La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
Forn de calç del Sesquer
s'està carregant el mapa - espereu...
Forn de calç del Sesquer42.064723, 2.518008La primera referència documental d’aquest forn de calç data de 1627, quan Esteve Sala, senyor del mas Sesquer, pacta amb Lleonard i Miquel Hilari, pare i fill de les Planes, la cessió del forn, la llenya i la pedra calcària per elaborar una fornada de calç. Fins a principis de segle XX havia funcionat esporàdicament. El forn es construeix en un desnivell, excavant una concavitat. S’omple amb pedres, fent pilons. Es recobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, en forma de cúpula, on s’hi deixa un forat a manera de xemeneia. Per la part inferior té una obertura per on s’alimenta de foc.
L’extrema rusticitat de l’obra i l’existència d’un seguit d’elements com l’arc ultrapassat, la capçalera rectangular, un xic irregular; i els graons que separen la nau del presbiteri dificulten la seva datació. En principi semblarien elements propis d’una arquitectura preromànica, però per l’estil i restes conservades sembla més aviat que ens trobem davant d’un edifici que s’hauria de datar entre final del segle XII i principis del següent i que respondria a un retorn a una certa rusticitat tecnològica.
La primera referència documental que trobem de l’indret de Monars es troba a la fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú pel comte-bisbe Miró Bonfill l’any 977. L’església, en canvi, no la trobem documentada fins l’any 1064, quan es fa esment en la donació d’un alou situat a la parròquia de Beget que afrontava amb el camí que duia a l’església de Sant Feliu de Monars, feta per una dona anomenada Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. Cinc anys més tard la mateixa dona féu una nova donació al monestir on novament esmenta aquesta afrontació. Igualment, l’any 1094, apareix en una donació feta a favor de Santa Maria de Besalú per Arnau Arnall. L’església de Monars, també coneguda com a Sant Feliu, és un edifici molt simple, d’una única nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.
Possiblement, la volta de la nau correspongui a una reforma del segle XV, motivada per l’enderroc parcial de l’església com a conseqüència de les terratrèmols que sacsejaren amb virulència la zona a la tercera dècada d’aquest segle. Malgrat que no tenim cap notícia sobre Sant Feliu sí sabem que a la propera vila de Montagut hi morí molta gent l’any 1427 a conseqüència d’un important moviment sísmic. En conseqüència, no seria gens estrany que l’edifici de Sant Feliu també s’hagués vist afectat.
A llevant, l’església disposa d’un absis quadrangular cobert amb volta de canó. La porta d’accés, amb llinda i timpà llis, s’obre, com és tradicional, a la façana de migdia. A la de llevant hi ha una petita finestra de doble esqueixada d’estil romànic i, damunt d’ella, s’alça un campanar doble en espadanya molt massís.
Adreça:
Per arribar a Sant Feliu de Monars, església també coneguda antigament com a Sant Sebastià de Monars- cal arribar primer fins a Rocabruna, continuar en direcció a Beget, i prendre la pista forestal que trobarem a mig camí, a mà esquerra (no està senyalitzada). La pista, sense asfaltar, arriba a les Basses de Monars. Des de gairebé el final d’aquesta pista, a mà dreta, en surt un corriol, també sense senyalitzar que baixa fins a l’església (a uns 2 km de distància).
Sant Feliu de Monars42.325920, 2.538764Descripció:
L\'extrema rusticitat de l\'obra i l\'existència d\'un seguit d\'elements com l\'arc ultrapassat, la capçalera rectangular, un xic irregular; i els graons que separen la nau del presbiteri dificulten la seva datació. En principi semblarien elements propis d\'una arquitectura preromànica, però per l\'estil i restes conservades sembla més aviat que ens trobem davant d\'un edifici que s\'hauria de datar entre final del segle XII i principis del següent i que respondria a un retorn a una certa rusticitat tecnològica.
La primera referència documental que trobem de l\'indret de Monars es troba a la fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú pel comte-bisbe Miró Bonfill l\'any 977. L\'església, en canvi, no la trobem documentada fins l\'any 1064, quan es fa esment en la donació d\'un alou situat a la parròquia de Beget que afrontava amb el camí que duia a l\'església de Sant Feliu de Monars, feta per una dona anomenada Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. Cinc anys més tard la mateixa dona féu una nova donació al monestir on novament esmenta aquesta afrontació. Igualment, l\'any 1094, apareix en una donació feta a favor de Santa Maria de Besalú per Arnau Arnall. L\'església de Monars, també coneguda com a Sant Feliu, és un edifici molt simple, d\'una única nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.
Possiblement, la volta de la nau correspongui a una reforma del segle XV, motivada per l\'enderroc parcial de l\'església com a conseqüència de les terratrèmols que sacsejaren amb virulència la zona a la tercera dècada d\'aquest segle. Malgrat que no tenim cap notícia sobre Sant Feliu sí sabem que a la propera vila de Montagut hi morí molta gent l\'any 1427 a conseqüència d\'un important moviment sísmic. En conseqüència, no seria gens estrany que l\'edifici de Sant Feliu també s\'hagués vist afectat.
A llevant, l\'església disposa d\'un absis quadrangular cobert amb volta de canó. La porta d\'accés, amb llinda i timpà llis, s\'obre, com és tradicional, a la façana de migdia. A la de llevant hi ha una petita finestra de doble esqueixada d\'estil romànic i, damunt d\'ella, s\'alça un campanar doble en espadanya molt massís.
Adreça:
Per arribar a Sant Feliu de Monars, església també coneguda antigament com a Sant Sebastià de Monars- cal arribar primer fins a Rocabruna, continuar en direcció a Beget, i prendre la pista forestal que trobarem a mig camí, a mà esquerra (no està senyalitzada). La pista, sense asfaltar, arriba a les Basses de Monars. Des de gairebé el final d\'aquesta pista, a mà dreta, en surt un corriol, també sense senyalitzar que baixa fins a l\'església (a uns 2 km de distància).
Població:
Montagut i Oix
Codi Postal:
17855
Web:
www.montagut-oix.cat
Telèfon:
972 28 78 04
Aquesta obra la formen parts de tres cadires de diferent època i estil
És un reflex del conjunt de l’obra de Kel Domènech, un collage tridimensional amb parts antigues i parts contemporànies que s’ajunten per diluir estils i esdevenir atemporal.
