Author Archive: vallbianya

Descripció:

La primera església va ser consagrada el 964, l’actual és del segle XII i se’n conserven les parets.

L’any 964 es va consagrar l’església de “Sancti Petri, constructam in territorio de Bianya… in loco qui dicitur Puig”. Aquesta és una de les primeres notícies que es tenen del temple. Centúries més tard passà a dir-se Sant Pere Espuig o Despuig, amb l’article salat aglutinat al nom d’origen.
En el segle XVIII la disposició inicial de l’església va ser capgirada, donant-li una orientació de nord a sud. Això fa que hi hagi ben poques restes de l’edifici romànic del segle XII, posterior al consagrat en el segle X. Aquestes restes es poden veure a l’extrem sud-oest de l’edifici, on hi ha construïda la torre del campanar, modificada en diverses èpoques.

La porta d’entrada actual, a migdia, té una llinda on hi ha gravada la data de 1782. Aquesta església parroquial va posseir, fins al 1936, una marededéu romànica, sedent, venerada sota l’advocació de Mare de Déu de Gràcia. Com el mateix topònim indica, l’església es troba situada damunt un puig de la petita formació muntanyenca de la Cademunt, al bell mig de la plana de Bianya.

S’hi pot arribar, des de la C-153, passant per la carretera que porta també a Sant Martí de Solamal. El trencall del camí que s’enfila pel puig on hi ha l’església és fàcil de localitzar.

Adreça:

Sant Pere Despuig

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Església de Sant Pere Despuig

s'està carregant el mapa - espereu...

Església de Sant Pere Despuig 42.213635, 2.426202 Descripció:La primera església va ser consagrada el 964, l'actual és del segle XII i se'n conserven les parets.Adreça:Sant Pere DespuigPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33

Descripció:

Una de les moltes zones industrials que van néixer al costat del riu. Tota la comarca de la Garrotxa té un ric patrimoni industrial.

La Vall de Bianya és un aplec de petites i grans valls que inunden un territori de prades, boscos i rierols.
El municipi està format per diversos nuclis de població tots escampats pel territori i la majoria al voltant d’una església romànica.
Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via d’Augusta que portava a Roma.
També podem trobar una quinzena d’esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen aquest paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural. Part d’aquest patrimoni, és el patrimoni industrial, molt ric a tota la comarca de la Garrotxa i que actualment s’està recuperant.

Adreça:

Zona de Can Sabata, la Canya.

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Zona industrial: Central Elèctrica de Can Sabata / Can Parxé

s'està carregant el mapa - espereu...

Zona industrial: Central Elèctrica de Can Sabata / Can Parxé 42.204655, 2.499377 Descripció:Una de les moltes zones industrials que van néixer al costat del riu. Tota la comarca de la Garrotxa té un ric patrimoni industrial.Adreça:Zona de Can Sabata, la Canya.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33

Descripció:

Zona d’un important valor arqueològic, que cal tenir en compte i ser objecte de futures excavacions. Al pla de Gibrella hi ha l’estació basàltica de la Coma de Can Xervanda, la més important de la comarca.

