt d’ella un ull de bou il·lumina l’interior de la nau. Aquesta façana està coronada per un petit campanar d’espadanya, amb un sol ull, fet de rajols. A l’interior hi ha un altar fet de guix estuc i el pou que recorda el trasllat de les relíquies dels Sants titulars i un cor. Temple del segle XVII restaurat modernament. El 9 de setembre de 1904 es va celebrar la missa, després de la restauració, enderrocant tot l’edifici excepte l’absis. L’any 1988 es fa fer una nova restauració perquè havia quedat força malmesa. Església dedicada als sants que originaren la llegenda miraculosa del trasllat de les seves relíquies al monestir bisuldenc. Per tal de perpetuar el prodigi de l’aigua que brollà per apaivagar la set dels portadors, en el lloc on s’aturaren a reposar, hom determinà l’erecció d’una ermita, que si bé se li atribueix un origen molt antic, fou renovada i allargada a l’any 1669.
Capella de Sant Prim i Sant Felicià42.210022, 2.733910Descripció:Temple del segle XVII restaurat modernament. La restauració va suposar l'enderrocament de tot l'edifici excepte l'absis. L'any 1988 es va fer una nova restauració perquè havia quedat força malmesa.Adreça:Camí Vell de MaiàPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
El castell de Dosquers ve citat l’any 1245 en el testament del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. Aquesta fortalesa fou de sempre senyal de la sobirania dels bisbes gironins. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins ben avançat el segle XIX.
La primera notícia que fa referència al castell de Dosquers és de l’any 1245, data en què el bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles, fa testament. En ell s’esmenta “Castrum nostrum de Doubus Queris”. Sembla que fins aleshores el Castell havia estat propietari personal del bisbe. El seu successor a la seu de Girona va ser Berenguer de Castellbisbal (Bisbe entre els anys 1245-1254). Arnau de Palol tenia drets sobre aquest castell que els reuniria i renunciaria a favor del bisbe esmentat. Entre 1312 i 1318 el Bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí encarrega la defensa del castell al noble Guillem Decabanelles. Aquest fet fa pensar en la continuïtat de la família Cabanelles en el Castell. S’ignoren més dades, no obstant hom afirma que el bisbat de Girona va continuar tenint la possessió d’aquest indret tot exercint la jurisdicció civil. Avui és quasi impossible esbrinar l’antiga estructura del castell de Dosquers puig que resten molt desfigurats els fossats de la banda nord i oest, i molt enrunades les parets del costat de migdia. Únicament fa presència un mur amb espitlleres a la banda nord-est. Fou bastit damunt de roca viva.
Castell de Dosquers42.194976, 2.751535Descripció:El castell de Dosquers ve citat l'any 1245 en el testament del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. Aquesta fortalesa fou de sempre senyal de la sobirania dels bisbes gironins. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins ben avançat el segle XIX.Adreça:Nucli Usall, Lateral Riera MaiaPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Creu del veïnat de Dosquers. Antiga creu del terme de Dosquers, que es troba just a l’entrada del paratge.
La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s’ubicava prop de l’entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.
Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s’alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se’n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d’història i cultura que s’ha anat conservant als pobles de generació en generació.
Creu de Dosquers42.195348, 2.752793Descripció:Creu del veïnat de Dosquers. Antiga creu del terme de Dosquers, que es troba just a l'entrada del paratge.Adreça:Entrada del veïnat de Dosquers.Població:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Antic poblat ibèric que no ha estat mai excavat, tot i estar documentat des de l’any 1965. A simple vista es poden veure encara algunes estructures, així com ceràmica ibèrica i emporitana.
El doctor Oliva va afirmar l’existència d’aquest poblat l’any 1965, tot i que no s’hi han realitzat excavacions científiques. Moltes persones han passat al llarg dels anys a espoliar el territori de forma il·legal. S’hi han recollit monedes encunyades a Empúries, així com diversos útils de ceràmica. L’any 1985 es va incloure a la carta arqueològica i és zona no urbanitzable. L’any 2003 en una revisió d’aquesta carta es van recollir diversos tipus de ceràmiques. Mai ha estat excavat ni estudiat de manera seriosa. A part del seu emplaçament privilegiat, des d’on s’albira tot l’Empordà i tota la Garrotxa, podria ésser una de les més valuoses fonts d’informació sobre la cultura ibèrica, ja que són molt pocs els exemples que han estat investigats a la comarca de la Garrotxa. D’altra banda caldria fer-hi algun estudi i protegir-lo, ja que s’hi ha realitzat excavacions il·legals i furtives per part de particulars.
