Ca l’Hostench era una fàbrica de pell que es va tancar a la dècada dels anys 40. En queda la roda hidràulica de ferro i fusta.
L’aiguat del 1940 va afectar seriosament aquesta zona i també per la crisi del sector va fer que desapareguessin moltes empreses d’adobat de pell, entre elles la PELLERIA HOSTENCH de la que només en queda la roda hidràulica. És de ferro i de fusta. Les pa
Ca l'Hostench42.180675, 2.492883Descripció:Ca l'Hostench era una fàbrica de pell que es va tancar a la dècada dels anys 40. En queda la roda hidràulica de ferro i fusta.Adreça:Pl. PalauPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Capella simple, d’una sola nau, amb porta i arc rebaixat i espadanya ondulada de coronament. Edificada al damunt d’una altra capella destruïda pels terratrèmols del s. XV.
Capella de Sant Bernat42.185072, 2.492434Descripció:Capella simple, d'una sola nau, amb porta i arc rebaixat i espadanya ondulada de coronament. Edificada al damunt d'una altra capella destruïda pels terratrèmols del s. XV.Adreça:C/ Sant FerriolPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
El 1916, seguint l’estil de les ciutats-jardí angleses, Manel de Malagrida, indià que va fer fortuna a Argentina, projectà la Ciudad-Jardín, donant lloc a una eixampla amb dues estructures radials de carrers que convergeixen a la plaça d’Espanya i Amèrica
El 1916, seguint l’estil de les ciutats-jardí angleses, Manel de Malagrida, indià que va fer fortuna a Argentina, projectà la Ciudad-Jardín, donant lloc a una eixampla amb dues estructures radials de carrers que convergeixen a la plaça d’Espanya i Amèrica
Eixample Malagrida42.177380, 2.486236Descripció:El 1916, seguint l'estil de les ciutats-jardí angleses, Manel de Malagrida, indià que va fer fortuna a Argentina, projectà la Ciudad-Jardín, donant lloc a una eixampla amb dues estructures radials de carrers que convergeixen a la plaça d'Espanya i AmèricaAdreça:Pg. de Barcelona, 15Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Passeig arbrat i ombrívol que segueix el riu Fluvià. La primera plantada d’arbres és de finals del XIX d’inspiració francesa. El pont de Sant Roc fet de pedra tallada destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.
Passeig i pont de Sant Roc42.174152, 2.475317Descripció:Passeig arbrat i ombrívol que segueix el riu Fluvià. La primera plantada d'arbres és de finals del XIX d'inspiració francesa. El pont de Sant Roc fet de pedra tallada destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.Adreça:Passeig DesemparatsPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: 972260474
A la capçalera del torrent de la Font de Joan, al sud del terme, prop de la Vall d’en Bas, hi ha el petit santuari de Sant Joan de la Font. És d’origen romànic. S’hi celebra un aplec al juny.
Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura.
L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri.
L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.
Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins als peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen és del segle XIII.
Adreça:
Sortint del poble en direcció al mas de can Fajula.
Santuari i font de Sant Joan42.171261, 2.394900Descripció:A la capçalera del torrent de la Font de Joan, al sud del terme, prop de la Vall d'en Bas, hi ha el petit santuari de Sant Joan de la Font. És d'origen romànic. S'hi celebra un aplec al juny.Adreça: Sortint del poble en direcció al mas de can Fajula.Població:RiudauraCodi Postal:17179Web: webspobles.ddgi.cat/sites/riudaura/default.aspxTelèfon: 972 264 422
És un edifici gòtic, d’una nau, esvelta, i campanar quadrat; l’interior ha estat renovat. A la parròquia es conserva una interessant col·lecció d’objectes litúrgics
L’església de Santa Maria fou bastida en 1427-30, coincidint amb l’època dels terratrèmols, i el 1430 hi fou traslladada la parroquialitat, inicialment radicada a l’església dels Arcs, que s’havia esfondrat. És un edifici gòtic, d’una nau, esvelta, i campanar quadrat; l’interior ha estat renovat. A la parròquia es conserva una interessant col·lecció d’objectes litúrgics. Ja a la Vila Nova, que es comunica amb la Vila Vella a través del carrer del Pont, hi ha l’antic hospital de Sant Roc i Sant Sebastià, fundat al segle XVIII, del qual es conserva la capella.