L’any 1916, un petit article del diari El Deber ja ens parlava de diverses troballes arqueològiques a la zona del Pla de la Gibrella:”Trovalles arqueològiques réalisades al Plà de Bianya en los llochs Bescanó de la Plana y Plà de Gibrella, manifestan quan antigua hi es alli la civilisació. Lo Plà de Gibrella està damunt los singles basàltichsde Fonifreda (terme de Sant Andreu de Socarrats), prop la confluència de les rieres de Bianya y de Ridaura (riu d” AuraJ. Per allí passà la vella via, essent fàcil reconexer en lo nom Foní-/reda, lo de Fon-vereda o «font de la vereda»”. Oblidades, poc estudiades i excloses de la visita del públic, es guarden al Museu Comarcal d’Olot, les restes cèltiques del període Hallstàttic, trobades al Pla de Gibrella, a la Vall de Bianya.
No obstant això, es creu, que la tribu celta dels Catalaunics, poblava les terres de la Garrotxa i estava distribuïda en quatre assentaments: Egosa, Basi, Beseda i Sebendunum. Aquest últim, podria ser identificable com a Bisuldunum. El jaciment fou localitzat a la segona meitat del segle XIX, tot i que ja se’n sabia l’existència. Mai s’hi han realitzat excavacions exhaustives i menys amb les tècniques modernes. Botet i Sisó en la Història General de Catalunya així ho descriu:«D’altra estació prehistòrica, però aquesta ja de la època del ferre, situada en lo Pla de Gibrella, de la vall de Bianya, sobre los cingles de Fontfreda, terme de Sant Andreu de Socarrats, va donar notícia detallada lo Centre Artístich de Olot, que la explora l’any 1872. Hi aparagueren tres puntes de llança o de dart, un troç d’agulla y un anell, de bronze, una espasa de ferre partida en tres troços, un d’ells amb lo pom; dos troços de ganivet y una punta de llança també de ferre; y un gran nombre de fragments ceramichs, d’argila basta, molt poch cuyta, dos d’ells ah senzills adornos fets segurament a ma y ab punxó. La major part d’aquests obgectes figuran en lo Museu municipal de Olot.»

Adreça:

Pla de Gibrella

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Pla de la Gibrella

s'està carregant el mapa - espereu...

Pla de la Gibrella 42.213559, 2.496447 Descripció: Zona d\'un important valor arqueològic, que cal tenir en compte i ser objecte de futures excavacions. Al pla de Gibrella hi ha l\'estació basàltica de la Coma de Can Xervanda, la més important de la comarca. Adreça: Pla de Gibrella Població: Sant Joan les Fonts Codi Postal: 17857 Web:   http://www.santjoanlesfonts.cat Telèfon:  972 29 09 33

Descripció:

Hi ha notícia de l’existència d’aquesta pairalia des del segle XIV.

Hi ha notícia de l’existència d’aquesta pairalia des del segle XIV. En fou propietària la família Riba, una pubilla de la qual, Magdalena Riba, va casar-se amb Joan Burch i Sayols en el segle XVIII. Els seus descendents continuaren vivint a la casa fins al 1961, en què la finca va ser venuda a una empresa. Al final del segle XIX s’encarregà un projecte per a la reforma i ornamentació de l’edifici, que no va reeixir i fou substituït pel de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.

D’aquesta reforma modernista, amb una important decoració exterior, destaquen les esplèndides galeries porxades de la façana principal, al sud, en la part superior de les quals hi ha un singular rellotge de sol esgrafiat que duu la inscripció “Conto només que / les hores serenes / Llohat sia Ntre. Déu”; El projecte, encarregat per Joaquim Burch, és de 1906 i les obres s’acabaren al cap de cinc anys, després que la casa hagués passat a ser possessió de l’hereu, Josep M. Burch i Sitjar.

Adaptada a les funcions de la indústria que va instal·lar-s’hi, té una moderna capella privada il·luminada per uns vitralls on hi ha representats sants patrons relacionats amb les activitats ramaderes, la farmàcia i la veterinària.

Adreça:

Crtra Olot-Camprodon, s/n

Població:

L’Hostalnou de Bianya

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Mas La Riba

s'està carregant el mapa - espereu...

Mas La Riba 42.212620, 2.452622 Descripció:Hi ha notícia de l'existència d'aquesta pairalia des del segle XIV.Adreça:Crtra Olot-Camprodon, s/nPoblació:L'Hostalnou de BianyaCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33

Descripció:

L’església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l’any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa.

Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que correspon al segle XII. D’una sola nau, en època posterior s’obriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera és formada per un absis que té tres finestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules.
L’existència d’una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l’església era al principi de planta basilical o bé d’una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l’espai on se suposa que hi havia l’altra àbsida pariona.
La porta d’entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.
La trobem situada al vessant nord de la serra de Sant Miquel del Mont. Per anar-hi, des de la carretera C-153, cal travessar la plaça del nucli de l’Hostalnou i, un xic més enllà, agafar la pista pavimentada que mena fins a Santa Margarida de Bianya, que manté la condició de parròquia. S’hi celebra culte regularment.