Adreça:
Puig de Santa Magdalena, just davant de l’esglèsia de Santa Maria de Jonqueres.
Poblat Ibèric de Santa Magdalena42.219384, 2.769263Descripció:Antic poblat ibèric que no ha estat mai excavat, tot i estar documentat des de l'any 1965. A simple vista es poden veure encara algunes estructures, així com ceràmica ibèrica i emporitana.Adreça:Puig de Santa Magdalena, just davant de l'esglèsia de Santa Maria de Jonqueres.Població:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Antic assentament romà, possiblement alguna construcció lligada al camp i part d’un antic camí romà. Caldria fer-hi alguna prospecció i determinar exactament de què es tracta, ja que seria molt important per l’estudi de la història antiga de la Garrotxa.
Antic assentament romà, possiblement alguna construcció lligada al camp i part d’un antic camí romà. Per tot el tram hi trobem restes d’Opus signinum, cosa que fa pensar que el camí podria passar just pel mig d’una vil·la romana o alguna antiga construcció lligada al camp. D’altra banda la proximitat del càmping de Can Coromines on es va excavar fa anys l’anomenat “Forn de l’home dret”, fa pensar que tota la zona de camps podria ser un assentament romà. Caldria fer algunes prospeccions, ja que sembla una zona única a la Garrotxa per estudiar i excavar els establiments romans de la comarca.
Adreça:
Camí rural situat a l’entrada del poble de Maià de Montcal.
Camí o assentament romà.42.206992, 2.736018Descripció:Antic assentament romà, possiblement alguna construcció lligada al camp i part d'un antic camí romà. Caldria fer-hi alguna prospecció i determinar exactament de què es tracta, ja que seria molt important per l'estudi de la història antiga de la Garrotxa.Adreça:Camí rural situat a l'entrada del poble de Maià de Montcal.Població:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.
De l’església de Sant Martí de Dosquers se’n tenen notícies documentals des del segle XIII. És citada el 1278 com a Sancti Martini de Duobus Cheriis. Havia estat possessió de la seu episcopal, exercint el bisbe, que tenia castell en el lloc, la jurisdicció civil. L’any 1722, durant el viatge que realitza el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena l’església perdé el permís per a celebrar dues misses diàries sense cap justificació.
Església parroquial dedicada a Sant Martí. Edifici romànic d’una sola nau i absis semicircular que presenta construccions annexes, d’època posterior, que modifiquen la seva primitiva estructura: dues capelles a tramuntana i dues a migdia més una sagristia a l’angle sud-est. A ponent hi ha la porta d’accés al temple, protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació; La llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa. L’absis va ser sobrealçat, i per la part de migdia s’observen les ampliacions del temple. A l’interior destaca l’arc triomfal que uneix la nau amb l’absis. El campanar antigament era d’espadanya i fou convertint en torre amb finestres d’arc de mig punt; s’hi accedeix per una escala exterior.
Església de Sant Martí de Dosquers42.195160, 2.753472Descripció:Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.Adreça:Camí de DosquersPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Fou l’església de l’antic priorat de Santa Maria de Jonqueres. Es troba en un indret privilegiat des d’on es pot veure tot l’Empordà. És una de les ermites més espectaculars i desconegudes de la Garrotxa.
Actualment se la coneix amb el nom de Santa Magdalena de Maià, però antigament fou l’església del priorat de Santa Maria de Jonqueres. Aquest no el trobem documentat en cap text fins al segle XIII, malgrat que és anterior a aquesta data. El lloc de Jonqueres sí que el trobem documentat ja a l’any 978. El priorat depenia del monestir de Santa Maria de Vallbona, al bisbat d’Elna. Del priorat només es conserven algunes dependències, convertides en mas, i l’església. Temple romànic del segle XII amb absis semicircular fortificat. L’edifici ha sofert moltes transformacions, a la façana s’observen tres èpoques ben destacades. La part inferior és la més antiga. L’interior és d’una sola nau, molt elevada, totalment mancada d’ornamentació, amb volta de mig punt. Es troba completament rehabilitat i és un dels més espectaculars de la Garrotxa, ja que la seva construcció, ens recorda més a una força que a una església. Davant mateix en queden encara les restes d’un possible poblat ibèric, que s’ha anat destruint al llarg dels segles.
Església i antic monestir de Santa Maria de Jonqueres
s'està carregant el mapa - espereu...
