Casa barroca del segle XVIII reformada per a Domènech i Muntaner el 1913-1916, conservant els esgrafiats de Barel·li i ampliant la façana amb la llotja superior i barbacana, el sòcol amb escultures d’Eusebi Arneu i la tribuna lateral.
Casa Solà - Morales42.183264, 2.486903Descripció:Casa barroca del segle XVIII reformada per a Domènech i Muntaner el 1913-1916, conservant els esgrafiats de Barel·li i ampliant la façana amb la llotja superior i barbacana, el sòcol amb escultures d'Eusebi Arneu i la tribuna lateral.Adreça:Pg. Del Firal, 38-40Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
Antiga torrella de defensa del poble. Se’n conserva una, i algun pany de muralla, en bon estat, a més de diverses cases antigues amb finestres gòtiques i renaixentistes.
Actualment la vila ens mostra una fesomia autènticament medieval, malgrat que les importants restauracions i té dos nuclis ben diferenciats, la Vila Vella i la Vila Nova.
Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s’accedeix a la plaça gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides per l’església parroquial s’adapten als canvis de nivell. La majoria de les cases estan adossades a l’antiga muralla. Com moltes places d’aquella època és envoltada d’un porxo a sobre del qual hi ha un primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota teulat que s’obre al llarg d’una balconada per facilitar la ventilació de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila. Es va començar a construir al s. XIV i manté elements dels primers temps del gòtic i finestrals del Renaixement.
La Vila Vella era totalment emmurallada i formava un recinte quadriculat amb torres de defensa als angles. Se’n conserva una, i algun pany de muralla, en bon estat, a més de diverses cases antigues amb finestres gòtiques i renaixentistes, com Ca l’Escloper, Ca la Sió, Cal Ferrer Negre, Can Pujol i l’actual rectoria (amb l’escut dels Balbs, procuradors de Santa Pau, a la façana).
Torrella i Hostalatge de Santa Pau42.142981, 2.571009Descripció:Antiga torrella de defensa del poble. Se'n conserva una, i algun pany de muralla, en bon estat, a més de diverses cases antigues amb finestres gòtiques i renaixentistes.Adreça:Plaça del poble de santa Pau.Població:Santa PauCodi Postal:17811Web: www.garrotxa.com/santapauTelèfon: 972 680 002
Petita capella de planta rectangular amb un absis orientat a l’est i una porta formada per un arc de mig punt. Originàriament la capella de Sant Martí era una construcció romànica (segle XI-XIII), però al llarg del segle XVIII fou àmpliament reformada. Entre altres coses se li va afegir un petit i senzill campanar. L’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000 en una permuta de béns feta entre el compte Bernat de Tallaferro i el prior de la canònica de Santa Maria. A partir d’aquest moment quedà sota la custòdia de la canònica besaluenca, que en aquells moments estava situada en el lloc de Capellada. Al 1104 es va enrunar l’església de Sant Martí de Juïnyà. El comte Bernat III de Besalú va cedir aquest temple als canonges de Santa Maria per tal que la reconstruïssin. Aquests però, van decidir construir un nou temple en l’indret de Capellada, mantenint l’advocació a Sant Martí.
El temple actual va ser construït sobre les restes de l’edificació del segle XII, aprofitant alguns dels seus elements. Segueix la tradició romànica en la seva estructura i les seves formes.
Capella de Sant Martí de Capellada42.200766, 2.701801Descripció:Petita capella de planta rectangular amb un absis orientat a l'est i una porta formada per un arc de mig punt.Adreça:Creuament del riu Fluvià amb el Capellada.Població:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Claustre de Llàtzer Cisterna, del 1603 de dos pisos i planta quadrada irregular. Segueix l’ordre clàssic dels capitells i frisos. Les galeries cobertes amb volta de quatre arestes. Un exemple d’arquitectura renaixentista.
Claustres del Carme42.183513, 2.492132Descripció:Claustre de Llàtzer Cisterna, del 1603 de dos pisos i planta quadrada irregular. Segueix l'ordre clàssic dels capitells i frisos. Les galeries cobertes amb volta de quatre arestes. Un exemple d'arquitectura renaixentista.Adreça:Plaça del CarmePoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: Tel. 972 27 91 01
El primer esment que hi ha documentat sobre el castell de Colltort és de l’any 1017, en l’instrument de dotació i institució del Bisbat de Besalú, signa Ermemir, del castell de Colltort («Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi»), que devia ser el veguer o senyor feudal del lloc. En el testament del comte Bernat I de Tallaferro de Besalú (1020 o 1021) apareix esmentat novament aquest castell. El testador llega al seu fill i successor Guillem «ipso castello quem dicunt Collotorto». En la documentació hi ha sovint esmentats plegats els castells de Finestres i de Colltort, segurament perquè ambdós castells estan situats molt propers en la carena de la mateixa serralada. L’any 1028 en la venda de l’alou de La Cot, indret proper a Colltort, surt esmentat com a límit meridional el «castro que dicunt Collo Torto».
Els castells de Finestres i Colltort tingueren una funció important en les relacions entre Barcelona i Besalú. El 1054 fou signat un conveni entre el comte Ramon Berenguer I de Barcelona i el comte Guillem II de Besalú, pel qual aquest se sotmeté al comte de Barcelona després d’un intent de revolta. Hi ha una sèrie de texts que reflecteixen la submissió de la casa comtal de Besalú, els membres de la qual depenien cada vegada més del casal barceloní.
