És un veïnat pràcticament deshabitat en el qual trobem l’església de Sant Pere amb absis semicircular i les lesenes llombardes típicament romàniques dels segles XI-XII.
És una esglesiola a la qual es pot accedir des de Sant Pere de Falgars o bé seguint el camí que surt dels Hostalets i que hi arriba de forma molt directa. Es gaudeix de magnífiques vistes sobre la Vall. També hi ha un refugi de muntanya, (antiga força dels vescomtes de Bas). Per utilitzar-lo cal posar-se en contacte amb el GEIEG.
També es pot arribar al Coll de Barcons pel camí dels Llancers, que és poc utilitzat i conegut, però que ofereix panoràmiques sobre el Collsacabra, el massís de Cabrera i els cingles d’Aiats, i que fent petites marrades sense dificultat també permet gaudir de vistes inèdites del massís de Santa Magdalena.
Des de la part baixa del terme de Joanetes també es pot accedir a Sant Miquel de Falgars o Castelló de forma molt directa.
Conjunt de Falgars42.102117, 2.431452Descripció:És un veïnat pràcticament deshabitat en el qual trobem l'església de Sant Pere amb absis semicircular i les lesenes llombardes típicament romàniques dels segles XI-XII.Adreça:Nucli de Falgars, sobre el poble d'Hostalets.Població:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Aquests dos refugis de defensa passiva estan situats prop de l’escola Verntallat. Actualment es troben en força mal estat, tot i que són visibles, ja que estan situats al costat de la carretera que porta a Sant Privat d’en Bas.
Al cap de 70 anys del final de la Guerra Civil, encara queden a les comarques gironines uns quants refugis antiaeris. Visitar-los no és fàcil, però alguns ajuntaments en preveuen la rehabilitació. A la Vall d’en Bas en queden 4. Caldria una actuació urgent, ja que s’estan perdent al mig dels camps de cultiu. Davant dels bombardeigs, l’única protecció eficaç per a la població civil foren els refugis, és a dir, galeries subterrànies on poder-se amagar.
Els refugis no es feren a l’atzar: hi hagué un estudi previ de localització i de necessitats de capacitat, per tal d’assegurar la ràpida protecció dels ciutadans en els diferents punts de la ciutat. En el cas de la Vall d’en Bas, aquests refugis anaven lligats a un aeròdrom que s’improvisà al mig dels camps de cultiu.
Adreça:
Al costat de la carretera que porta a sant Privat d’en Bas.
Refugis Aeris/El Mallol42.148581, 2.455715Descripció:Aquests dos refugis de defensa passiva estan situats prop de l'escola Verntallat. Actualment es troben en força mal estat, tot i que són visibles, ja que estan situats al costat de la carretera que porta a Sant Privat d'en Bas.Adreça:Al costat de la carretera que porta a sant Privat d'en Bas.Població:Vall d'en BasCodi Postal:17176Web: www.vallbas.catTelèfon: 972 69 02 25
Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres.
Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres. D’origen romànic, té una nau, amb volta de canó i arcs torals, i l’absis és semicircular amb una finestra espitllerada a la part central, cegada des de l’interior de l’edifici. La porta d’entrada, amb llinda datada a l’any 1798 és a ponent i conserva l’antiga ferramenta de l’època romànica. Hi ha un ull de bou i assentat sobre l’extrem sud-oest es troba el campanar d’estructura octogonal i acabat en cúpula, d’època moderna i fet de rajoles.
Ermita de Sant Andreu de Ruïtlles42.107659, 2.639342Descripció:Sant Andreu era l’antiga església parroquial, avui tancada al culte, del poble de Ruïtlles, esdevingut en l’actualitat un veïnat de Mieres.Adreça:Veïnat de RuïtllesPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Església de 1896, amb orígens d’època medieval i amb una sola nau.
Església de finals s. XIX, data portal 1896, amb orígens a l’època medieval i possible temple romànic al mateix indret. Disposa d’una sola nau, amb capelles a cada banda, la construcció de les quals daten de finals del s. XVII. Cal remarcar el gran nombre de retaules conservats destacant el de Sant Isidre que correspon al s. XVIII i el del Roser, Sant Antoni, La Pietat i La Immaculada que foren bastits en el s. XIX seguint l’estil neoclàssic. Altres elements d’interès dins
del temple són l’altar major, els altars neoclàssics situats als peus del creuer de l’església, l’altar de la nau, la pica del bateig i les piques d’aigua beneïda.
