Cementiri de nínxols en filera i panteons organitzats simètricament des d’un eix central. Estil eclèctic dels nínxols i panteons amb obra de reconeguts escultors locals i forja de Can Barberí.
Conjunt cementiri d'Olot42.185459, 2.486171Descripció:Cementiri de nínxols en filera i panteons organitzats simètricament des d'un eix central. Estil eclèctic dels nínxols i panteons amb obra de reconeguts escultors locals i forja de Can Barberí.Adreça:c/ MacarnauPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Art sacre: orfebreria, pintura, talles i ornaments dels s. XV al XIX. Especialment cal destacar un l’oli de El Greco “Crist abraçat a la creu” i dos retaules gòtics, un dels quals és atribuït al Mestre d’Olot i fragments dels sants abans a la façana.
El Museu – Tresor Parroquial està tancat al públic habitualment, però aquell qui ho desitgi pot sol·licitar-ne l’obertura a la rectoria (Passeig d’en Blay) o trucant al telèfon: 972 26 04 74.
Museu - tresor parroquial de l'església de Sant Esteve
s'està carregant el mapa - espereu...
Museu - tresor parroquial de l'església de Sant Esteve42.182279, 2.488194Descripció:Art sacre: orfebreria, pintura, talles i ornaments dels s. XV al XIX. Especialment cal destacar un l'oli de El Greco "Crist abraçat a la creu" i dos retaules gòtics, un dels quals és atribuït al Mestre d'Olot ii fragments dels sants abans a la façana.Adreça:Església parroquial de Sant EstevePoblació:OlotCodi Postal:17800Web: www.parroquiesolot.orgTelèfon: 972260474
A l’Hostal de la Corda tot i pertànyer a la Pinya es troba situat davant de la masia de cal Fuster on es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875.
A l’Hostal de la Corda es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875. Cal dir però que existeix una placa que diu “En esta morada llamada Hostal de la Corda tuvo lugar la famosa entrevista entre los generales Savalls i Martínez Campos que puso fin a la última guerra carlista. 18 de marzo de 1875” situada a la masia de Cal Fuster, que es troba una mica abans de l’Hostal de la Corda. Mentre Cal Fuster pertany a Riudaura, l’Hostal de la Corda pertany a la Pinya (la vall d’en Bas). La data que esmenta la placa és errònia. La història diu, però, que aquesta reunió va estar pactada per avançat i que tot va ser teatre. Durant la tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.
L’escriptor empordanès Josep Pla escriu el 30 de setembre de 1918, en el seu Quadern Gris :
“A l’època de les negociacions amb Martínez Campos, a l’hostal de la Corda, un home de la Pera es topà amb el seu famós paisà i li preguntà:
–I bé, Xicu, què és tot això de l’hostal? ¿Quines notícies hi ha?
–Hi ha bones notícies. La guerra està acabada. Ja ho pots dir a tot arreu…
–Què vol dir que la guerra està acabada? ¿Que dormim?
–Et dic que la guerra està acabada! Mira: Martínez Campos ha donat paraula que els capellans tornaran a cobrar. Aquest punt està perfectament entès.
–Ja ho veig. Però…
–Però què? ¿Qui vols que faci la guerra després del que t’acabo de dir, animal de quatre potes? Qui vols que la faci? Ja pots dir a tot arreu que això està llest…
Hostal la Corda / Masia de Cal Fuster42.188182, 2.446208Descripció:A l'Hostal de la Corda tot i pertànyer a la Pinya es troba situat davant de la masia de cal Fuster on es va firmar la fi de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875.Adreça:Disseminat de la Corda, afores de Riudaura.Població:RiudauraCodi Postal:17179Web: webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972 264 422
Santuari de Santa Margarida de la Cot, d’origen romànic (destruïda en els terratrèmols de 1427-28), que conserva l’absis i un petit porxo.