Adreça:

Nucli de l’Hostal Nou. A la serra de Sant Miquel del Mont.

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Església de Santa Margarida de Bianya

s'està carregant el mapa - espereu...

Església de Santa Margarida de Bianya 42.207574, 2.444682 Descripció:L'església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l'any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa.Adreça:Nucli de l'Hostal Nou. A la serra de Sant Miquel del Mont.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33

Descripció:

El nom antic d’aquesta església és Santa Maria de Sacot, i s’ha mantingut fins a l’actualitat. També és coneguda com a Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu.

El nom antic d’aquesta església és Santa Maria de Sacot, que s’ha mantingut fins a l’actualitat. També és coneguda com a Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu.
L’edifici, del segle XII o començament del següent, és d’una sola nau rectangular, sense absis diferenciat. La volta és de canó, lleugerament apuntada. La porta d’entrada, amb llum rectangular, és a la façana de ponent. A la llinda hi ha gravat un text i l’any 1672. El campanar d’espadanya, amb dues obertures, s’alça en aquesta façana o mur del costat oest.

A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada, amb arc de mig punt. Va pertànyer al monestir de Camprodon. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent-se necessària una restauració, que durà anys. Fou església parroquial, però a mitjan segle XVI ja consta com a sufragània de Sant Andreu de Porreres.
Situació: A la Vall del Bac, al costat mateix de l’antiga casa pairal de Llongarriu, en el vessant nord de la serra de Malforat. S’hi pot anar, a peu, agafant el corriol que surt de davant mateix de l’hostal de la Vall del Bac o bé seguir, fins al pont dit de Llongarriu, la pista que travessa la vall.

Adreça:

Vall del Bac, vessant nord de la Serra de Malforat.

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Església de Santa Maria de Sa Cot a Llongarriu - Mare de Déu del Àngels

s'està carregant el mapa - espereu...

Església de Santa Maria de Sa Cot a Llongarriu - Mare de Déu del Àngels 42.258282, 2.450773 Descripció:El nom antic d'aquesta església és Santa Maria de Sacot, i s'ha mantingut fins a l'actualitat. També és coneguda com a Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu.Adreça:Vall del Bac, vessant nord de la Serra de Malforat.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33

Descripció:

Antic poble on actualment hi trobem diversos allotjaments rurals i l’església. Formà part del vescomtat de Bas; l’església parroquial (Santa Maria) formava part del monestir de Sant Joan les Fonts.

Les construccions afegides en diferents èpoques, sobretot en el segle XVIII, van modificar l’estructura que tenia inicialment l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. Orientada de llevant a ponent, la seva planta correspon a les característiques arquitectòniques del segle XII.
Té una nau rectangular, amb volta de canó. La capçalera és formada per un absis semicircular que té al centre una finestra modificada en la part de l’arc. La porta d’entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia. La torre del campanar té un teulat a dos vessants i obertures en cadascun dels quatre costats. A l’interior de l’església es guarda una pica baptismal d’immersió, senzilla i sense cap tipus de decoració.

De Santa Maria de Castellar de la Muntanya hi ha notícies des de l’any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les esglésies que depenien d’ell, al de Sant Víctor de Marsella.

Situació: A l’antic poble rural de Castellar de la Muntanya, a l’extrem oriental del municipi de la Vall de Bianya. L’església es troba al mig d’un pendent muntanyenc. Per a arribar-hi cal agafar la pista que travessa, a Sant Joan les Fonts, la riera de Bianya, s’enfila per la serra de Vivers i acaba a prop de l’església de Santa Maria

Adreça:

Poble de Castellar de la Muntanya.

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya

s'està carregant el mapa - espereu...