Església Parroquial de Santa Pau42.144226, 2.571521Descripció:És un edifici gòtic, d'una nau, esvelta, i campanar quadrat; l'interior ha estat renovat. A la parròquia es conserva una interessant col·lecció d'objectes litúrgicsAdreça:Plaça Major de Santa Pau.Població:Santa PauCodi Postal:17811Web: www.garrotxa.com/santapauTelèfon: 972 680 002
Antiga rectoria de Sant Esteve d’en Bas. És una casa de grans dimensions construïda totalment amb pedra treballada. A dins hi ha un petit museu amb les peces trobades a la casa, però no sol ser visitable. Destaca també la porta feta amb ferro forjat. El poble, actual capital administrativa de la Vall d’en Bas, s’alça sobre un petit turó que domina una àmplia plana de camps de conreu. La serralada del Puigsacalm i les muntanyes dels Llancers i de Falgars serveixen de teló de fons. Ja al segle XII, una aglomeració de cases es concentraven als voltants de l’església parroquial.
Antiga rectoria del poble de Sant Esteve d'en Bas42.118319, 2.459325Descripció:Antiga rectoria de Sant Esteve d'en Bas. És una casa de grans dimensions construïda totalment amb pedra treballada. A dins hi ha un petit museu amb les peces trobades dins la casa, però no sol ser visitable. Destaca també la porta feta amb ferro forjat.Adreça:Plaça de l'esglésiaPoblació:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
En el passat fou Sant Corneli i va tenir el rang de Priorat, amb canonges regulars de l’orde de Sant Agustí. Les primeres notícies documentades daten de l’any 998.
Santa Magdalena del Mont fou en el passat Sant Corneli i va tenir el rang de Priorat, amb canonges regulars de l’orde de Sant Agustí. Les primeres notícies documentades daten de l’any 998.
L’església es va modificar el segle XVIII, però conserva L’àbsida i la volta semicircular de la seva primitiva estructura romànica. Al costat de l’ermita hi trobem el refugi Emili Triadú, que havia estat una antiga masoveria. Per a utilitzar-lo cal posar-se en contacte amb l’ajuntament de la Vall d’en Bas. Si finalment pugem al capdamunt del rost (zona de les antenes anomenat Puig Corneli) l’esforç es veurà premiat amb una espectacular panoràmica de tota la Vall.
Església de Santa Magdalena del Mont42.133509, 2.398708Descripció:En el passat fou Sant Corneli i va tenir el rang de Priorat, amb canonges regulars de l'orde de Sant Agustí. Les primeres notícies documentades daten de l'any 998.Adreça:Santa Magdalena del MontPoblació:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Temple romànic de nau amb coberta amb volta de canó i absis semicircular amb finestra cega. La porta d’entrada és a ponent i té un campanar d’espadanya. Fou construït pels senyors de Sales a començament del s. XIII.
Data de començament del segle XIII. Construcció de planta rectangular, amb una nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant. Hi ha cornises de pedra a l’absis i a les parets laterals. Un porxo al costat de ponent, refet el 1983-1984, aixopluga la porta principal. Té campanar d’espadanya d’un sol ull i teulat a dues aigües formant part de la façana.
Ermita de Santa Magdalena42.206098, 2.608862Descripció:Temple romànic de nau amb coberta amb volta de canó i absis semicircular amb finestra cega. La porta d'entrada és a ponent i té un campanar d'espadanya. Fou construït pels senyors de Sales a començament del s. XIII.Adreça:Turó o pujol de Santa MagdalenaPoblació:ArgelaguerCodi Postal:17853Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/default.aspxTelèfon: 972 687 137
Edifici històric que és un dels més emblemàtics de l’arquitectura civil de Besalú, de la transició del romànic al gòtic, durant els segles XIII-XIV i, que durant anys, va ser la seu de la vegueria.
Va ser també Palau de Justícia i Cort Real, i, més tard convent de monjos del Cor de Maria.
L’any 1977 es va habilitar com a restaurant, i malgrat les remodelacions de les quals ha estat objecte, s’ha conservat amb molta cura.
Interior Cúria42.198409, 2.699523Descripció:Edifici històric que és un dels més emblemàtics de l'arquitectura civil de Besalú, de la transició del romànic al gòtic, durant els segles XIII-XIVAdreça:Carrer PortaletPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225