L’església de Segueró ja apareix documentada a principis del segle XI, en un document de l’any 1001. Setze anys més tard fou donada al recentment creat bisbat de Besalú. La vida d’aquest bisbat fou efímera i en l’any 1020, quan aquest va desaparèixer, va ser annexionada al bisbat de Girona.L’església té una sola nau, capçada a l’est per un absis semicircular. En el segle XV es va sobrealçar el temple, doblant l’alçada de l’edifici. Posteriorment també es va remodelar tot l’interior i se li van afegir altres dependències. Actualment, a l’interior hi podem veure una col.lecció d’armes antigues cedida per un veí de la zona.
Església de Santa Maria de Segueró42.241766, 2.748479Descripció:L'església de Segueró ja apareix documentada a principis del segle XI, en un document de l'any 1001. Actualment hi podem veure una petita exposició d'armes al seu interior.Adreça:Veïnat de Segueró.Població:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir, que data de l’any 979. Es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s’obtenien per visitar Terra Santa.
Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir. Les primeres notícies del lloc de Palera daten de l’any 979. L’església va ser consagrada l’any 1085 pel bisbe de Girona, Berenger Guifré. Aviat es va convertir en un centre de peregrinació, ja que es podien obtenir indulgències similars a les que s’aconseguien a Terra Santa. Les dependències van resultar molt afectades en modificar les seves estructures per adaptar l’edifici com a alberg. Darrerament s’ha aprovat un acord pel qual la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona es comprometen a la restauració integral del monestir.
Sant Sepulcre de Palera42.223895, 2.698724Descripció:Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir, que data de l'any 979. Es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s'obtenien per visitar Terra Santa.Adreça:Veïnat de Palera, al municipi de BeudaPoblació:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.catTelèfon: 972 590 534
L’església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.
Església romànica del segle XII, té una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada i la seva capçalera és a llevant, on hi ha un absis semicircular que té al centre una finestra de doble esqueixada i un arc de mig punt. Al costat nord de la capçalera hi ha un absis semicircular, sense cap obertura. Als murs exteriors del nord i del sud hi ha una cornisa en cavet. L’església va ser modificada i s’afegiren capelles laterals al costat sud, on es va construir la sagristia. La porta d’entrada, adovellada i molt senzilla, és a la paret sud i protegida per una barbacana. S’hi arriba, des del nucli de Llocalou, seguint la carretera de Capsec i trencant, al cap d’un parell de quilòmetres, a la dreta. La pista que porta fins al davant mateix de l’església parroquial és en bona part pavimentada, llevat del tram final.
Església de Sant Martí de Capsec42.232894, 2.472092Descripció:L'església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.Adreça:Sant Martí de CapsecPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
El nom antic d’aquesta església és Sant Miquel d’Avellanacorba, que s’ha mantingut fins ben entrat el segle XX. Surt esmentada en un document de l’any 998, on es parla de la donació de les dècimes de la parròquia a l’abat del monestir de Besalú.
En el segle XVII era ja sufragània de la parròquia de la Vall del Bac. A hores d’ara és el temple més ben conservat de la zona i el que s’utilitza per a les reduïdes funcions de culte. És un edifici de planta rectangular, sense diferenciació pel que fa a l’absis o capçalera. En aquesta part s’afegí la sagristia, de la qual es va prescindir el 1989. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada.
El mur de ponent, que té una finestra llarga i estreta al centre, és acabat per una espadanya de dos ulls. Aquesta església és del final del segle XII o de la primeria del XIII. L’església de Sant Miquel de la Torre, a la Vall del Bac, es troba en el vessant meridional del Puig Ou, prop de la sala o casa forta dita la Torre. De l’hostal de la Vall del Bac surt el camí que travessa la riera i mena a cal Ferrer, des d’on cal seguir en direcció oest fins a arribar al temple, situat en un pendent cobert de prats. A curta distància hi ha el cementiri.
Adreça:
Vall del Bac. Es troba en el vessant meridional del Puig Ou
Sant Miquel de la Torre42.264779, 2.453530Descripció:El nom antic d'aquesta església és Sant Miquel d'Avellanacorba, que s'ha mantingut fins ben entrat el segle XX. Surt esmentada en un document de l'any 998, on es parla de la donació de les dècimes de la parròquia a l'abat del monestir de Besalú.Adreça: Vall del Bac. Es troba en el vessant meridional del Puig OuPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17858Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
L’edifici actual data del segle XII. Té una única nau, amb volta apuntada. La porta es troba a la façana sud i és de mig punt adovellada. A l’interior podem trobar un arc toral que reforça la volta i l’arc triomfal apuntat.