Església de Sant Pere de Mieres42.127094, 2.639099Descripció:Església de 1896, amb orígens d'època medieval i amb una sola nau.Adreça:Carrer pujada de Sant PerePoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
El seu origen és romànic. La porta es troba situada sota la finestra de l’absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torre de planta rectangular amb teulat a dues aigües.
És una esglesiola preromànica del segle XI, antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu. Es troba al vèrtex sud de la serralada de Finestres, fronterera amb Sant Aniol de Finestres. Després d’uns anys d’abandó, a l’any 2003, va ser restaurada gràcies a l’interès i a l’ajuda econòmica de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Mieres i del Bisbat de Girona. És una petita joia del romànic català.
Església de Santa Maria del Freixe42.099280, 2.627175Descripció:El seu origen és romànic. La porta es troba situada sota la finestra de l’absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torre de planta rectangular amb teulat a dues aigües.Adreça:Coll de BastarraPoblació:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Unes de les poques restes excavades a la Garrotxa, aquest poblat ibèric es va descobrir casualment en unes obres del camí de Mieres a Sant Aniol de Finestres.
La descoberta arqueològica del poblat és relativament recent, atès que aquesta fou realitzada per l’arqueòleg gironí Francesc Riuró, el dia 4 de setembre de 1965. Concretament, la troballa es féu a instància dels germans Valentí, agricultors i propietaris del mas Sala de Sant Aniol de Finestres. Aquests donaren notícia a Riuró de la troballa a la zona d’un fragment d’àmfora. Riuró comprovà la troballa, que resultà ser un pivot que hom datà al segle III a C. Posteriorment, s’hi féu una breu intervenció arqueològica l’any 1972. Finalment, a l’any 1975 al Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona hi féu una breu intervenció, dirigida per l’arqueòloga M. Aurora Martín, que fins al moment és l’actuació que més dades ha aportat sobre el jaciment. En concret s’hi realitzaren tres cales de prospecció, les quals permeteren constatar la poca potència del sediment existent fins a la roca mare. En elles es constatà que el nivell arqueològic ibèric es trobava just a sobre la roca mare o separat només per uns escassos centímetres, la qual cosa porta a plantejar que aquest només tingué un únic moment d’ocupació. En conseqüència, l’únic element estructural del poblat visible en l’actualitat és una construcció de pedres posades en sec, de planta quadrangular. Concretament, aquesta està forma per un mur exterior i una mena de torre situada a l’interior. Aquesta estructura devia tenir una clara finalitat defensiva, atès que se situa just al costat del camí d’accés al poblat, de forma que tothom que hi volgués arribar-hi se la trobava de cara i l’havia de vorejar, deixant-la a la seva dreta, operació que resultava extremadament dificultosa i perillosa per a qualsevol possible atacant. En conseqüència ens trobem amb un petit poblat que respondria als anomenats assentaments de barrera, típics del món ibèric. S’hi han trobat ceràmiques ibèriques fetes a mà o torn, nombroses restes de ceràmica emporitana i fragments d’àmfores d’origen iber i greco-itàliques i, fins i tot, un fragment d’origen púnic.
Adreça:
En el puig Castelar, situat als contraforts de la serra de Finestres.
Poblat ibèric42.109262, 2.606482Descripció:Unes de les poques restes excavades a la Garrotxa, aquest poblat ibèric es va descobrir casualment en unes obres del camí de Mieres a Sant Aniol de Finestres.Adreça:En el puig Castelar, situat als contraforts de la serra de Finestres.Població:MieresCodi Postal:17830Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/mieresTelèfon: 972680184
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.
Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina. Passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont.
El Coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. D’aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l’afluència de viatgers de l’època.
Conjunt de Talaixà42.300642, 2.572405Descripció:Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà esmentada ja al segle X, i cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina.Adreça:Conjunt de Talaixà.Població:Montagut-OixCodi Postal:17855Web: (ww.montagutioix.net)(www.altagarrotxa.org)Telèfon: 972 287 804
Ermita amb la façana de carreus de pedra i campanar d’espadanya. Les obres d’urbanització del seu entorn no han respectat la seva forma original. Fou construïda a l’entrada del poble de Les Preses i dedicada a Sant Sebastià.