Damunt del volcà de Santa Margarida, amb una boca d’uns 2 000 m de perímetre, s’alça el santuari de Santa Margarida de la Cot, d’origen romànic (destruïda en els terratrèmols de 1427-28), que conserva l’absis i un petit porxo. Fou reedificat el 1865, i s’hi venera una imatge del segle XVI. És un senzill temple d’una sola nau i carreus ben escairats. Fa un parell d’anys va esser restaurada i netejada després de molts anys d’abandó i mals tractes. Les visites pastorals efectuades a la parròquia de la Cot, a la qual pertany, hem pogut observar que en poques ocasions foren portades a terme pel mateix prelat; en d’altres Santa Margarida fou ignorada. Si volem donar crèdit al contingut dels goigs a llaor de la Santa, l’origen del seu culte fou la troballa de la seva imatge en el mateix cràter del volcà. La primer notícia històrica de Santa Margarida de la Cot data de 1403; Bernat de Ca Terrada, el 16 de maig del susdit any fa testament deixant 10 sous a favor de l’obra de la capella del temple que segurament data de finals del segle XII. En el segle XIX la capella fou quasi bastida de nou.
Església de Santa Margarida de Sacot42.141508, 2.541660Descripció:Santuari de Santa Margarida de la Cot, d'origen romànic (destruïda en els terratrèmols de 1427-28), que conserva l'absis i un petit porxo.Adreça:Volcà de Santa MargaridaPoblació:Santa PauCodi Postal:17811Web: www.garrotxa.com/santapauTelèfon: 972 680 002
Formava part del castell de Bellpuig. Es troba molt enderrocada. Havia estat consagrada i per tant s’hi podia dir missa, administrar sagraments i satisfer les necessitats espirituals dels habitants del castell.
A causa de l’estat d’abandó en què es troba tant el conjunt de l’església com el castell estan a punt d’enderrocar-se. Recentment ha estat robat el timpà de l’entrada. Església dedicada a Santa Àgueda, sembla d’origen romànic, i formava part de les dependències del Castell de Bellpuig. Les dades documentals més antigues d’aquell llinatge es remunten a l’any 1272, data en què apareix esmentat Berenguer de Bellpuig. El mes d’octubre de 1262, Bernat de Bellpuig presta homenatge per diverses possessions que tenia en feu a Ramon d’Empúries, senyor del castell de Sales. Tant el castell com l’església formen un important conjunt, que actualment es troba en mans privades tot i córrer un gran perill de desaparèixer. És un importantíssim conjunt únic a la nostra comarca. La capella formava part del castell de Bellpuig i havia estat consagrada, per tant s’hi podia dir missa, administrar sagraments i satisfer les necessitats espirituals dels habitants del castell.
Adreça:
Al terme de Tortellà, en un terreny privat, de fàcil accés però sense senyalitzar.
Restes de l'antiga església de Bellpuig42.241639, 2.617588Descripció:Formava part del castell de Bellpuig. Es troba molt enderrocada. Havia estat consagrada i per tant s'hi podia dir missa, administrar sagraments i satisfer les necessitats espirituals dels habitants del castell.Adreça:Al terme de Tortellà, en un terreny privat, de fàcil accés però sense senyalitzar.Població:TortellàCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/tortellaTelèfon: 972 687 080
Sant Privat es troba situat en un paratge envejable, just sota el Salt de Sallent. Un petit grup de cases i l’església encerclen estratègicament la plaça, dins la qual només es pot accedir a través d’un porxo amb voltes per sota una de les cases.
El nucli més primitiu s’assenta en un fons muntanyós de gran bellesa natural. Presideix l’horitzó un altiu penya-segat on es recullen les aigües de boscos i cingleres, donant lloc a un espectacular salt d’aigua, conegut com el Salt del Sallent. Les aigües segueixen el seu curs riu avall -riu Gurn- que fent saltirons sobre les pedres forma gorgues o piscines naturals que conviden a banyar-s’hi.
L’església i un reduït grup de cases encerclen estratègicament la plaça, que queda tancada i a la qual s’accedeix per un pòrtic amb volta, per sota d’una de les cases.