A la Vall del Bac, al vessant nord de la serra de Malforat. L’església és aixecada en un petit turó força boscat. L’accés es pot fer, des de la mateixa vall del Bac, seguint la pista que passa per Llongarriu, o bé per la pista que va obrir-se l’any 1991 i que parteix del coll del Capsacosta, a la carretera C-153. Tot i que s’esmenta en un document de l’any 946, va ser pel gener del 996 que s’efectuà la consagració de l’església anomenada de Sancti Felicis. Tingué, des de bon principi, la consideració de temple parroquial, però acabà per convertir-se en sufragània de Sant Andreu de Porreres.
L’edifici actual respon a les característiques arquitectòniques del segle XII i fou bastit, per tant, sobre l’obra primitiva. És d’una sola nau rectangular, amb volta apuntada i reforçada per un arc toral. Té la capçalera a llevant, afegida a la qual hi ha la sagristia. La porta d’entrada, senzilla i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on també es troba una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt. A la paret de ponent hi ha una finestra, estreta i llarga, i el campanar d’espadanya, de dos ulls, darrere el qual es poden veure les restes de la construcció que l’havia convertit en una torre. S’hi puja per una escala de pedra, adossada al mur del nord.
Església de Sant Feliu del Bac42.260842, 2.414851Descripció:L'edifici actual data del segle XII. Té una única nau, amb volta apuntada. La porta es troba a la façana sud i és de mig punt adovellada. A l'interior podem trobar un arc toral que reforça la volta i l'arc triomfal apuntat.Adreça:Vall de BacPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17858Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
El primer temple sembla que va ser bastit a mitjan segle X, dins els límits d’un alou pertanyent a la comunitat de monjos de Santa Maria de Besalú i damunt la cimentació del qual es va edificar l’esmentat el 1117.
Al sector de Socarrats, al costat mateix de l’antic casal dels Socarrats. L’església és aixecada al peu del vessant obagós de la serra de Sant Miquel del Mont.
A menys d’un quilòmetre del nucli de Llocalou, en direcció a l’Hostalnou, es troba al trencall de la curta pista pavimentada que hi mena. Pel gener de l’any 1117 s’efectuà la consagració de l’actual església de Sant Andreu de Socarrats. Modificada en èpoques posteriors, amb l’afegiment de capelles laterals, conserva encara bona part de la seva planta primitiva en l’extrem de ponent de l’edifici i a la capçalera, la qual és formada per un absis semicircular que té, al centre, una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.
L’any 1983 s’efectuaren unes obres de restauració, durant les quals es va suprimir la sagristia afegida al costat sud de l’absis semicircular. A l’interior, la volta de l’absis és decorada amb unes pintures realitzades l’any 1948 per l’olotí J. Casas.
El campanar, inicialment de paret, fou convertit en una torre, amb teulada a quatre vessants. En una de les seves pedres hi ha gravat l’any 1688. La porta d’entrada actual, de llum rectangular i amb una llinda de l’any 1769, és a la façana de ponent, protegida per un porxo.
Adreça:
Al costat de l’antic casal dels Socarrats, a la serra de Sant Miquel del Mont
Església de Sant Andreu de Socarrats42.208122, 2.475048Descripció:El primer temple sembla que va ser bastit a mitjan segle X, dins els límits d'un alou pertanyent a la comunitat de monjos de Santa Maria de Besalú i damunt la cimentació del qual es va edificar l'esmentat el 1117.Adreça:Al costat de l'antic casal dels Socarrats, a la serra de Sant Miquel del MontPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l’any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.
Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l’edifici romànic s’anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.
L’absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és la part que té més interès. S’hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de doble esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l’extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d’entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants. S’hi pot arribar fàcilment seguint la pista que travessa la vall, en direcció a Sant Pau de Segúries; prop de la confluència del torrent de Sant Andreu amb la riera de la Vall del Bac s’ha d’agafar el trencall que hom troba a mà dreta.
