Descripció:
Avui en dia només queda en peu l’església i algunes dependències posteriors. Té planta basilical amb tres naus, creuer, deambulatori ricament decorat i un únic absis de grans dimensions.
Del monestir Benedictí només en resta l’església caracteritzada per la seva grandiositat. Va ser fundada l’any 977 pel Comte Bisbe Miró i consagrada l’any 1003 pel comte més important del nostre Comtat: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. La comunitat benedictina estava formada per dotze monjos. A partir del 1111, any en què va acabar el Comtat, l’abat esdevingué la primera autoritat de la població i el monestir gaudí d’una gran influència política durant els segles XII i XIII. Aquesta església té la peculiaritat de tenir un deambulatori, pas exclusiu de peregrins en l’època medieval, on es veneraven les relíquies de Sant Prim i Felicià. La peregrinació a la vila en aquella època era molt important, fet pel qual hi ha també l’antic hospital de Sant Julià, que precisament era el lloc d’estada de peregrins. Sobre les vuit columnes que separen el deambulatori de l’altar major hi trobem els capitells, on vénen expressades imatges de la Bíblia. Dins l’església també hi trobem les tombes dels més notables abats del monestir i una fossa comú dels monjos. Totes les tombes tenen el símbol d’un cap d’esquelet per representar la igualtat de tothom davant la mort. La pedra de construcció d’aquesta església i altres edificis medievals del poble és el travertí, pedra de gran utilització a Itàlia i en aquest cas extreta de pedreres de Serinyà. La façana de Sant Pere té un finestral molt especial on veiem: dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’església. Sota els lleons, representat per un simi i una serp, trobem el mal i el paganisme. L’home queda protegit del mal en entrar dins l’església.
Adreça:
Prat de Sant Pere. Situat el centre de la vila
Població:
Besalú
Codi Postal:
17850
Telèfon:
972 590 225
s'està carregant el mapa - espereu...
Nivell de protecció:null