Església i antic monestir de Santa Maria de Jonqueres42.219464, 2.768851Descripció:Fou l'església de l'antic priorat de Santa Maria de Jonqueres. Es troba en un indret privilegiat des d'on es pot veure tot l'Empordà. És una de les ermites més espectaculars i desconegudes de la Garrotxa.Adreça:Puig de Santa Magdalena.Població:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Temple romànic del segle X. Destaca la bella portada que conserva el forrellat primitiu amb quatre arquivoltes en degradació i al damunt un ull de bou i una cornisa a tot volt que separa l’alçament del teulat.
L’església de (Sancti Vicencii in Villa Maliano) s’esmenta l’any 978 en la donació feta pel compte Miró Bonfill al Monestir de Sant Pere de Besalú. El topònim del lloc, al llarg del segle XI, ve documentat com a (Maliano) (1011) o (Malano) (1027), però de l’església no torna haver-hi referències fins al 1175, citada com a (Sancti Vicenccii de Maiano) en el testament d’Hug, Vescomte de Bas, el qual llegà deu sous a l’esmentada parròquia. El 1362 surt com a (Santi Vicenci de Mayano), denominació que apareix ja igualment escrita en la centúria anterior. Les visites parroquials dels anys 1851 i 1858 fan constar el bon estat de la parròquia, això reflecteix l’ús constant que s’ha fet d’ella.
Església parroquial del poble de Maià de Montcal. Fou restaurada al 1978 coincidint amb el mil·lenari de la primera cita documental del temple. La construcció que ha arribat fins als nostres dies és, però, romànica, del segle XII. És d’una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. Una cornisa, que ressegueix tot l’edifici, marca l’alçada de l’església abans del seu realçament. A ponent i damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d’ampliació aprofitant una part de l’espadanya original; és de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d’arc de mig punt per les campanes. El perímetre de l’absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules que representen: un cap d’home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d’acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. La façana principal es troba ubicada al costat de ponent. Aquí hi ha la porta d’accés al temple formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis rectangular, tot protegit per un guardapols semicircular. La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan compostes per planxes de ferro subjectades i reforçades per claus; al centre es troba el passador que té l’extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l’aguanten estan decorades amb motius de cercles.
Església Sant Vicenç de Maià de Montcal42.220531, 2.741318Descripció:Temple romànic del segle X. Destaca la bella portada que conserva el forrellat primitiu amb quatre arquivoltes en degradació i al damunt un ull de bou i una cornisa a tot volt que separa l'alçament del teulat.Adreça:Plaça de l'EsglésiaPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
Una de les moltes dolines que es formen per tot el territori de Maià de Montcal. Les dolines són clots o depressions provocades pel col·lapse dels materials superficials degut al fenomen càrstic de dissolució dels guixos del subsòl.
Clot provocat pel col·lapse dels materials superficials degut al fenomen càrstic de dissolució dels guixos del subsòl degut a l’ascens de l’aigua de l’aqüífer dels materials calcaris subjacents. En condicions normals no es forma bassa a l’interior de la dolina, ja que el nivell freàtic en aquest punt es troba a una cota inferior. Només s’hi acumula aigua de les pluges. Aquesta dolina, medeix uns 421 m2. i és una de les moltes que trobem per la zona. La vegetació existent situada a la depressió resultant de l’esfondrament està formada principalment per herbassars higronitròfils de l’aliança Silybo-Urticion, dominada per lloba-carda (Cirsium vulgare), card marià (Silybum marianum) i ortiga gran (Urtica dioica). En els marges s’hi desenvolupen herbassars de vorada de camí de l’aliança Hordeion leporini, dominada pel margall (Hordeum murinum), el fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum), les cúgules (Avena sp.), la malva (Malva sylvestris) i altres plantes anuals com la rosella (Papaver rhoeas). En els marges més verticals s’hi desenvolupa la bardissa de l’aliança Pruno-Rubion ulmifolii, dominada per l’esbarzer (Rubus ulmifolius), també hi són presents altres espècies lianoides com el romegueró (Rubus caesius) i la briònia (Bryonia cretica).
Forat de Can Cadamont del Bosc42.211406, 2.757019Descripció:Una de les moltes dolines que es formen per tot el territori de Maià de Montcal. Les dolines són clots o depressions provocades pel col·lapse dels materials superficials degut al fenomen càrstic de dissolució dels guixos del subsòl.Adreça:Dolina als camps de can Cadamont.Població:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