Església de Sant Andreu de Porreres42.273287, 2.434260Descripció:Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l'any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.Adreça:En el vessant sud del Puig OuPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: http://valldebianya.com/Telèfon: 972 29 09 33
Antic poble on actualment trobem diversos allotjaments rurals i l’església. Formà part del vescomtat de Bas. L’església parroquial (Santa Maria) formava part del monestir de Sant Joan les Fonts.
Antic poble de Castellar de la Muntanya, a l’extrem oriental del municipi de la Vall de Bianya. L’església es troba al mig d’un pendent muntanyenc. Per a arribar-hi cal agafar la pista que travessa, a Sant Joan les Fonts, la riera de Bianya, s’enfila per la serra de Vivers i acaba a prop de l’església de Santa Maria. Les construccions afegides en diferents èpoques, sobretot en el segle XVIII, van modificar l’estructura que tenia inicialment l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. Orientada de llevant a ponent, la seva planta correspon a les característiques arquitectòniques del segle XII.
Té una nau rectangular, amb volta de canó. La capçalera és formada per un absis semicircular que té al centre una finestra modificada en la part de l’arc. La porta d’entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia. La torre del campanar té un teulat a dos vessants i obertures en cadascun dels quatre costats. A l’interior de l’església es guarda una pica baptismal d’immersió, senzilla i sense cap tipus de decoració.
De Santa Maria de Castellar de la Muntanya hi ha notícies des de l’any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les esglésies que depenien d’ell, al de Sant Víctor de Marsella.
Antic poble de Castellar de la Muntanya42.237944, 2.499744Descripció:Antic poble on actualment trobem diversos allotjaments rurals i l'església. Formà part del vescomtat de Bas. L'església parroquial (Santa Maria) formava part del monestir de Sant Joan les Fonts.Adreça:Castellar de la MunyanyaPoblació:Vall de Bianya, laCodi Postal:17813Web: www.valldebianya.comTelèfon: 972 29 09 33
Hi ha una dita per aquesta casa: “Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra”.
Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró. Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del s XVI. L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan s XVIII. El cognom es mantingué fins al s XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives (de Lledó) i als Vayreda (d’Olot) Abastava des de Ceret a Vilademuls amb més de 300 masoveries. Hi ha una dita per aquesta casa: “Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra”.
El noguer de Segueró42.238433, 2.748020Descripció:Hi ha una dita per aquesta casa: "Si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l'Espona de Saderra".Adreça:Veïnat de SegueróPoblació:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.cat/http://www.falgars.orgTelèfon: 972 590 534
Torre circular situada al municipi de Beuda, concretament al costat de llevant de la serra de la Mare de Déu del Mont. La seva situació topogràfica, la converteix en un punt estratègic privilegiat de control del territori. Aquesta situació fa que des de la torre es pugui controlar tot l’extrem oriental del Pirineu, així com el pas que comunicava amb la Gal.lia, la plana de l’Empordà, la badia de Roses,l a vall del Fluvià, Castellfollit i fins i el Pla de l’Estany. Tot i que es coneix l’existència de la torre des de fa temps, no va ser fins l’any 1987 que es va documentar arqueològicament i es va poder situar en el context històric romà, concretament als segles II i I a.C. La torre és de forma circular i la seva tècnica constructiva és similar al parament de les muralles de la Neòpolis d’Empúries. L’existència d’aquestes torres de control, es deu segurament a la importància que va tenir per els romans el control de les vies de comunicació cap a l’interior del país, on s’hi trobaven alguns dels grans recursos miners. Per tot el territori es troben torres de control similars, com la de Murrià, que controlava la zona de la Vall d’en Bas i Hostoles.
Adreça:
S’hi arriba per la GIV-5234, la carretera que va de Beuda a la Mare de Déu del Mont.
Torre de Falgars42.255721, 2.730481Descripció:Torre circular d'època romana situada dalt del turó del costat de llevant de la Serra de la Mare de Déu del Mont. La seva situació topogràfica i les seves característiques fan pensar que era una torre de guaita i control del territori.Adreça:S'hi arriba per la GIV-5234, la carretera que va de Beuda a la Mare de Déu del Mont.Població:BeudaCodi Postal:17850Web: www.beuda.cat/http://www.falgars.orgTelèfon: 972 590 534