Fou construïda al costat del camí vell que conduïa d’Olot a Vic. Es tracta d’una capella votiva, és a dir construïda pels habitants de Les Preses a partir d’un acte de fe sobre una promesa. Sembla que el poble va patir les conseqüències de les epidèmies de l’època i es va encomanar a Sant Sebastià. Els documents de l’època ens diuen que moltes persones van morir a conseqüència de la pesta que va afectar tota la zona. La capella fou construïda entre el 1528 i el 1530. La capella ha rebut diverses restauracions, les últimes no van respectar la seva arquitectura original. Va donar nom al carrer que s’hi va formar al seu voltant. Des del 2000 s’ha recuperat la tradicional Festa de Sant Sebastià. Acompanyat de grallers, el pendó de Sant Sebastià fa el recorregut de la Plaça major del poble fins a la capella.
Ermita de Sant Sebastià42.146387, 2.460309Descripció:Ermita amb la façana de carreus de pedra i campanar d’espadanya. Les obres d’urbanització del seu entorn no han respectat la seva forma original. Fou construïda a l'entrada del poble de Les Preses i dedicada a Sant Sebastià.Adreça:c/ Sant Sebastià, núm. 40Població:Les PresesCodi Postal:17178Web: (www.lespreses.cat/) (http://atma.garrotxa.net/)Telèfon: 972 69 32 32
Església parroquial d’origen romànic amb successives obres d’ampliació i reforma. Té dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.
L’església parroquial de Sant Pere de les Preses va ser consagrada el 1119 pel bisbe Berenguer Dalmau, però és probable que aquesta fos la tercera construcció. En l’església actual no es conserva cap vestigi romànic, ja que al llarg dels segles ha sofert diverses transformacions, la darrera de les quals fou la de la fi del segle XVIII, que convertí el temple en un edifici d’estil neoclàssic, de tres naus, separades per columnes gruixudes. Es tracta d’una obra d’imitació neoclàssica, de les darreries del segle XVIII, amb tres naus separades per columnes, bastida al mateix lloc que la consagrada pel bisbe Berenguer Dalmau, l’any 1019.
Església parroquial de Sant Pere42.141104, 2.460983Descripció:Església parroquial d’origen romànic amb successives obres d’ampliació i reforma. Té dos campanars bessons coberts amb cúpules revestides de petxines de rajola valenciana vidriada.Adreça:Plaça Major, núm. 3Població:Les PresesCodi Postal:17178Web: (www.lespreses.cat/) (http://atma.garrotxa.net/)Telèfon: 972 69 32 32
Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.
De l’església de Sant Martí de Dosquers se’n tenen notícies documentals des del segle XIII. És citada el 1278 com a Sancti Martini de Duobus Cheriis. Havia estat possessió de la seu episcopal, exercint el bisbe, que tenia castell en el lloc, la jurisdicció civil. L’any 1722, durant el viatge que realitza el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena l’església perdé el permís per a celebrar dues misses diàries sense cap justificació.
Església parroquial dedicada a Sant Martí. Edifici romànic d’una sola nau i absis semicircular que presenta construccions annexes, d’època posterior, que modifiquen la seva primitiva estructura: dues capelles a tramuntana i dues a migdia més una sagristia a l’angle sud-est. A ponent hi ha la porta d’accés al temple, protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació; La llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa. L’absis va ser sobrealçat, i per la part de migdia s’observen les ampliacions del temple. A l’interior destaca l’arc triomfal que uneix la nau amb l’absis. El campanar antigament era d’espadanya i fou convertint en torre amb finestres d’arc de mig punt; s’hi accedeix per una escala exterior.
Església de Sant Martí de Dosquers42.195160, 2.753472Descripció:Temple romànic amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau hi ha dues capelles. La capçalera va unida a la nau per un arc triomfal al mig de la qual es filtra la llum. Es troba en un paratge natural espectacular.Adreça:Camí de DosquersPoblació:Maià de MontcalCodi Postal:17851Web: webspobles.ddgi.cat/sites/maia_de_montcalTelèfon: 972 591 051