Castell de Colltort42.132295, 2.532724Descripció:Adreça: Entre la serra del Corb i la serra de FinestresPoblació:Sant Feliu de PallerolsCodi Postal:17174Web: www.santfeliudepallerols.catTelèfon: 972 444 011
Restes del castell de Besalú. Es troben situades dalt d’un turó. Se’n conserven poques restes, com ara la porta del carrer Tallaferro i una torre quadrada que fou reconstruïda.
Al puig que domina la vila i en el mateix recinte on es troben les restes de Santa Maria hi hagué el castell de Besalú, que fou comtal,. Normalment apareix unit amb el nom del poble en la documentació medieval. Des del 977 el nom de Besuldunum o Bisullunum va unit al mot castrum, que no desapareix fins a la baixa edat mitjana. Al mateix temps, en alguns llocs de la població es poden apreciar fragments de les muralles.
Castell comtal de Besalú42.199607, 2.699566Descripció:Restes del castell de Besalú. Es troben situades dalt d'un turó. Se'n conserven poques restes, com ara la porta del carrer Tallaferro i una torre quadrada que fou reconstruïda.Adreça:Turonet del costat de l'església de Santa MariaPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
Església d’estil barroc de transició del s. XVIII, obra de Blay de Trincheria. La barana i escalinata és del 1905. És d’una sola nau amb quatre capelles a cada costat. A la dreta de la façana hi ha una torre de planta octogonal.
Es tracta d’una construcció de grans dimensions que data del segle XVIII feta per Blai de Trincheria. La façana actual és de l’any 1800 i destaquen les fornícules buides que contenien imatges de pedra de Santa Sabina, Sant Esteve i Sant Valentí, destruïdes durant la Guerra Civil.
Església de Sant Esteve42.182279, 2.488194Descripció:Església d'estil barroc de transició del s. XVIII, obra de Blay de Trincheria. La barana i escalinata és del 1905. És d'una sola nau amb quatre capelles a cada costat. A la dreta de la façana hi ha una torre de planta octogonal.Adreça:Plaça del rector FerrerPoblació:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.olot.catTelèfon: 972260474
El recinte fortificat que podria tenir els seus orígens en l’alta edat mitjana i s’hauria abandonat en ple conflicte de les Guerres Remences a finals del segle XV. Actualment en queden algunes restes, ha estat excavat i restaurat.
De població tradicionalment disseminada en masies, alguna rehabilitada com a establiment d’allotjament, l’indret es troba gairebé despoblat. És centrat per l’antiga església parroquial de Sant Miquel de la Miana, edifici d’origen romànic, modificat, d’una nau, absis i volta de canó, amb una porta amb triple arquivolta i, al davant, un porxo posterior, ara caigut. El campanar, de torre, és posterior. Sobre la parròquia de la Miana resten pedres d’una antiga fortalesa documentada el 1268, que correspon al castell de la Miana. Inicialment l’església depengué de la de Sant Julià del Mont (antic priorat del terme de Santa Pau), però al segle XV la parròquia es traslladà a la Miana, d’on depengué des d’aleshores Sant Julià. Les comunicacions, per camí, solen fer-se per Sant Jaume de Llierca.
Castell de la Miana42.178684, 2.631057Descripció:El recinte fortificat que podria tenir els seus orígens en l'alta edat mitjana i s'hauria abandonat en ple conflicte de les Guerres Remences a finals del segle XV. Actualment en queden algunes restes, ha estat excavat i restaurat.Adreça:Nucli de La Miana, terme de Sant Ferriol.Població:Sant FerriolCodi Postal:17850Web: www.ddgi.cat/sferriolTelèfon: 972 590 951
Antic edifici datat del 977 que s’utilitzava com a molí de blat. Utilitzava la força de l’aigua d’un rec proper per a moldre el gra.
El molí d’en Subiròs, o Moli Fariner, és un antic edifici datat del 977 que s’utilitzava com a molí de blat. Utilitzava la força de l’aigua d’un rec proper per a moldre el gra. L’estructura interna centrada en una mola farinera i una d’escairar semblant a un trull. L’aigua captada del rec s’acumulava en una bassa enganxada a la part alta del molí que quedava enclotat expressament. Per un conducte vertical i una porta l’aigua baixava a pressió fins al carcabà, la part subterrània del molí, on feia moure una turbina de pales i l’eix de ferro que, en el pis superior, feia girar la mola de pedra per moldre el blat. A principis del s. XX va ser transformat en microcentral hidroelèctrica. L’abril de 2009 l’Ajuntament de Besalú el va obrir al públic com a espai museïtzat.
Central de l'Esquetllar42.198383, 2.686296Descripció:Antic edifici datat del 977 que s'utilitzava com a molí de blat. Utilitzava la força de l'aigua d'un rec proper per a moldre el gra.Adreça:Baixada de la FontPoblació:BesalúCodi Postal:17850Web: http://www.besalu.catTelèfon: 972 590 225
És un edifici públic del s. XVIII construït per Ventura Rodríguez. Té un elegant pati interior amb tres galeries d’arc de mig punt. Està fet amb pedra volcànica i alberga el Museu de la Garrotxa, l’Espai01 i Sala 15.
Hospici42.181313, 2.489583Descripció:És un edifici públic del s. XVIII construït per Ventura Rodríguez. Té un elegant pati interior amb tres galeries d'arc de mig punt. Està fet amb pedra volcànica i alberga el Museu Comarcal, l'Oficina de Turisme, l'Espai01 i Sala 15.Adreça:C/Hospici, 8Població:OlotCodi Postal:17800Web: http://www.mnac.catTelèfon: 972 271 166