La primera referència documentada que es posseeix de l’església de Sant Privat data de l’any 1017. Actualment s’hi han retornat les antigues imatges de l’església, que per seguretat es guardaven a l’església de Sant Esteve d’en Bas.
Església de Sant Privat d'en Bas42.149508, 2.408178Descripció:Sant Privat es troba situat en un paratge envejable, just sota el Salt de Sallent. Un petit grup de cases i l'església encerclen estratègicament la plaça, dins la qual només es pot accedir a través d'un porxo amb voltes per sota una de les cases.Adreça:Plaça major de Sant Privat d'en BasPoblació:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
És una casa senyorial amb magnífiques sales. Es diu que, antigament, dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d’emergència.
Cal Rei42.215710, 2.642800Descripció:És una casa senyorial amb magnífiques sales. Es diu que, antigament, dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d'emergència.Adreça:Carrer Major, 54Població:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
A partir del segle XV el monestir de Sant Pere comença a entrar en decadència. Aquesta s’agreujarà amb la guerra del Francès, moment en què es destruirà el claustre.
El monestir de Sant Pere va ser fundat l’any 977 i es va posar sota el patrocini de la Santa Seu i per tant va gaudir de certs privilegis, com custodiar les relíquies dels màrtirs Sant Prim i Sant Felicià. L’any 1003 es va consagrar l’església. Quan el comtat va passar a dependre del de Barcelona, el monestir va viure el seu moment de màxima esplendor, ja que en absència del comte, l’abat era la personalitat amb més autoritat a la vila.
A partir del segle XV el monestir comença a entrar en decadència. Aquesta s’agreujarà amb la guerra del Francès, moment en què es destruirà el claustre.
Avui en dia només queda en peu l’església i algunes dependències posteriors.
Edifici claustres42.197993, 2.698931Descripció:A partir del segle XV el monestir de Sant Pere comença a entrar en decadència. Aquesta s'agreujarà amb la guerra del Francès, moment en què es destruirà el claustre.Adreça:Darrere el Monestir de Sant PerePoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
En un costat de la cinglera hi ha l’antiga església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja en el segle XIII. Amb els terratrèmols de 1428 l’església va quedar destruïda i van morir un 25% de la població, hi havia 60 focs, unes 60 famílies (uns 300 habitants). Reconstruïda altra vegada, els francesos el 1657 i 58 van fer grans destrosses. L’església va ser cremada l’any 1936. De l’any 1939 al 1944 Castellfollit no va disposar d’església, es celebrava la missa a Ca les Hermanes. Al 1944 s’acaba l’església nova gràcies a l’aportació econòmica de moltes famílies. El traspàs de l’església vella i el cementiri es va fer l’any 1966. L’edifici actual, refet en diverses ocasions, és d’estil renaixentista tardà, amb un campanar de planta quadrada amb obertures a cada banda i coronat per una teulada casquet adornat amb petites pilastres. Es conserva una finestra romànica tardana i diversos carreus de basalt reutilitzats.
A l’església s’hi van fer celebracions litúrgiques fins que durant la Guerra Civil fou destruïda. El mal estat en què queda la construcció féu que, una vegada acabada la Guerra, es decidís construir una nova església a la part nova del poble i s’abandonés l’antic edifici. A mitjan anys 80, per iniciativa dels veïns, es va recuperar l’antiga església com a centre cultural. Cal dir que la restauració ha estat molt encertada, ja que s’ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original.
Església de Sant Salvador (Església Vella) 42.218445, 2.554239Descripció:En un costat de la cinglera hi ha l'antiga església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja en el segle XIII. Amb els terratrèmols de 1428 l’església va quedar destruïda.Adreça:Carrer de l'EsglésiaPoblació:Castellfollit de la RocaCodi Postal:17856Web: http://www.castellfollitdelaroca.org/Telèfon: 972 29 40 03
Botiga Bartomeu Agustí42.182036, 2.488124Descripció:Botiga amb forja modernista a la façana i les lletres que anuncien l'establiment.Adreça:C/ Sant Esteve, 27Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01