Església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya 42.237944, 2.499744 Descripció:Antic poble on actualment hi trobem diversos allotjaments rurals i l'església. Formà part del vescomtat de Bas; l'església parroquial (Santa Maria) formava part del monestir de Sant Joan les Fonts.Adreça:Poble de Castellar de la Muntanya.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33

Descripció:

Edifici original del s. XIII, romànic tardà. Planta rectangular d’un absis quadrat, capçalera a llevant, actualment en ruïna

Les notícies històriques relacionades amb aquesta església són ben escasses. En el segle XVIII tingué un període d’esplendor, associat amb un increment de la devoció a la santa titular. Segons la vella consueta parroquial, de mitjan segle XIX, a Santa Magdalena del Coll es feia festa grossa per Pasqua Florida i el 22 de juliol, festivitat de la Santa.
Té una sola nau rectangular, amb la capçalera a llevant, on hi ha afegida la sagristia. La porta d’entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al mur de ponent. Damunt seu hi ha una finestra de factura romànica original. L’espadanya, reconstruïda, és d’un sol ull.
És una construcció senzilla, de la darreria del segle XII o començaments del XIII, amb algunes modificacions efectuades en èpoques més tardanes.

Situació: A no gaire distància de l’església de Sant Feliu del Bac es troba la de Santa Magdalena del Coll, prop de la masia del Coll. S’hi accedeix fàcilment per la pista que baixa des del coll del Capsacosta. També s’hi pot arribar seguint la pista que, des de la Vall del Bac, passa per Llongarriu i continua per la part obaga de la serra de Malforat.

Adreça:

Pista que baixa des del coll del Capsacosta

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Església de Santa Magdalena del Coll

s'està carregant el mapa - espereu...

Església de Santa Magdalena del Coll 42.259126, 2.420953 Descripció:Edifici original del s. XIII, romànic tardà. Planta rectangular d'un absis quadrat, capçalera a llevant, actualment en ruïnaAdreça:Pista que baixa des del coll del CapsacostaPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33

Descripció:

Una de les esglésies més amagades de la Garrotxa. D’origen romànic, la seva estructura inicial va ser molt modificada en els segles posteriors, especialment en el XVIII.

D’origen romànic, la seva estructura inicial va ser molt modificada en els segles posteriors, especialment en el XVIII, en què s’efectuaren obres d’importància a causa que l’església amenaçava ruïna. Per aquest motiu s’havia prohibit, fins i tot, de celebrar-hi culte.
És d’una sola nau rectangular, sense absis sobresortint. La capçalera o presbiteri, seguint l’orientació dels edificis religiosos romànics, és al costat de llevant. El campanar, de torre i amb teulat de quatre vessants, s’alça a l’extrem nord-est de l’edifici. La porta d’entrada, a ponent, és senzilla, amb el timpà llis i la llinda ornada amb una creu esculpida dins un cercle.

L’església va ser restaurada l’any 1994. Destaquen les restes de pintura romànica, escasses, que hi ha a la finestra, amb un arc de mig punt, oberta al mur de migdia. La pica baptismal, paral·lelepipèdica i ornada amb una sanefa que representa una soga, és una peça singular, excepcional.
Es troba situada en el vessant meridional de la serra del Capsacosta, just a la capçalera de la vall dita també de Sant Ponç d’Aulina.

Seguint la variant de la carretera C-153, poc abans d’arribar al túnel del Capsacosta es troba, a la dreta, el trencall de la pista forestal que porta fins a tocar l’ermita. És recomanable, però, fer el camí a peu.

Adreça:

Vall de Bianya, al costat dels túnels de Capsacosta.

Població:

Vall de Bianya, la

Codi Postal:

17813

Web:  

http://valldebianya.com/

Telèfon: 

972 29 09 33

Església de Sant Ponç d'Aulina

s'està carregant el mapa - espereu...

Església de Sant Ponç d'Aulina 42.236641, 2.357251 Descripció:Una de les esglésies més amagades de la Garrotxa. D'origen romànic, la seva estructura inicial va ser molt modificada en els segles posteriors, especialment en el XVIII.Adreça:Vall de Bianya, al costat dels túnels de Capsacosta.Població:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web:  http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33